Eleccions generals 2023

Aina Vidal serà la candidata dels Comuns a les generals i Jaume Asens deixa la política

Aina Vidal serà la candidata dels Comuns a les generals i Jaume Asens deixa la política

A. PÉREZ MECA / EUROPA PRESS

5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Els camins que han explorat els Comuns per escollir qui n’encapçalaria la llista en les pròximes eleccions generals han sigut diversos, a més de tortuosos, però tots han acabat desembocant en el mateix tàndem que el 2019, però amb un intercanvi de papers: aquesta vegada, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, serà Aina Vidal qui finalment liderarà la candidatura, mentre que Jaume Asens, a qui es convidava a ocupar el número dos, deixarà la política, segons ha avançat ‘Nació Digital’ i ha fet públic ell mateix a Twitter. La decisió no ha estat exempta de tensions internes. Perquè dijous al migdia la direcció del partit tenia decidit que Asens tornés a ser el seu número u, però els partidaris de Vidal, disposats fins i tot a exigir una votació en el consell nacional d’aquest divendres per escollir entre tots dos, han aconseguit decantar la balança a favor seu a última hora. La decisió ha sigut ratificada amb els vots del 60,6% de l’òrgan davant el 16,39% en contra i un 22,9% en blanc.

Als primers llocs de la llista, que també s’ha modificat respecte als plans inicials, predomina la renovació però amb noms que es repesquen de Barcelona i de l’entorn de confiança de Colau. Juntament amb Vidal farà tàndem Gerardo Pisarello, que és secretari primer de la mesa del Congrés i que va ser primer tinent d’alcaldia en el seu primer mandat. I al tercer lloc els Comuns recuperen l’exregidora de Ciutat Vella Gala Pin. El quart lloc està compromès per a la secretària d’organització de Podem en l’àmbit estatal,Lilith Vestrynge, al cinquè lloc hi anirà el fins ara regidor d’Emergència Climàtica a Barcelona Eloi Badia i al sisèla coordinadora nacional de Catalunya en Comú i negociadora amb Sumar a Madrid, Candela López. A continuació, s’incorpora l’activista Viviane Ogou, responsable de Migracions de Sumar; i María Pozuelo, secretària d’Organització de Podem Catalunya.

«Ningú és imprescindible, hi ha moments en què s’ha de saber fer un pas al costat per deixar que altres lideratges, que poden connectar més bé amb els nous temps, agafin el relleu i anteposar, així, els interessos col·lectius als individuals», assegura Asens en la missiva, en la qual agraeix la confiança tant a Ada Colau com a Pablo Iglesias –que va ser qui li va confiar el rol de presidir el grup d’Unides Podem al Congrés– mentre que no esmenta la líder de Sumar, Yolanda Díaz.

Amb vocació de no atiar més la disputa, ha lloat la figura de Vidal, a qui diu que admira i que defineix com «la millor candidata». Assegura que està «convençut» que hauria tingut el suport del consell nacional si hagués sigut proposat com a cap de llista. No obstant, diverses fonts del partit expliquen que, malgrat que la direcció va validar que repetís al capdavant de la llista, la contestació ha anat a més, fins al punt d’acabar decidint que en surti. Vidal comptava, a més, amb el suport de Sumar, i el que la cúpula del partit volia evitar era que el consell nacional s’obrís en canal amb una votació que rectifiqués la decisió inicial.

El ball de noms

Fins que s’ha arribat a Vidal com a candidata, es van estudiar contrarellotge altres possibilitats per encapçalar la llista, des de la recerca d’un independent, l’eurodiputat Ernest Urtasun, fins a noms com el de Rosa Lluch. Una vegada l’alcaldessa en funcions de Barcelona i líder dels Comuns, Ada Colau, va deixar clar que el seu futur no passaria en cap pas per Madrid i que es quedaria fins a l’últim minut intentant un tripartit d’esquerres que desbanqués Xavier Trias, es va obrir el meló a l’espai, un debat atropellat tant pel calendari com per les tortuoses negociacions amb Podem. El poc temps per confeccionar les llistes ha anat en detriment de les possibilitats d’explorar la incorporació d’una cara nova, com va plantejar en un inici la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Hi va haver tempteig més enllà de les fronteres del partit per explorar el fitxatge d’un independent, però no es va consumar.

En tot cas, els Comuns han espremut les possibilitats tant com han pogut. A Urtasun, que és un dirigent de la confiança de Díaz però que prioritza continuar al Parlament Europeu, se li va oferir com a alternativa el rol de portaveu estatal durant la campanya, un càrrec que està exercint des de la setmana passada. També la historiadora Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista Ernest Lluch, que ja va encapçalar la llista al Senat per En Comú Podem i també la de Girona en les catalanes del 2021, va ser sondejada com a possible cap de cartell.

El nom de Xavier Domènech sempre apareix a les càbales, malgrat la seva abrupta retirada de la política el setembre del 2018. Díaz ha comptat amb ell com a assessor extern l’últim any durant el procés de confluència més enllà del seu nucli dur, però l’exlíder amb qui l’espai a Catalunya va guanyar en dues ocasions les generals, el 2015 i el 2016, no té intenció de tornar a la primera línia i vol continuar amb la seva trajectòria a la universitat. Segons fonts coneixedores de les negociacions, no se li va arribar a formalitzar una oferta.

Notícies relacionades

Així que la cap de llista serà finalment Vidal, una dirigent que prové de l’extinta ICV i que aquesta legislatura ha anat guanyant pes en el grup dels Comuns, a més d’haver teixit bons vincles amb Sumar i Díaz. Després de 10 mesos de baixa per un càncer al principi del mandat, les seves intervencions al Congrés, especialment contra l’extrema dreta, però també en l’àmbit laboral i econòmic, li han servit per guanyar números fins que se li ha confiat el repte de la contesa de les generals a Catalunya.

Asens, per la seva banda, advocat de professió que va estar en la gènesi de Barcelona en Comú, ha estat implicat aquesta legislatura en qüestions de calibre com la reforma del Codi Penal pactada entre el Govern central i ERC, i també ha exercit de frontissa per a pactes amb la majoria de la investidura. També ha sigut una persona que ha exercit de pont entre els morats i els Comuns en moments de tensió, tot i que els bons vincles amb l’independentisme i, en concret, amb Carles Puigdemont, li han costat enemistats en l’espai. Fora de la primera línia de la política, assegura, continuarà implicat en els moviments socials.