País Valencià.
Mazón cedeix el simbolisme a Vox i el PP gestionarà el 95% del pressupost
Només 18 dies després de les eleccions i després només de dues reunions, el PP i Vox van anunciar aquest dijous el seu acord programàtic per governar el País Valencià en coalició i van concretar el repartiment de conselleries, el qual estava tancat des de dimecres a la tarda com va avançar ‘Levante-EMV’, del grup Prensa Ibérica. La ultradreta assumeix la vicepresidència primera, que serà per al torero Vicente Barrera, que gestionarà la cartera de Cultura.
Aconsegueix, també, dos departaments més: Justícia i Agricultura. Els seus titulars encara s’han de confirmar. Vox ostentarà també la presidència de les Corts. Els populars es queden amb sis àrees, les de més pes econòmic, més la de Presidència. Entre les conselleries del PP presumiblement n’hi haurà una amb rang de vicepresidència segona.
No hi va haver foto de l’acord, que de moment tampoc té sobrenom. Va ser confirmat a través d’una freda nota de premsa, redactada només en castellà i amb la capçalera dels dos partits, en la qual es recullen els 50 punts pactats pel PP i Vox, que passen a ser les línies mestres de la legislatura que arrenca d’aquí deu dies. El líder dels populars valencians i pròxim president de la Generalitat en virtut d’aquesta aliança amb Vox, Carlos Mazón, va guardar silenci després de confirmar-se la fumata blanca.
Sí que es va pronunciar el destre, que en un breu tuit va confirmar el seu «pas endavant» per assumir la vicepresidència del Consell. «És moment de treballar per tornar a aquesta terra la prosperitat que es mereix. Serà un honor», va dir. Santiago Abascal li va agrair que hagi acceptat un càrrec que «no ambicionava».
Admirado Vicente, soy muy consciente de que no ambicionabas cargo alguno.
— Santiago Abascal 🇪🇸 (@Santi_ABASCAL) 15 de junio de 2023
Que sacrificas tu bien ganada tranquilidad y paz para ocupar ese puesto.
Te agradecemos el paso.
Y que cunda el ejemplo. https://t.co/ZCpoK37pEU
Aparador per a Vox, gestió per al PP
El document concreta el repartiment de poder de les dues forces en el pròxim Consell, i replica de manera gairebé idèntica el que fins ara era l’únic precedent d’un pacte PP-Vox a escala autonòmica, el de Castella i Lleó. Allà, el partit d’Abascal va aconseguir tres conselleries, una vicepresidència sense cartera i la direcció del Parlament, i el PP es va quedar amb set àrees més Presidència.
Ara, malgrat tenir molt menys pes respecte al PP, Vox esgarrapa a Mazón pràcticament el mateix (des d’un punt de vista numèric, no pressupostari) i, el que pot ser més important, aconsegueix consolidar el marc que Vox no cedeix els seus vots gratis, un factor fonamental per als d’Abascal a les portes de la campanya de les generals i en plena negociació amb el PP en altres territoris.
En la ultradreta no ocultaven la seva felicitat per aconseguir entrar a la Generalitat, així com per la quota de poder obtinguda en una negociació llampec que torna a evidenciar que hi havia ja un treball previ a la primera reunió oficial de dimarts, després de la qual es va desviar Carlos Flores i la seva condemna per violència masclista al Congrés i es va deixar via lliure a l’acord.
La «receptivitat» de Mazón
Fonts pròximes a la cúpula de Vox es van mostrar satisfetes també pel document pactat, que assumeix en gran part els postulats del partit radical, i van constatar la «receptivitat» dels negociadors del PP en un procés que ha sigut molt més ràpid i molt menys traumàtic del que s’hauria pogut esperar.
