El PSC activa el pla b per si fracassa la negociació amb Junts per a la Diputació de Barcelona

L’agenda del PSC passa, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, per reunir-se els pròxims dies amb l’alcalde i líder de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, el vot del qual podria ser clau per decantar la balança entre uns o altres. I si aquesta carta falla, l’última de les opcions és recórrer de nou al PPi intentar repetir, de la mà dels Comuns, la mateixa aritmètica que ha operat a l’ajuntament de la capital. Els socialistes insisteixen que la seva prioritat és reeditar l’aliança ambJuntsi així ho expressen en públic i en privat. De fet, el pla inicial de tots dos era que el pacte es pogués anunciar aquesta setmana per allunyar-lo de l’inici de la campanya de les eleccions generals.

Però el gir de guió de Barcelona ha trastocat la pauta prevista i els postconvergents van demanar més temps per gestionar el neguit intern que han desencadenat contra el PSC malgrat que el mateix Trias va defensar que es prioritzés l’acord al marge del seu desengany polític i personal. Més enllà de Laura Borràs i els seus afins com a principals detractors d’aquest pacte, altres dirigents no alineats amb ella s’han mostrat partidaris de no repetir l’operació després del que va passar amb la vara barcelonina i amb les urnes del 23 de juliol a la cantonada.

Els últims tres dies, els socialistes han redoblat la pressió pública sobre Junts. Si dilluns era la portaveu Elia Tortolero la que lloava aquest pacte, dimarts era Collboni i aquest dimecres va ser la presidenta del Congrés i candidata a Catalunya, Meritxell Batet, la que demanava als postconvergents que no prenguessin decisions «venjatives ni emotives».

El vot clau de Jordi Ballart

A expenses de què farà finalment la formació que lideren Borràs i Jordi Turull, decisió que es podria prendre en les pròximes hores, el partit que comanda Illa ha començat a moure altres fitxes veient que Oriol Junqueras també ha rebutjat públicament l’opció d’entendre’s amb el PSC.Junts i ERC sumen 23 diputats–la presidència seria per als postconvergents perquè en tenen 12 davant els 11 republicans–, un més que PSC (17) i Comuns (5). I és aquí on Ballart pot ser determinant.

L’alcalde de Terrassa governa la ciutat amb un pacte amb ERC i amb Junts, però si se sumés al bloc liderat pel PSC es produiria un empat que serviria als socialistes per quedar-se amb la presidència, ja que la balança es decanta en aquest cas a favor del partit que ha obtingut més vots. ¿Estaria disposat Ballart a situar-se al bloc dels socialistes malgrat governar la ciutat amb els independentistes? Fonts de Tot per Terrassa, asseguren que han mantingut «converses informals» amb el PSC a l’espera d’una reunió, mentre que també han parlat amb la cúpula d’ERC.

«Encara no tenim cap proposta formal, però estem disposats a escoltar a tothom», asseguren. Negociaran, afegeixen, partint del seu projecte municipalista partint de la base que decideixen ells mateixos perquè no tenen lligams amb estructures nacionals. «No devem res a ningú, som lliures pensant en Terrassa. És evident que a la ciutat tenim un acord amb ERC i Junts, però que hi hagi sintonia i complicitat aquí no vol dir res», conclouen.

Notícies relacionades

Trias avala un pacte Junts-PSC a la Diputació de BCN: «Núria Marín és una persona de paraula»

El PSC continua negociant amb Junts la Diputació de Barcelona malgrat haver arrabassat l’alcaldia a Trias

El vot de Ballart permetria al PSC governar a la Diputació sense recórrer de nou als vots del PP (amb 4 diputats), tenint en compte, a més, que el ple de constitució ja se celebrarà en plena campanya de les generals. Recórrer als populars serà l’última de les opcions que espremeran els socialistes, tot i que fonts del partit asseguren que no dubtaran a intentar la mateixa suma que a l’Ajuntament de Barcelona si falla tant el pla amb Junts com la suma amb Ballart. És clar que perquè prosperés els Comuns haurien d’estar disposats a participar de nou en aquesta triangulació.

Per ara, els d’Ada Colau rebutgen aquest escenari i tornen a advocar pel tripartit amb PSC i ERC. El mateix que sostenien abans d’acabar votant Collboni mentre els populars feien el mateix. Cal veure si, arribat el cas, la història es repetiria.