Operació anticorrupció

La jutge afirma que hi va haver manipulacions en els contractes de l’Ajuntament de Sitges

La jutge afirma que hi va haver manipulacions en els contractes de l’Ajuntament de Sitges

DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La jutge de Vilanova i la Geltrú que instrueix la causa per presumpta corrupció a Sitges ha detectat manipulacions en la contractació de serveis de l’associació Taula del Tercer Sector Social de Sitges-Garraf i de la cooperativa, Llocs Espais i Indrets 1918 SCCL(LLEI 1918) per part de l’ajuntament, segons una interlocutòria judicial a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La magistrada afirma que la investigació efectuada per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha trobat fraccionaments en els imports dels contractes, que els ajusten al límit que permet atorgar-los a dit i prescindint dels principis de publicitat i lliure concurrència.

Aquests serveis, afegeix la resolució judicial, van ser atorgats «sempre» als mateixos professionals i una de les entitats, l’esmentada Taula del Tercer Sector Social de Sitges-Garraf, presidida pel principal investigat, Carlos N. M., va aportar documentació falsa que no es correspon amb la finalitat de les subvencions, «havent sigut acceptada pels responsables dels òrgans gestors i pel mateix Ajuntament de Sitges», escriu en la interlocutòria. Per a la jutge, les indagacions portades a terme fins al moment (la instrucció va començar el maig del 2022) han trobat indicis de la presumpta comissió dels delictes de prevaricació i malversació de fons públic i podria haver-n’hi també de falsedat documental. La policia va detenir dimecres l’alcaldessa de l’Ajuntament de Sitges, Aurora Carbonell, que es va negar a declarar i va ser posada en llibertat. 

Dues entitats connectades

Tant l’associació Taula del Tercer Sector Social de Sitges-Garraf com la cooperativa LLEI 1918 estan administrades per membres de la família de Carlos N. M., un veí de Sitges. En concret, pel mateix Carlos, per la seva parella, María M. P., i pels seus dos fills. La primera entitat es constitueix el 2013 i la cooperativa, el desembre del 2019. La policia ha constatat que les dues entitats estan estretament vinculades econòmicament i que els serveis prestats per la cooperativa eren abonats al compte de l’associació: i així aquesta segona es convertia «en proveïdora de serveis de l’ajuntament des de, fins i tot, abans de la seva constitució», relata la magistrada.

Els investigadors també han descobert suposades irregularitats en les justificacions de les subvencions. L’entitat entregava a l’ajuntament documentació sobre compres no especificades en la interlocutòria d’objectes que s’havien entregat als domicilis particulars dels implicats i també presentava algunes factures de reparacions d’electrodomèstics o adquisicions de productes d’ús domèstic. Un dels fills del matrimoni percebia, presumptament, donacions en concepte d’«aliments, higiene i per emancipar-se» per les seves tasques de voluntari, però alhora, havia estat contractat per l’associació del seu pare. Un altre indici es deriva de l'adquisició per part de la cooperativa d’un vehicle, Dacia Duster, que pocs mesos després va ser transferit a la filla de la parella.

Contractes a dit

La jutge deixa constància que les subvencions que va concedir l’Ajuntament de Sitges van ser pel procediment de concessió directa. I que durant el període investigat, entre el 2017 i el 2021, el consistori, de forma paral·lela, va atorgar així mateix nombrosos contractes menors (a dit) a favor de les entitats implicades en la trama, que en realitat aquestes o d’altres haurien d’haver obtingut a partir d’un concurs públic. L’adjudicació, precisa la magistrada, es produïa «de manera continuada» i «sense una deguda autorització» o si n’hi havia era «merament breu» i «faltada de l’argument mínim per apreciar» la seva necessitat.

Aquestes contractacions, insisteix la togada, «han anat a afavorir les mateixes entitats i proveïdors» i es feien per sota del límit legal (15.000 euros), fraccionant els serveis. L’objectiu, incideix, era evitar el concurs públic, on podrien haver participat altres licitadors.

La investigació de la Policia Nacional, iniciada després de l’avís d’una interventora municipal que va treballar a l’ajuntament fins al 2022, ha posat en relleu que els responsables de les dues entitats, presumptament, presentaven factures per treballs anteriors a la formalització dels contractes. Els agents de la UDEF afirmen que durant els anys 2017 al 2021 hi ha «múltiples contractes» que van ser concedits sense que constés cap informe jurídic del secretari municipal, una formalitat que segons la legislació vigent és obligatòria.

Carlos N. M. i la seva parella són els principals investigats i també les dues úniques persones de les 11 arrestades aquest dimecres que ha dormit en dependències policials. Està previst que aquest divendres passin a disposició de la jutge. La resta dels investigats ho faran en els pròxims dies.

L’avís de la intervenció

Notícies relacionades

D’altra banda, una interventora de l’Ajuntament de Sitges va advertir en un informe fiscalitzador, a què ha tingut accés aquest diari, d’un possible fraccionament durant quatre anys de contractes a l’associació Taula del Tercer Sector de Sitges, que entre el 2018 i el 2021 va rebre prop de 330.000 euros per treballs de jardineria i neteja de platges. Aquest document va ser presentat en un ple municipal l’abril del 2022.

El dictamen adverteix que en els quatre exercicis hi va haver un possible fraccionament dels contractes adjudicats a la cooperativa, que cobrava 45.000 euros a l’any en virtut d’un conveni firmat amb l’ajuntament, i, d’altra banda, entre 20.000 i 40.000 per diferents tasques de manteniment de jardins o neteja de platges i dels lavabos instal·lats en aquestes últimes. Per l’import dels contractes i per tractar-se de «prestacions de caràcter recurrent», la interventora estima que aquests serveis haurien d’haver sigut objecte d’un procés de licitació mitjançant un procediment obert.