Les contradiccions de María Guardiola: de rebutjar un govern amb Vox a pactar-hi en 10 dies

El 28M, quan es va acabar el recompte de les paperetes, la líder del PP d’Extremadura, María Guardiola, es va veure com a presidenta de la seva comunitat. No havia sigut la més votada, però a nivell d’escons empatava amb el socialista Guillermo Fernández Vara i amb el suport de Vox arribava a la majoria absoluta. Des del primer moment ho va tenir clar: intentaria negociar amb el partit d’extrema dreta. Des d’aleshores, en poc més d’un mes, Guardiola ha criticat que Vox no volgués asseure’s a dialogar, ha rebutjat de manera taxativa incloure’ls al seu Govern i finalment ha acabat pactant aquest divendres que els ultres ocupin una conselleria.

«Tant de bo hi hagués un pacte ja, perquè això és el que volen els extremenys, però ni hi ha un pacte ni estem negociant perquè el senyor Pelayo no ha rebut encara autorització per poder asseure’s amb mi», va asseverar Guardiola el 4 de juny sobre els nuls contactes que mantenia amb el líder de Vox en aquest territori, Ángel Pelayo. I aquest tarannà negociador el va mantenir diversos dies. «Quan vulgui i on vulgui Vox, ens asseurem a parlar per canviar la deixadesa del PSOE per la il·lusió que mereix Extremadura», va insistir el 7 de juny.

Cinc dies després, arran de la primera reunió amb la direcció extremenya de Vox, Guardiola esperava poder anunciar «ben aviat» un acord. Sense dir en cap moment que Vox no formaria part del seu govern, la dirigent popular el va circumscriure a un pacte programàtic. En els següents vuit dies tot va esclatar pels aires. Guardiola va denunciar que la direcció nacional de Vox estava interferint en les negociacions reclamant llocs al govern.

El no als ultres

Notícies relacionades

El PP i Vox arriben a un acord per governar en coalició a Extremadura

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Després d’allò, Guardiola es va mostrar taxativa. «Em comprometo a no posar Vox al Govern, ni tan sols després de les eleccions generals», va dir el 20 de juny. I no es va quedar allà. «Jo no puc deixar entrar al Govern aquells que neguen la violència masclista, els que fan la vista grossa, els que estan deshumanitzant els immigrants i els que despleguen una lona i llancen a la paperera la bandera LGTBI», va recalcar abans d’insistir que no estava disposada a «firmar un acord ple de condicions, ni a regalar conselleries, ni a entrar en batalles culturals superades».

D’aquelles paraules han passat 10 dies durant els quals Guardiola ha fet un gir de 180 graus al seu discurs. El primer pas el va fer dilluns, quan la líder popular va dirigir una carta als militants i alts càrrecs de la regió en què defensava que és «imprescindible el respecte, el diàleg i l’acord programàtic» amb Vox per «girar full a les polítiques socialistes». Quatre dies després, aquest acord «imprescindible» s’ha fet realitat. Guardiola ha pactat amb Vox la seva investidura i els ultres rebran la Conselleria de Gestió Forestal i Món Rural, creada recentment.