L’alcaldia de Barcelona es va desencallar també a Madrid: així va participar el Congrés en l’elecció de Jaume Collboni

«Yolanda Díaz i Ada Colau han de triar si volen que guanyi l’independentisme del fugit Carles Puigdemont o que hi hagi un alcalde socialista i constitucionalista. El mateix li diem al PP. Díaz i Alberto Núñez Feijóo s’han de posicionar», va assenyalar divendres al matí des del madrileny carrer de Ferraz, on es troba la seu del PSOE, el secretari de Política Municipal, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis. El missatge pretenia carregar sobre l’esquena de la vicepresidenta segona i ministra de Treball el que passés a Barcelona. 

Però Gómez de Celis, que també és el vicepresident del Congrés, no es va quedar allà. Segons fonts socialistes, va pressionar en privat, recorrent a les bones relacions que ha desenvolupat en aquesta legislatura amb Gerardo Pisarello, membre de la Mesa de la Cambra baixa, extinent d’alcalde de la capital catalana i persona de la màxima confiança de Colau. Els dos dirigents tenen molta sintonia. S’avenen. Han passat moltes hores junts a Carrera de San Jerónimo. Fins i tot comparteixen afició futbolística: tots dos són fanàtics del Betis. 

El temor davant les generals del 23J

Per mirar de convèncer Pisarello, Gómez de Celis, segons fonts socialistes, va fer servir arguments similars als que havia transmès en públic. Els Comuns no podien posar-se de costat en vista de l’elecció d’un alcalde de dretes com Trias. Encara menys a les portes de les eleccions generals del 23 de juliol, que el PSOE i Sumar, la coalició que lidera Díaz i inclou Podem i els Comuns, encaren amb el vent en contra després del tomb polític cap a la dreta en els recents comicis autonòmics i municipals. 

Dissabte a les quatre de la tarda, una hora abans que comencés el ple de l’Ajuntament de Barcelona per nomenar el pròxim alcalde, Barcelona En Comú va sorprendre amb un comunicat que ho va canviar tot. La formació de Colau anunciava que recolzaria Collboni i que no entraria al govern en minoria de la capital catalana. «La decisió s’ha pres en coherència amb la necessitat d’evitar un govern de Junts que estengui alfombres vermelles als ‘lobbies’ i als sectors favorables a les polítiques de dreta», assenyalava l’escrit. Després de conèixer la notícia, fonts del PP van anunciar que serien «responsables». 

Ja res impedia als conservadors votar el socialista: la condició per fer-ho sempre havia sigut que els Comuns passessin a l’oposició. Ahir a primera hora del matí, segons fonts conservadores, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, havia trucat al secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, per insistir en aquest requisit. Fonts socialistes confirmen aquesta conversa, però asseguren que Cerdán va contestar a Bendodo que havia de parlar amb el PSC, no amb ell. «El PSOE no ha negociat res amb el PP. Zero. Per haver de triar entre Collboni i Puigdemont, s’ho han pensat molt. Van entrar al saló de plens sense haver revelat el sentit del vot», va explicar el PSOE.

Notícies relacionades

Jaume Collboni aconsegueix l’alcaldia de Barcelona en una investidura d’infart

Un xoc i moltes espines

En qualsevol cas, quan faltaven pocs minuts per a les sis de la tarda, Collboni va ser elegit alcalde amb 23 suports: el PSC, els Comuns i el PP. Trias en va obtenir 16: els del seu partit i els d’ERC. El que semblava una quimera el dia abans, va acabar sent una realitat.  

¿Què va passar perquè els Comuns fessin a última hora un pas al qual s’havien resistit durant setmanes? «La pressió que els hem fet els ha esclatat internament. Tenien pànic que se’ls tornés en contra per a les generals», argumenten els socialistes.