El jutge Llarena es prepara per tornar a intentar l’entrega de Lluís Puig després de ser recolzat per la Sala Segona

Puig és l’únic dels processats declarats en rebel·lia –per no haver-se posat a disposició de la justícia espanyola– que no és diputat del Parlament Europeu, així que no l’afecta la sentència del Tribunal de General de la Unió Europea (TGUE) que es coneixerà el 5 de juliol i que aclarirà l’abast de la immunitat de què gaudeixen per aquest escó. Per això, a diferència de la resta de fugits, el jutge Pablo Llarena no ha d’esperar aquell dia per decidir el seu pròxim pas a seguir en la instrucció, segons el criteri que la justícia europea li marqui.

La negativa de Bèlgica a entregar a Puig va motivar que Llarena es dirigís al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir si era possible que un país denegués l’entrega d’un reclamat, perquè entenia vulnerats els seus drets per estar sent investigat per un tribunal que considerava que no era el competent. La sentència del tribunal europeu va recolzar la petició espanyola al declarar que rebutjar una euroordre només és possible si existeixen vulneracions sistèmiques de drets al país que cursa l’euroordre, cosa que no és el cas d’Espanya.

Amb aquesta sentència semblava que Llarena tornaria a sol·licitar a Bèlgica l’entrega de l’exconseller d’Agricultura de manera immediata, però l’instructor del procés al Suprem va preferir esperar a tenir una decisió definitiva sobre els delictes pels quals podia ser reclamat. Per a això resultava necessari establir definitivament com afecta la reforma del Codi Penal que deroga la sedició i modifica la malversació en els fets de la tardor del 2017 a Catalunya.

La posició definitiva al respecte s’ha conegut aquest dijous amb la interlocutòria de la Sala d’Apel·lació de l’alt tribunal que ha confirmat el criteri del mateix Llarena. La seva resolució suposa que no pot considerar-se que la conducta dels líders independentistes fugits sigui encardinable en el nou delicte de desordres públics agreujats, que introduïa la modificació legislativa, sinó que ha de transformar-se en una desobediència, mentre que la malversació a què s’enfrontaran en un futur judici, una vegada estiguin a disposició de la justícia espanyola, serà la més greu, la prevista amb fins a 12 anys de presó i 12 més d’inhabilitació.

Delicte de corrupció

Es dona la circumstància que si una euroordre per sedició pot plantejar dubtes al país requerit, amb la malversació de cabals públics no passa el mateix, ja que és un dels delictes que formen part del ventall dels de la corrupció. En el cas de Puig, la Sala d’Apel·lació no veu motiu perquè no sigui processat per la seva modalitat més greu per haver compromès el pagament des del seu departament d’almenys part de la cartelleria necessària per a l’1-O.

Notícies relacionades

Llarena dona cinc dies a Ponsatí perquè acrediti el seu argument per plantar el Tribunal Suprem

Com més població, més recursos

Malgrat el favorable veredicte europeu sobre les euroordres, el Suprem no les té totes respecte a una hipotètica entrega de Puig, perquè és conscient que Bèlgica pot tornar a denegar-la, tot i que necessàriament hagi de recórrer a arguments diferents dels que ja van ser rebutjats pel TJUE.

De fet, fonts jurídiques apunten a aquest diari la possibilitat que l’exconseller de Cultura basi ara la seva oposició a l’euroordre a mirar d’acreditar vulneracions sistèmiques de drets a Espanya, per a la qual cosa fins i tot podria esgrimir la reforma legislativa que va derogar la sedició i va modificar la malversació, tot i que a ell no li hagi afectat, ja que ja estava processat per desobediència i el delicte que persegueix el fet de destinar diners públics a un final delictiu, com portar a terme un referèndum il·legal.