El controvertit perfil d’Agustín Santos, número dos de Yolanda Díaz, genera dubtes en el món diplomàtic

Les crítiques creixen contra Agustín Santos per les seves opinions sobre l’estructura de l’Estat i la seva defensa de l’«autodeterminació de Catalunya» mentre ostentava càrrecs de màxim nivell com el d’ambaixador d’Espanya davant les Nacions Unides. Després de ser escollit per Yolanda Díaz per anar com a número dos a les llistes per Madrid de Sumar, es va saber que estant en actiu havia arribat a firmar articles a la revista d’esquerres 'Sin Permiso sota el pseudònim de Gustavo Buster. En alguns carregava contra la monarquia i el «règim del 78» i parlava de «presos polítics» catalans. 

«Hi ha coses que molesten per la seva falta de coherència», va escriure Jorge Dezcállar, en un article publicat el passat 18 de juny a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, entre d'altres mitjans de Premsa Ibérica. «Aquí hi ha una flagrant contradicció: el senyor Santos pot tenir les idees que vulgui, només faltaria, però mentre ocupi el càrrec d’ambaixador d’Espanya hauria d’abstenir-se de criticar-la quan la seva feina, aquest per la qual li paguem un sou cada més, consisteix precisament a representar i defensar al Regne d’Espanya», opina el diplomàtic i exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Dezcállar és, a més, un dels prop de 70 diplomàtics de carrera, ja retirats, que han firmat una carta criticant la conducta d’Agustín Santos. «Sempre hi ha hagut diplomàtics que han saltat a la política. I polítics que han canviat el Parlament per l’ambaixada. El que mai havia existit són les dues coses alhora, com en el cas d’Agustín Santos», es llegeix a la tribuna titulada Ambaixador de dia, trampós de nit, publicada aquest dilluns al diari ‘El Mundo’. 

El debat sobre la figura de Santos, agitat per l’esmentat escrit, ha corregut com la pólvora aquest matí en els cercles diplomàtics. «Ha ressonat el missatge de l’article que un diplomàtic ha de ser un servidor públic lleial al país, especialment si ostentes la més alta representació diplomàtica», diu un diplomàtic en actiu. 

Molts dels que la firmen són històrics i molt respectats en la carrera, i ideològicament se’ls associa amb els dos costats de l’espectre polític. Hi ha, a més de Dezcállar, Inocencio ‘Chencho’ Arias, exsecretari d’Estat i exrepresentant davant l’ONU, com el mateix Santos; Fernando Almansa, excap de la Casa Reial; Carlos Gómez-Múgica, que va ser ambaixador a Colòmbia i el Canadà; Manuel de la Cámara, cap de delegació al Brasil, Turquia i Finlàndia; i exsecretaris d’Estat com Ricardo Martí Fluxá, Ramón de Miguel i Gonzalo de Benito.

«Agustín Santos és dels que va anar al gra. Quan es va considerar fort –ser cap de gabinet d’un ministre proporciona múscul– i va tenir un mitjà que li donés veu, no va demanar la vènia a ningú. Ni tan sols al seu superior en el ministeri», es llegeix a la carta firmada pels diplomàtics. «No obstant, no acaba d’entendre’s com estant tan convençut de no necessitar permisos i ser lliure en la seva expressió, va haver de camuflar les seves idees sota un pseudònim».

Santos nega l’acusació d’haver representat durant dècades un sistema amb què no combrega. «Jo he representat bàsicament la política exterior dels governs, i quan no hi havia governs progressistes, mai vaig estar en gabinets ni en càrrecs amb capacitat de decisió, sinó de segona fila», ha dit aquest dissabte en una entrevista amb l’Agència Efe. Assegura que a Exteriors sempre s’ha sabut com pensava i que, de fet, ha sigut un dels pocs represaliats per raons ideològiques, quan el 2013 el govern del PP el va treure del seu lloc a Ginebra i el va tenir un any «a casa i sense destí».

El que és un dels fitxatges estrella de Yolanda Díaz per a les eleccions del 23 de juliol sosté: «Si ser socialista o ser republicà ens deixa fora, ¿a quants espanyols deixa fora la Constitució?». Diu que, des dels «17 anys», defensa idees «ecosocialistes, feministes i republicanes», que són les que, segons la seva opinió, representa Sumar. 

Alguns diplomàtics aixequen la cella també per la coincidència sistemàtica de Santos amb la seva dona, María Dolores Rivera Menéndez, als càrrecs a l’estranger. Ella va treballar de cancellera (un càrrec públic especialitzat en la gestió tècnica) amb ell de cònsol als consolats de Perpinyà (França) i, més recentment, a Nova York, entre altres destinacions, una cosa que els diplomàtics consultats consideren altament inusual, tot i que en principi legítim. Els nomenaments de canceller són aprovats pel Ministeri d’Exteriors de Madrid i publicats en el BOE.

Crítiques des del món sahrauí

Santos va ser al seu dia crític amb el Marroc, especialment en el cas d’Aminatou Haidar, l’activista sahrauí en vaga de fam a qui el Govern de Rabat va expulsar del seu país. Ara modera les crítiques. Si Yolanda Díaz va qualificar recentment el Marroc de «dictadura», Santos rebutja utilitzar aquesta paraula i qualifica el país veí com «un règim de cosobirania» entre el rei i el poble. Tot i que no nega les violacions als drets humans al país, els considera «casos individuals» . Pedro Sánchez defensa que la postura del Marroc de donar autonomia al territori per descolonitzar, però dins del Regne, és la més realista i creïble sobre la taula. En aquest sentit, Santos ha recordat que tot s’ha de fer sota l’auspici de les Nacions Unides, però que, en tot cas, el cens per al referèndum de 1974 ja no és vàlid perquè està desactualitzat i no té gairebé relació amb la realitat demogràfica actual. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquestes paraules li han valgut les crítiques dels sahrauís a Espanya. El periodista Jalil Mohamed Abdelaziz li recorda a Twitter que la número 3 en les llistes de Sumar, Tesh Sidi, té un familiar directe, Mohamed Tahlil, que està empresonat des del 2010, condemnat a 20 anys de presó per la seva participació en unes protestes pacífiques. I que al seu costat continuen empresonats 39 sahrauís, alguns a cadena perpètua. Les joventuts sahrauís recorden, per la seva banda, que el cens es pot actualitzar amb fills i nets.

El número 2 de @sumar , Agustín Santos Maraver, dice que las violaciones de DDHH en Marruecos son "casos individuales". Pues conviene recordarle que la N° 3 de su partido, @teshsidi, tiene un familiar directo, Mohamed Tahlil, que está encarcelado desde 2010, y el 17 de febrero de… pic.twitter.com/fdtPSaxfOZ

— Jalil Moh. Abdelaziz 🇪🇭 الخليل (@JalilWs) 24 de junio de 2023

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha dit aquest dilluns que la posició del Sàhara Occidental del partit és coherent i se centra en la defensa de la lliure autodeterminació del poble sahrauí. Afirma que el fins fa unes setmanes ambaixador d’Espanya davant l’ONU assumeix també aquest posicionament. Sumar s’ha manifestat a favor de l’«autodeterminació» del poble sahrauí, sense esmentar la idea del referèndum.