Vox aconsegueix introduir el seu ideari en el programa que guiarà el pròxim Govern de coalició de la Generalitat sense, d’acord amb els temps de la negociació, oposició del PP. Al llarg dels 50 punts es nega la violència masclista (el PP assumeix el concepte de «violència intrafamiliar») i el canvi climàtic(ni una referència a aquest terme mentre prometen «ampliar els regadius»), es comprometen a derogar la llei de memòria històrica valenciana, s’obre la porta a introduir el pin parental a les escoles i se situa l’«ocupació il·legal» i la «immigració il·legal» entre els grans problemes ciutadans.
Partint dels actuals pressupostos de la Generalitat del 2023 aprovats pel Botànic, Vox gestionaria ara mateix entorn de 1.200 milions d’euros amb les conselleries de Cultura, Justícia i Agricultura sobre un total de gairebé 30.000 milions. No arriba ni al 5%. El PP es reserva així la pràctica totalitat de la gestió i cedeix als d’Abascal departaments amb molts menys recursos, però que serviran d’aparador per agradar als seus fidels.
Al capdavant de la primera i amb rang de vicepresident situa Barrera, el seu fitxatge mediàtic i que apunta a ser l’home fort d’Abascal, amb qui té una relació d’amistat, en el Consell. Titulat en Dret, ha sigut l’únic que ha repetit en les dues reunions amb la delegació del PP, formació amb què ha estat estretament lligat en el passat.
Va arribar a ser afiliat en l’època hegemònica dels populars i era pública la seva bona relació amb l’expresident de la Generalitat Francisco Camps. Amb el PP en plena travessia pel desert, el 2018 va fer el salt a Vox, amb el qual ha anat en les llistes a l’Ajuntament de València el 2019 i el 2023, tot i que en llocs del darrere.
Aguirre, ¿conseller d’Agricultura?
La resta de noms no van ser revelats. En tot cas, tot apunta que José Luis Aguirre serà el pròxim conseller d’Agricultura, però dijous encara no es donava per fet. Aguirre ha sigut diputat aquesta última legislatura i acaba de revalidar el seu escó després del 28M.
Va ser, a més, el representant de Vox en la comissió d’Agricultura de les Corts, per la qual cosa diverses fonts consultades el situen com el més ben preparat de la formació per assumir aquesta cartera.
Les quinieles en Justícia estan més obertes. Sona José María Llanos, diputat i expresident provincial de Vox València fins a l’arribada d’Ignacio Gil Lázaro a inicis d’aquest any, un altre històric del PP que ha sigut present en les negociacions per formar Govern i que va de número dos per València al Congrés junt amb Flores.
Segons el comunicat, d’aquest departament s’esqueixarà Funció Pública, i, per tant, es dedueix que estarà gestionada pel PP. Actualment, la Conselleria de Justícia és la que té les competències per a la protecció de les víctimes de violència masclista, un terme que ara desapareix dels eixos principals de PP i Vox, que només parlen de la «violència intrafamiliar».
El PP, per la seva banda, va cedir tot el protagonisme de la jornada a Vox i no va pronunciar cap paraula sobre l’acord amb la ultradreta, sobre les conselleries que gestionarà ni sobre els encarregats de dirigir-les. Silenci absolut.
Notícies relacionadesNo obstant, per eliminació es dedueix que Mazón ha amarrat totes les àrees pesades: Sanitat, Educació i el que fins ara era Igualtat i Polítiques Inclusives. Falta veure com articula Mazón la resta del puzle, ja que al reduir conselleries necessàriament haurà d’aglutinar àrees que fins ara estaven separades en un mateix departament.
El futur president de la Generalitat sí que havia defensat, abans de la confirmació de l’acord programàtic, el seu acord amb Vox. En una entrevista a Onda Cero va justificar que dona entrada a l’extrema dreta en el seu Consell per «donar tranquil·litat a la immensa majoria» de valencians que «van votar canvi» i no volen una repetició electoral, va explicar. A més, va assenyalar que aquesta aliança amb Vox no perjudicarà Alberto Núñez Feijóo de cara a les generals del 23J.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia