Jaume Collboni: "El PSC farà de PSC i tancarà acords amplis"

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) és el nou alcalde de Barcelona, un fet que es va confirmar dissabte a l’últim segon, després que es donés per fet que el càrrec recauria en Xavier Trias. Collboni cita EL PERIÓDICO a Can Clos, al barri de la Marina del Port, a la faldilla de Montjuïc, per oferir la primera entrevista com a líder de l’ajuntament.

Vostè va accedir dissabte a les 17.17 hores al Saló de Cent, on se celebrava el ple d’investidura. ¿A l’entrar-hi ja sabia que seria el nou alcalde?

No. Hi vaig entrar amb dos discursos: un discurs d’investidura i un altre com a cap de l’oposició.

¿Quan els va escriure?

Els vaig preparar divendres al matí.

¿En quin moment precís va ser conscient que seria alcalde?

Quan vaig veure que passàvem de 21 vots (la xifra que dona la majoria absoluta).

¿No ho va veure quan Daniel Sirera va dir que no es presentava formalment a l’alcaldia?

Més enllà de l’anècdota, la part rellevant és que va ser un ple obert, que ja és passat. El que hi ha és un nou alcalde a Barcelona, un partit que governa, el PSC, i jo començaré la meva nova etapa aplicant el programa electoral. Els regidors que m’han investit han d’explicar les seves motivacions, però sabien que estaven votant un alcalde socialista amb un programa socialdemòcrata.

¿Va parlar amb Ada Colau les hores prèvies? Ella va dir que vostè li havia ofert divendres un pacte secret amb el PP.

L’important és mirar el futur, començar una nova etapa. Vam entrar al plenari sense tenir la certesa de com podíem sortir-ne, però estàvem preparats per anar a l’oposició, vaig dir que ho faríem si no era alcalde, i també per governar des del minut 1. I ho hem fet: ja he firmat el decret del cartipàs provisional i tots els que garanteixen la continuïtat institucional de l’ajuntament. 

¿Canviarà el ‘sottogoverno’ actual del PSC i els Comuns?

L’estructura gerencial evidentment que no, serà de continuïtat, i l’estructura directiva, tampoc. Primer perquè no som sectaris i segon perquè hi ha professionals excel·lents al capdavant de moltes àrees de l’ajuntament. La meva obligació és garantir la continuïtat institucional.

Diversos compromisos fets durant la campanya electoral s’han aparcat. Va dir que si no guanyava, no intentaria ser alcalde; els Comuns, que no participarien en una «triangulació amb el PP» que el fes alcalde a vostè. ¿Què ha de pensar la ciutadania?

La ciutadania entén perfectament que la democràcia és pacte i que els pactes que valen a Girona o en les diputacions de Lleida i Tarragona, valen a Barcelona. També que en les eleccions sempre hi ha un guanyador, com Salvador Illa va guanyar les catalanes i no es va convertir en president de la Generalitat, i al PSC no se li va acudir qüestionar la legitimitat de la figura del president Pere Aragonès. És més, el PSC ha acabat votant els pressupostos d’ERC. 

¿O sigui que no s’ha de fer cas del que diuen els candidats en campanya?

Nosaltres hem sigut absolutament coherents. En una campanya tan polaritzada era molt difícil no dir coses que després no es poguessin complir. Jo no vaig posar línies vermelles. Vaig fixar les condicions del nou govern per començar a parlar: creixement econòmic, justícia social i lleialtat institucional.

¿Fins a quin punt el pacte que l’ha fet alcalde s’ha teixit a Madrid?

En cap punt. La decisió dels vots s’ha pres a Barcelona. Nosaltres hem fet el que vaig dir que faríem: portar la meva candidatura fins al final.

Vostè té 10 regidors i per ara no té socis potencials. Els Comuns han anunciat que passen a l’oposició, i no sembla fàcil ara mateix un acord amb Junts ni amb ERC, descavalcats a última hora del govern de la ciutat. ¿Com governarà?

Fent una cosa que se’ns dona molt bé als socialistes: dialogar i arribar a acords. Soc molt conscient de l’aritmètica que tenim. I confio molt en la nostra capacitat per pactar. El PSC farà de PSC i tancarà acords amplis, menys amb l’extrema dreta, per tirar endavant els temes clau de la ciutat en els mesos vinents.

¿Vol tenir un soci?

Vaig fer una oferta dijous passat als Comuns, quan els vaig demanar el seu suport, per formar un govern de coalició amb ells, i aquesta és la idea que tinc al cap. Són els Comuns els que han decidit anar a l’oposició i investir-me. Però tinc un projecte que tots coneixen, el meu contracte amb els electors, una idea i una proposta que és una coalició progressista. No ha pogut ser, em sembla legítim i comprensible. Assumeixo la responsabilitat de liderar la ciutat amb el govern que ha sortit del plenari i ja veurem en els mesos vinents com articulem les majories necessàries per fer el consistori governable.

¿Intentarà formar govern amb algun altre partit després de les eleccions generals del 23 de juliol?

La qüestió rellevant per a la ciutadania és que l’ajuntament continuarà funcionant amb normalitat, i que els temes que més el preocupen, com la neteja i la seguretat, seran prioritats clares. I els temes que són més a mitjà termini, com la vivenda i l’aplicació de la regulació de lloguers s’aplicaran immediatament. Començarem governant.

¿Si Colau deixa l’ajuntament serà més fàcil un acord de govern amb els Comuns?

Hem d’esperar que passi el temps adequat. Però això no impedirà que la ciutat funcioni. Dilluns començaré a prendre decisions.

El PP té una llista de condicions per donar-li els seus vots, una sèrie de mesures que contrasten amb les polítiques fetes a Barcelona els últims anys. ¿Se sent obligat a complir-les?

No he firmat cap acord d’investidura. Els motius del PP i els Comuns els han d’explicar ells, però el que s’ha votat és un alcalde socialista, que és el que hi ha al capdavant de la ciutat i amb un programa socialista, progressista, d’esquerres.

¿O sigui que no se sent vinculat per la llista de Sirera?

Els grups plantegen legítimament les seves propostes, però jo no he firmat cap paper amb ningú.

¿Queda descartat que el PSC intenti un pacte de govern amb Junts, sense Trias?

Ens posem a governar i el que buscarem seran acords de ciutat.

Quatre anys de govern en minoria i sí o sí haurà de buscar soci de govern.

La meva actitud, la meva cultura política, i ho hem demostrat com a partit central que som a Barcelona i Catalunya, és buscar acords tan amplis com sigui possible, excloent-hi l’extrema dreta, per fer governable la ciutat a partir de propostes concretes. Vull ser l’alcalde de tots, és el que sento que he de ser: parlar amb tothom, buscar consensos i no governar contra ningú.

El programa electoral recull la connexió del tramvia, però no especifica quan.

No precipitem escenaris, som conscients de la situació de la ciutat de Barcelona. Hem de posar en marxa la ciutat i atendre els problemes immediats que té la ciutadania des del diàleg i l’acord. Les nostres posicions sobre els temes clau de la ciutat són conegudes i en funció de com avanci el mandat anirem fent realitat els nostres compromisos.

En campanya va prometre que en els 100 primers dies com a alcalde revocaria la reforma de la ronda de Sant Antoni. ¿Ho farà?

El programa electoral del PSC és conegut, ocupo l’alcaldia i la meva obligació és posar en marxa la ciutat i atendre els problemes de la ciutadania. Tenim posició sobre tots els temes i el meu objectiu és complir al 100% amb el programa electoral.

Per tant, revocarà la reforma.

No diré ara mateix quines són les decisions perquè s’ha de tenir en compte l’aritmètica que hi ha a l’ajuntament. He d’administrar les decisions amb responsabilitat i buscant diàleg i acord.

Va ser molt clar al defensar que s’havia de modificar la reserva del 30% per a vivenda social i que en els 100 primers dies posaria en marxa el següent tram de cobertura de la Ronda de Dalt. ¿Ara evita aquesta claredat per no foragitar els Comuns d’un pacte de govern?

