Feijóo normalitza els pactes amb Vox a cinc setmanes de les eleccions generals

La primera coalició que el PP va firmar amb Vox es va produir fa més d’un any a Castella i Lleó i va resultar traumàtica per a tot el partit. La sensació que va quedar al veure l’acord, que garantia als ultres per primera vegada una vicepresidència autonòmica i tres conselleries (a més de la presidència del Parlament autonòmic), va ser que els populars havien sigut massa generosos. Que no van negociar bé, en gran manera per la situació d’extrema debilitat interna que en aquell moment vivien. En plena crisi que va acabar descavalcant Pablo Casado i va obrir el temps d’Alberto Núñez Feijóo. El dirigent gallec va evitar apadrinar aquella aliança perquè entenia que pertanyia a un moment anterior a la seva arribada a la política nacional.

No obstant, serà ara, durant la seva presidència en el PP i a 37 dies de les eleccions generals, que es consumeix l’acostament més gran que hi ha hagut mai entre les dues forces de la dreta. Aquest dissabte, que es constitueixen els ajuntaments de tot Espanya, quedaran firmades més d’un centenar de coalicions, algunes a ciutats molt importants com Toledo, Guadalajara, Burgos i Sevilla. En altres grans capitals com València i Sevilla, on el PP va guanyar les eleccions del 28 de maig, procurarà governs en solitari. 

Però el degoteig de pactes amb Vox és un fet i s’anirà confirmant també a comunitats autònomes com ja ha passat a la valenciana. Un pacte exprés, en temps rècord que ningú esperava en cap dels dos partits fins fa escassos dies. I que es va precipitar després que els ultres apartessin del País Valencià Carlos Flores Juberías, condemnat per violència masclista el 2002. Pactar el govern més simbòlic del 28M ja permet al PP diluir-ho amb altres acords als ajuntaments i fins i tot en alguns de firmats amb partits diversos, que van des de Coalició Canària fins al Partit Regionalista de Cantàbria.

Cal veure com surt el PP d’aquesta operació i com culmina els acords a Extremadura, les Balears i Aragó. Però, en aquest moment, ja és un fet que els populars han normalitzat els pactes amb Vox.

Operació amb riscos

El mateix Feijóo ho ha justificat en aquests dies seguint la màxima que es tracta del mal menor. Aquest dijous ho va tornar a fer a Palma de Mallorca, on va retreure al PSOE la seva postura i va respondre a les crítiques dels acords amb la ultradreta: «Sánchez decideix amb qui es pot pactar i amb qui no. I que això que governi el partit més votat, com proposa el PP, no és democràtic. O sigui, que quan perd el PSOE cal repetir les eleccions, i quan el PP guanya no pot pactar amb ningú», es va queixar el líder conservador.

La realitat és que a moltes autonomies l’únic soci per al PP si vol arribar al poder és Vox. L’oferta que governi la llista més votada, plantejada per Feijóo des de fa mesos i que ara recupera per a les generals del mes de juliol, implicava un pacte global. És a dir, que el PSOE permetés governar el PP allà on hagués guanyat (a la majoria d’autonomies i una immensa part dels ajuntaments) i viceversa. Al no acceptar el PSOE, la tesi dels populars queda clara: «Pactem amb Vox perquè no queda més remei».

El vicesecretari d’Organització i home de total confiança de Feijóo, Miguel Tellado, va ser molt clar ahir durant una entrevista a RNE: «Si Mazón ha pactat al País Valencià amb Vox és perquè el PSOE l’ha obligat a fer-ho», va dir. El futur president alhora es justificava a Onda Cero: «L’endemà de les eleccions el primer que vaig fer va ser trucar a Ximo Puig per plantejar una abstenció i que el PP governés en solitari. La resposta no només va ser que no, sinó que no es va presentar».

Els populars, que exhibeixen sense aparents complexos els seus pactes amb Vox (enmig d’una onada d’aliances per tot Espanya), també insisteixen que els ultres són el pla b perquè l’a, el del PSOE, va fallar.

El que queda per saber, com admeten alguns dirigents populars, és l’afectació que té la foto que deixarà aquest dissabte en ajuntaments de tot el país i diverses autonomies. Fa temps que la creença a Génova és que els pactes amb Vox no influeixen en els seus electors, com tampoc l’estratègia d’agitar «la por a la ultradreta» que promou el PSOE. Ho tenen constatat i tot i així el missatge en la campanya electoral del 28M sempre va ser el d’aconseguir «prou majories» per no dependre dels d’Abascal. En alguns llocs (la Comunitat de Madrid, La Rioja o l’ajuntament madrileny) ho van aconseguir. En molts d’altres, no.

I amb aquests pactes firmats –el que perseguia Vox per fer valer els seus vots davant els electors trencant l’estratègia del vot útil que promulga Feijóo– el líder del PP afronta ara una campanya, la del 23J, molt complicada. Recuperarà el missatge d’un govern en solitari. Ja ho va fer aquesta setmana en plena ressaca del pacte valencià: «Ho vaig dir i ho dic. Vull una majoria suficient per governar. Aquest torna a ser el meu objectiu. Vaig dir que el 28 de maig hi hauria una moció de censura i el 23 de juliol n’hi tornarà a haver una i serà la definitiva».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En la direcció nacional apuntalen aquestes paraules: «Anirem a la recerca del govern en solitari. Igual que a Galícia durant quatre legislatures i igual que Juanma Moreno a Andalusia, o ara Ayuso a Madrid», repeteixen. Just després de les eleccions generals i abans que el debat dels pactes s’obrís en canal, amb un PSOE immers en el xoc que sempre provoca el desallotjament massiu institucional, Feijóo va tornar a enviar aquest missatge als seus: el de no conformar-se ni confiar-se, i treballar cada dia per aconseguir un nombre d’escons prou elevat que els permeti evitar la coalició amb els ultres.

L’objectiu està posat de 145 escons per amunt. Les sensacions a Génova continuen sent «bones» per la creença que hi ha una tendència instal·lada «molt difícil de revertir». I convençuts que la crida al vot útil, a un govern monocolor, sense coalicions ni soroll com el viscut entre el PSOE i Podem, farà efecte. Però hi ha dirigents que temen la pèrdua de credibilitat que fora de tot dubte provoca el regalim d’aliances mentre Feijóo promet que governarà sense Vox.