Espanya estrena la presidència de la UE amb un Poder Judicial encara sense renovar

La presidència Espanyola de la UE comença aquest dissabte, 1 de juliol, sense haver aconseguit solucionar la crisi institucional que manté des de fa gairebé cinc anys sense renovar un dels òrgans constitucionals clau, el Consell General del Poder Judicial. L’acord polític ha sigut impossible –en gran part per la negativa del PP per arribar a un acord, al·legant diferents arguments al llarg dels anys–, malgrat les contínues crides al consens per part de la Comissió Europea.

El setembre passat, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va protagonitzar un intens periple institucional de dos dies pel nostre país durant el qual va insistir que l’acord de renovació hauria de ser una prioritat i va deixar clar que no era decisió de les institucions europees assenyalar quin havia de ser el sistema d’elecció de vocals. 

Unes setmanes després, quan semblava que l’acord entre el PSOE i el PP estava a punt d’anunciar-se, el partit de Feijóo va formalitzar, mitjançant un comunicat la ruptura de les negociacions, al·legant que la reforma del delicte de sedició suposava «una incongruència insalvable» per arribar a un pacte. La possibilitat de renovar el Consell durant l’actual legislatura va saltar pels aires.

La reforma del model actual, perquè en comptes del Parlament «siguin els jutges els que elegeixin els jutges» que integren el seu òrgan de govern, és una altra de les claus que divideix el Govern i el principal partit de l’oposició per renovar una institució que té limitada una de les seves principals competències, la de nomenar els integrants dels alts òrgans judicials. Actualment, hi ha unes 80 places sense cobrir en audiències i tribunals superiors i al Tribunal Suprem ja hi ha més de vint baixes. 

No som Polònia ni Hongria

La situació, incòmoda per a un Estat que passa ara a presidir la UE, no és en cap cas comparable a la de països com Hongria i Polònia, que han rebut per part de la Comissió Europea serioses advertències per la degradació del seu Estat de dret.

Així ho va asseegurar Reynders durant la seva visita, quan va reconèixer que, tot i que la situació de la justícia podia ser millor, Espanya no es pot comparar al que passa amb Polònia, multada amb un milió d’euros diaris «per falta d’implementació de sistemes d’independència dels jutges» i on es pot veure compromesa l’arribada dels fons europeus. Tampoc amb Hongria, que per problemes semblants ha vist suspès l’enviament de fins a 7.500 milions en ajudes. A part del que passa amb el Consell General del Poder Judicial, Europa no posa en qüestió la independència dels jutges espanyols. 

El denominat informe Reynders sobre l’Estat de dret a Espanya, que compleix ara un any, es referia igualment a un altre afer que recurrentment surt a col·lació quan es parla sobre la qualitat del nostre Estat de dret. Es tracta de la coincidència dels mandats del Govern i del fiscal general, una cosa que, segons el comissari belga, «no agrada» a la Unió Europea i sobre la qual no hi ha prevista cap reforma de moment.

Sentència del TEDH

L’inici de la presidència espanyola de la UE coincideix amb la recent sentència del Tribunal d’Estrasburg –que ha posat en evidència la incapacitat d’Espanya per renovar el Consell del Poder Judicial–. El Tribunal Europeu de Drets Humans estima que la situació ha arribat a tal punt que ha suposat una vulneració dels drets fonamentals de sis dels jutges que integren la llista d’aspirants a ser elegits per les Corts, que, a més, van rebre un cop de porta injustificable per part del Tribunal Constitucional. Aquest òrgan està estudiant ara si la decisió l’obliga a adoptar alguna resposta concreta.

Notícies relacionades

Catalunya i el finançament autonòmic

Albert Dalmau: "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern"

 A tot això se sumen les protestes protagonitzades per diferents operadors jurídics des de principis d’any que posen en dubte la gestió de l’Administració de Justícia de l’actual govern socialista. 

Després de l’aturada de dos mesos dels lletrats que presideixen les oficines judicials en demanda d’un augment del salari i que va causar el retard en la tramitació de milers d’assumptes, la situació s’ha vist agreujada per una vaga de funcionaris que ha complert més d’un mes, a les quals s’han sumat en els últims dies concentracions d’advocats davant els òrgans judicials per denunciar la situació.