No, no. Quan un fa un programa electoral ho fa pensant que té un govern monocolor del PSC.

¿Li va saber greu per Trias i Maragall?

Els responsables polítics hem de ser molt curosos amb les relacions personals, però quan ens adrecem als mitjans o a la ciutadania hi ha coses que han de quedar per a la relació personal entre els responsables polítics. No va ser agradable des del punt de vista personal, però no hem de fonamentar el discurs polític partint de relacions personals.

¿El va impactar el «que us bombin» de Trias?

Jo vaig fer un discurs d’investidura pensant en el futur de la ciutat, vaig assenyalar reptes que té la humanitat i em sembla tan immens i important que fer valoracions d’una altra mena desmereix els reptes que tenim. 

¿Com va encaixar les primeres paraules d’Aragonès després de la seva primera trobada?

Vull ser molt institucional i respectuós amb el Govern. Som la capital del país i vull exercir com a capital del país des del punt de vista de la lleialtat institucional i fer-ho amb generositat. Ho faré sense sectarismes i pensant en allò que beneficiï més els ciutadans. Molts serveis depenen de la Generalitat i la meva obligació és tenir la millor relació institucional amb el president de la Generalitat i no entrar en polèmiques.

¿Ja ha parlat amb Pedro Sánchez?

Evidentment. Em va trucar per felicitar-me i per dir que això era molt important per al país i per al partit socialista.

¿Té por que hi hagi pactes segellats amb els independentistes que puguin canviar a partir d’ara? Per exemple els de les diputacions de Tarragona i Lleida amb ERC.

No. Serà una de les proves que la política de pactes està feta en clau local. El que sí que demanaria és coherència. El que es dona per bo a Girona s’ha de donar per bo a Barcelona.

¿I la Diputació de Barcelona?

No ha estat en aquesta taula, no hem vinculat acords de l’ajuntament a acords de les diputacions. Hi ha converses obertes amb tots els partits i està en mans de la direcció nacional del meu partit, que manté converses amb els Comuns, Junts i ERC. Amb els dies, quan es vegi el mapa dels acords, es veurà que tots han pactat amb tots pel bé dels ciutadans. Tothom hauria de tenir present que qui 48 hores després de les eleccions va proclamar crear un front independentista, un govern frontista, va ser ERC. Nosaltres hi som per superar els blocs. A més aquest front amb Trias, curiosament només es donava a Barcelona i a Girona i no s’ha donat a desenes i desenes d’ajuntaments del país. Això també explica per què les coses han anat així a Barcelona.

L’acusen de no haver volgut seure amb Maragall i Colau. ¿S’ha explorat prou la possibilitat del tripartit?

Jo he parlat amb tots els líders municipals menys la ultradreta i hem explorat moltes vies i moltes aritmètiques perquè és complicat. Per ser respectuós amb la capacitat de confiança que hem de generar entre els líders municipals, seria bo no especular sobre converses, propostes i contrapropostes perquè hi va haver de tot. Vull recordar que la primera proposta que s’emet és la del front independentista liderat per Trias. 

¿Creu que l’aritmètica amb què ha arribat a ser alcalde, amb els vots dels Comuns i també del PP, pot impactar en les eleccions generals?

Nosaltres som l’antítesi del PP. El PSC guanyarà clarament les eleccions generals a Catalunya. La lògica del que ha fet el PP a Barcelona no té res a veure amb la política espanyola ni amb els plantejaments polítics de fons que tenim els uns i els altres en matèria de vivenda, de violència masclista, de visió d’Estat, de capacitat de dialogar amb tots. Guanyarem còmodament a Catalunya i crec que també guanyarem a Espanya. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Va arribar a oferir-li a Trias dividir-se l’alcaldia?

En unes negociacions es fan moltes propostes. Vaig tenir converses amb Junts, no me n’amago, i es van posar a sobre de la taula moltes propostes que no van fructificar, com és evident. No aporta gaire donar-hi més voltes.