El PSC, en la gestió del Govern, i Junts, al capdavant de Madrid, basteixen ponts a un Aragonès que es deixa estimar

«¡Quins temps ens han tocat viure!», va assenyalar Salvador Illa a l’inici de la seva intervenció en la sessió de control al president. El primer secretari del PSC es referia a l‘espantada de cop d’Estat a Rússia i a la columna de blindats cap a Moscou que es va esvair en un tres i no res. Però podria ser extrapolable. Per exemple, no deixa de ser curiós que a les portes de la mare de totes les batalles electorals,d’aquestes que passen cada 15 o 20 anys i que solen coincidir amb assalts del PP a la Moncloa, l’esmentada sessió de control hagi sigut un corrent continu d’aire generat per les propostes d’unitat i consens, en lloc de l’escenari de les primeres escaramusses entre partits. Sempre amb l’extrema dreta llançant les seves fàtues propagandístiques, reflex de la seva pròpia visió de la realitat, és a dir, vociferant contra «la creixent islamització de Catalunya».

Va haver-hi crides a la unitat i al consens del PSC i de Junts, i Pere Aragonès s’hi va mostrar receptiu. En si, cap de totes dues era nova, però sí que genera un paisatge diferent la coincidència de totes dues. Illa, fidel a la reiteració de les seves idees clau, per sobre de la voluntat d’‘epater’ amb qüestions de la més estricta actualitat, va proposar de nou al president l’elaboració de «quatre o cinc grans pactes nacionals que són necessaris i urgents, però que cal fer-los a poc a poc». 

El republicà, que sempre fa gala d’una voluntat de diàleg inscrita al seu ADN, després de remarcar que ja s’ha fet alguns d’aquests grans acords, com el de la indústria, va recordar al socialista que no n’hi ha prou que els partits catalans es posin d’acord, ja que, per avançar en alguns camps, és precís ocupar àrees «competencials que superen aquest Parlament, per aixòles propostes cal defensar-les més enllà». Dit d’una altra manera, davant de l’Estat.

Front a Madrid

També la iniciativa de Junts, expressada per Albert Batet, era un vell conegut. El front unitari a Madrid, idea llançada pel mateix president com a reacció a la patacada d’ERC a les municipals. «És el moment de buscar un mínim comú denominador a Madrid», va dir Aragonès, deixant en l’aire que potser era necessari el naixement d’aquesta bossa d’abstenció en l’electorat independentista perquè els més reticents a anar de la mà, en alguns aspectes, en el seu partit veiessin que la unitat era no només necessari, sinó aconsellable.

Notícies relacionades

PSC i Comuns plantegen un front progressista a Aragonès perquè no depengui de Junts

ERC busca la via per recuperar militants

També a la carpeta del procés, perquè aquest mínim comú entre ERC i Junts només es pot donar en aquesta àrea, es va involucrar la CUP. Eulàlia Reguant va recordar al president que es va comprometre a fer a mitjans del 2023 un balanç de la marxa i els resultats de la taula de diàleg amb l’Estat. Per a la CUP vaga dir que aquest balanç és «molt negatiu, ni amnistia ni autodeterminació han estat a la taula». «Gran part del correctiu electoral en forma d’abstenció està motivat pel desconcert, desmobilització de la taula de diàleg fallida i incapacitat de canvi de rumb», va desenvolupar Reguant. 

Nou referèndum

Davant d’això, l’anticapitalista va advocar per «tornar a posar el referèndum sobre la taula aprofitant que Espanya té la presidència de la UE». Aragonès va respondre que la seva «obligació és no quedar encallats en els retrets» i va recordar que, al llarg dels més de 10 anys de procés «vam votar dues vegades i les circumstàncies van fer inviable aplicar resultat. I això s’ha de superar. ¿Com se supera? Buscant el recolzament internacional», va sentenciar el president.