Duran Lleida: «Catalunya segueix sota el xoc del procés i li costarà recuperar-se»

Ha impulsat l’Acadèmia Europea Leadership. ¿En què consisteix el projecte? ¿Quines característiques ha de tenir un líder polític?

Impartim un programa de lideratge amb nou mòduls dirigit a joves de 22 a 34 anys i busquem formar líders polítics, econòmics, socials, empresarials... Amb una matrícula testimonial i un programa de beques es permet l’accés a persones que no podrien pagar un curs com aquest. No seria possible sense un professorat que imparteix classes o conferències de manera altruista: abuso dels meus contactes a Catalunya, a Espanya i a l’exterior i tenim un panel de professors de primeríssim nivell. Un líder ha de ser una persona formada, senzilla, empàtica, respectuosa, íntegra, que projecti confiança, valenta... Que sigui capaç d’assenyalar el camí que convé a la societat tot i que els seus seguidors no ho vegin. I ha de ser moderat.

¿Per què?

La moderació et permet ser conscient que la teva veritat no és absoluta, entendre que hi ha una altra part amb qui has d’arribar a acords. El millor acord en qualsevol àmbit és aquell en què tothom hi perd alguna cosa perquè tothom hi surt guanyant.

¿Troba a faltar la primera línia política?

Tinc una vida intensíssima. Una part de la meva activitat la desenvolupo en el terreny altruista. La dedicació a l’Acadèmia Europea Leadership n’és una mostra, com ho és el temps que dedico a presidir i coordinar la part espanyola del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia. En la part italiana tinc el meu amic, l’ex primer ministre italià Enrico Letta. A la comarca de la Llitera, que em va veure néixer, també contribueixo a organitzar el Fòrum Som Llitera. I en l’àmbit professional em dedico bàsicament al món del dret i a la consultoria internacional. Faig conferències per Espanya i fora soc professor convidat en una universitat xilena amb la qual vaig col·laborant... Estic disfrutant com mai. I acabo de ser avi. ¿Es pot demanar més? 

¿Manté el contacte amb Jordi Pujol?

Amb prou feines. El vaig anar a veure un dia al seu despatx, vam tenir una conversa i, tot i que el continuo respectant, no m’atreu tenir-hi una segona conversa. Quan vaig muntar l’Acadèmia Europea Leadership em va enviar un correu molt amable dient que era una iniciativa necessària i que jo ho faria molt bé, perquè l’europeisme sempre havia estat al meu ADN. Li vaig contestar molt amablement també, però no hi tinc més relació. M’he interessat per la seva salut a través de l’Oriol [Pujol], que va ser amb qui vaig tenir més contacte polític, però res més.

¿Quins són els principals reptes d’Europa en els pròxims anys?

Arran de la guerra d’Ucraïna s’aguditza la necessitat de perfeccionar la construcció de la UE. Venen temps difícils. La principal víctima de la guerra són Ucraïna i els ucraïnesos, i a Rússia li anirà també molt malament. Però la UE n’és una gran perjudicada. Sens dubte l’OTAN ha ressuscitat, s’ha enfortit, però s’ha de veure si això serà així per a la UE. La seguretat (avui depenem dels EUA) serà un dels reptes. Com també ho serà la tecnologia, situada en el terreny de la intel·ligència artificial. I ho és, i ho serà, el de la immigració a causa dels nostres problemes demogràfics.

A vostè, que com a polític de vegades va crear controvèrsia amb les seves opinions sobre la immigració, ¿què li sembla que Sílvia Orriols sigui la nova alcaldessa de Ripoll?

No entro a jutjar el cas concret. Em sento distant del discurs d’aquesta facció independentista que representa l’alcaldessa, a qui no conec. Però sí que dic que no hem sigut capaços d’agafar el toro per les banyes. La situació és molt complexa: necessitem immigrants, però també capacitat per poder-los integrar. Necessitem capacitat per part de la UE d’ajudar que aquests immigrants no hagin d’abandonar el seu territori. En el futur hi haurà tanta població a l’Àfrica que necessitem que es desenvolupi perquè molts no hagin de creuar el Mediterrani per arribar fins aquí; a més, darrere d’aquests moviments hi ha el drama de les màfies. Ni posicions kumbaià que aquí tothom hi cap sense matisos ni, per descomptat, denigrar l’emigrant, que és una persona. Entre les dues opcions hi ha tot un terreny que no hem sigut capaços d’abordar amb èxit.

¿Cap on va Espanya, políticament? ¿El resultat del 28M és el pròleg d’un tomb conservador?

Políticament Espanya està molt polaritzada, però desgraciadament aquesta és una tendència massa estesa al món occidental. I en el cas espanyol els dos pols estan molt hipotecats pels extrems. Falta centralitat.

¿Per què sembla que tenen tantes dificultats les alternatives de centre a Espanya?

En les últimes dècades només CiU i el PNB van jugar la carta de centre, capaços de garantir l’estabilitat i d’atraure indistintament al centre l’esquerra i la dreta en funció de quina de les dues van prioritzar les urnes. El procés va acabar amb CiU i aquell buit no l’ha ocupat ningú. El PNB segueix sent-hi, però el pes electoral d’Euskadi no és el de Catalunya.

¿Cap on va Catalunya?

Catalunya ha viscut un gran xoc amb el procés i segueix sota el seu impacte. Li costarà recuperar-se’n.

¿El resultat de Xavier Trias confirma que una CiU com la d’abans continuaria tenint opcions de governar Catalunya?

Han passat moltes coses per pensar que pugui existir una CiU com la d’abans i amb la transversalitat d’abans. Trias ha tingut un excel·lent resultat i hi ha contribuït haver aparegut com l’alternativa a Colau. Però, com ell ha recordat, era el candidat de Junts, i només s’ha de veure qui decideix la candidatura de les generals per saber qui continua marcant l’agenda política en aquest partit.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Què li ha semblat el desenllaç a l’Ajuntament de Barcelona?

Respecto les regles del joc i respecto que l’alcalde l’elegeixi el plenari. No he participat en les converses, no conec com han anat les coses. El que ha passat a Barcelona no és diferent del que s’ha viscut a Girona o en altres municipis on al final no governa la llista més votada. M’imagino que tots deuen haver comès errors, també el guanyador que pretenia ser l’alcalde.