La Generalitat rebutja pagar a l’Estat els 26 milions que li reclama per Rodalies

En l’acord de traspàs de Rodalies entre Catalunya i l’Estat del 2009 es va establir que totes les millores que s’introduïssin en el servei ferroviari anirien a càrrec de la Generalitat, és a dir, que si per exemple es demanaven més freqüències de les pactades, es pagaven a part. Entre el 2011 i el 2016 això es va complir, totalment o parcialment, tot i que a partir del 2017 el conflicte esclata quan el gestor de la infraestructura, Adif, incrementa el cànon pel pas de trens i Renfe decideix repercutir-lo directament en la factura del pla d’acció. El Govern s’hi oposa perquè assegura que aquest cobrament no apareix en l’acord de traspàs.

Denúncia judicial

La discrepància ha arribat als tribunals. La companyia ferroviària denuncia la Generalitat per l’impagament d’un total de 80,92 milions d’euros del període 2016-2019: en què s’inclou tant el pla d’acció de cada any com els cànons corresponents. A l’altra banda, Territori només admet un deute de 57,56 milions per quatre exercicis. A partir d’aquell moment, des del 2020 i en endavant, no s’ha reconegut el deute que, en canvi, sí que reclama Renfe, que depèn del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Malgrat que des del Govern s’han reconegut els imports dels plans d’acció, el problema rau en el fet que mai s’ha firmat el contracte programa entre l’operadora ferroviària i la mateixa Generalitat. Aquesta circumstància provoca que, cada any, els aproximadament 300 milions d’euros que costa prestar el servei de Rodalies a Catalunya van directament de l’Estat a Renfe, de manera que Catalunya no té capacitat de maniobra.

Sense capacitat de decidir

La discussió política sempre ha sigut la mateixa. L’empresa demana a Territori que firmi el contracte programa perquè quedin lligats per una sèrie de condicions mentre que, a l’altra part, el Govern critica que els diners passen de l’Estat a Renfe (que és igualment ministeri) sense que puguin incidir en la presa de decisions. El juny del 2022, la Generalitat va demanar per carta que les actuacions incloses en el pla d’acció formessin part del finançament ordinari del servei i, en conseqüència, fossin part dels fons que l’Administració General de l’Estat els transferia.

No obstant, per això caldria canviar les clàusules que es van establir al seu dia en el traspàs de Rodalies del 2009, cosa que de moment no s’ha produït.

«No es correspon» el pagament

Arribats a aquest punt, i amb la incidència de Gavà encara en la memòria, el director general de Transport Ferroviari, Oriol Martori, ha enviat una carta a la directora de Rodalies, Mayte Castillo, en què assegura que, una vegada analitzada la documentació corresponent al 2022 on s’adjunten factures per un import de 25.954.173 euros «entenem que no es correspon el seu pagament». D’aquesta xifra, 18.775.487,60 euros són del pla d’acció i, la resta, dels cànons d’Adif.

Amb aquests 25,95 milions que la Generalitat es nega a desemborsar, la suma que es deu arriba als 152 milions d’euros: 133,43 milions de pla d’acció i 43,38 dels cànons.

Carta del secretari

Notícies relacionades

El trànsit a la C-31 Sud ha crescut un 9% des que es va produir l’avaria a l’R2 de Rodalies

Rodalies va acumular el 2022 retards equivalents a 200 dies

A la carta de Martori del 16 de maig se suma una segona missiva al president de Renfe per part del secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, del 18 de maig, en la qual li comunica aquesta mateixa circumstància. Sanglas assegura que han pogut «comprovar» que les «dades de producció» de l’exercici a Rodalies «se situen de nou per sota de l’oferta que es va preveure per al 2011 en el moment de fer-se efectiu el traspàs de serveis».

Això, prossegueix el secretari, fa que com que no s’ha incrementat l’«oferta real del servei» durant el 2022 «no hi hauria cap despesa imputable per aquest concepte a càrrec de la Generalitat».