Junts s’inclina per no repetir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona

Els més moderats a Junts, inclòs el mateix Trias, havien apostat per no deixar-se endur per l’enuig i repetir el pacte amb el PSC de Núria Marín. Els encarregats de pilotar aquest acord durant quatre anys han valorat positivament la gestió conjunta amb els socialistes i apostaven per continuar quatre anys més. Però el rancor per l’accés de Collboni a l’alcaldia de Barcelona amb el suport dels Comuns i el PP ha pogut més. Els més radicalment independentistes a Junts ja havien apostat al seu dia per no pactar amb el PSC i la presidenta de JxCat, Laura Borràs, ha mostrat reiteradament la seva posició contrària a aquesta aliança, que l’expresident Carles Puigdemont va mirar de desfer in extremis quan ja estava segellada amb el seu propi vistiplau. No ho va aconseguir.

La pèrdua del poder

Junts es decanta ara, com va fer amb la sortida del Govern, per eludir una posició pactista de poder i jugar-se-la a una aliança amb ERC que no li garanteix governar la Diputació, perquè un pacte entre el PSC, els Comuns i el PP, com al consistori de la capital catalana, desbancaria l’independentisme d’una institució amb una notable influència sobre els municipis i un pressupost de més de 1.200 milions d’euros.

Però fins i tot dirigents no alineats amb Borràs han posat la decisió sobre la balança i, a les portes de les eleccions generals, han constatat que entre les bases i votants pesaria més, en negatiu, un pacte amb el PSC pocs dies després del dramàtic gir de guió que va deixar Trias sense la seva anhelada alcaldia, que era per a Junts un assumpte de màxima prioritat en termes de poder i d’influència en tots els sentits.

Notícies relacionades

Divisió a Junts sobre el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Ara haurà de ser l’executiva de JxCat la que confirmi o no aquesta aposta per Esquerra, però difícilment es prendrà una decisió favorable al pacte amb el PSC si els pesos pesants no l’avalen i tan sols el nucli més pragmàtic la defensa. L’operació és de risc perquè Junts ja va perdre les seves opcions de governar les diputacions de Lleida i Tarragona, ha perdut la capital catalana malgrat haver guanyat les eleccions a Barcelona, i el seu màxim poder institucional és a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès i en la presidència del Parlament.

El cop de porta al PSC a la Diputació també té a veure amb un enduriment del discurs unilateralista i combatiu contra el PSOE i el PP de cara als comicis del 23-J, en els quals el discurs de la candidata, Míriam Nogueras, serà encara més aspre que l’habitual, utilitzant l’«operació» de Barcelona com a estilet per carregar contra els socialistes i presentar-se com un partit que prioritza només els pactes independentistes i no participa en aliances amb els socialistes com sí que porta a terme ERC.