Espanya arriba al 23-J amb una menor fragmentació política: sense Cs i amb Yolanda Díaz unint l’esquerra

La decisió de Ciutadans de no presentar-se a les eleccions generals després de la seva pràctica desaparició a nivell autonòmic i municipalredueix la dispersió del vot que va patir la dreta en els comicis del 2019. D’altra banda, el projecte llançat per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha permès aglutinar per primera vegada en anys els principals partits a l’esquerra del PSOE. A això s’hi suma que formacions regionals com Fòrum Astúries i el Partit Regionalista de Cantàbria, totes dues amb un diputat, no tindran papereta el 23J.

«Totes les etapes comencen i acaben». Amb aquestes paraules, Inés Arrimadas es va acomiadar de la política l’1 de juny. El seu adeu va ser també el de Ciutadans al Congrés. L’hereva d’Albert Rivera, l’únic perfil amb força per liderar una candidatura, va aconsellar a la direcció taronja que fessin un pas enrere. I així ho van fer. La decisió va ser aplaudida pel mateix Alberto Núñez Feijóo, que la va qualificar d’un «exercici de maduresa i responsabilitat». «Aquesta és casa seva», va dir sobre els 300.000 votants que encara van optar per Cs en les autonòmiques i municipals del 28M.

Des dels comicis del novembre del 2019, quan Rivera va perdre en tot just uns mesos 47 escons, els votants de Cs han anat passant-se al PP. Al maig, abans de conèixer-se l’avenç electoral, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) recollia que el 48,4% dels que van votar Rivera votarien Feijóo en cas que l’endemà s’instal·lessin les urnes.

No obstant, Vox amb prou feines aconsegueix capitalitzar la desaparició dels taronges. A les últimes enquestes, els de Santiago Abascal baixen, i arriben a perdre 10 diputats. La concentració del vot de Cs al PP podria fer perillar els escons que van obtenir en les circumscripcions més petites. A més, la campanya es desenvoluparà amb les negociacions autonòmiques entre el PP i Vox que podrien fer decantar la balança. El que és cert és que Feijóo necessitarà sí o sí els ultres per ser investit president.

En els primers dies després de l’anunci de l’avenç dels comicis, gran part de l’atenció va estar a l’esquerra del PSOE davant l’apressant necessitat d’una candidatura unitària entre Sumar i Podem per no ser perjudicats pel sistema electoral. Tot i que amb prou feines, es va acabar aconseguint un pacte. Així, per primera vegada, hi haurà una llista a l’esquerra del PSOE que aglutini les principals forces: Podem, IU, En Comú Podem, Compromís, Més Madrid, la Chunta Aragonesista i gairebé una altra desena de partits.

El moviment de Yolanda Díaz de moment no està donant els fruits esperats, tot i que amb prou feines han tingut temps per començar a fer campanya units. Tot i així, les enquestes donen a Sumar entorn de 30 diputats, tan sols cinc menys que els que va aconseguir Unides Podem el 2019. Així, després del desastre de les autonòmiques i locals, l’espai a l’esquerra del PSOE sembla resistir gràcies a aquesta concentració de formacions.

No obstant, el bloc que conforma l’actual Govern de coalició cauria per la caiguda més gran del PSOE. Malgrat que els socialistes insisteixen que només van perdre 400.000 vots el 28M, tot i que això comportés una debacle a nivell de poder institucional, les enquestes situen al partit entorn dels 100 diputats, vint menys que en aquesta legislatura.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’escenari que dibuixen els sondejos és, en molts casos, bastant ajustat. El PP i Vox serien a prop de la majoria absoluta i PSOE i Sumar, tot i que bastant allunyats dels números que van obtenir en conjunt fa quatre anys, podrien aconseguir revalidar el Govern. En els dos casos podrien ser claus els partits nacionalistes. El 2019, el mateix Pedro Sánchez va aconseguir la investidura amb el suport del PNB, Nova Canàries, BNG i Terol Existeix i l’abstenció d’ERC i EH Bildu.

En aquesta ocasió podrien tornar a tenir la clau d’un futur Executiu. No obstant, en l’independentisme català s’ha donat un procés de divisió. El 2019 es van presentar ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Ara, Junts anirà d’una banda i el PDECat de l’altra, sota el nom d’Espai CiU. Per contra, en altres autonomies hi ha partits que han decidit no presentar-se: Fòrum Astúries, una escissió del PP, i el Partit Regionalista de Cantàbria, que des del 2015 ha governat amb el PSOE en aquest territori.