Feijóo força Guardiola a rectificar a Extremadura per frenar el «desgast» en la campanya de les generals

La situació a Extremadura s’havia complicat massa per al PP els últims dies. I el «desgast», reconeixen a Génova, apuntava ja a Alberto Núñez Feijóo i al 23 de juliol. Per això, després que la direcció nacional hagués donat suport a María Guardiola en diferents moments –«Nosaltres no accedim al poder a qualsevol preu», va afirmar Borja Sémper en qualitat de portaveu la setmana passada–, el líder conservador va emetre el primer encàrrec hores abans que es donés a conèixer l’acord, anticipant un gir de 180 graus a la posició del seu partit fins aquell moment: esperava un pacte «ràpid» en aquesta comunitat amb Vox i evitar la repetició electoral a la qual els seus propis dirigents apuntaven en les últimes setmanes.

Aquest pacte ràpid era precisament aquell al qual Guardiola s’havia negat una vegada i una altra per descartar l’entrada dels ultres al seu Executiu autonòmic. Però la realitat és que al PP començava a estendre’s el temor que no semblés garantit el canvi a Extremadura després de vuit anys d’un Govern del PSOE, malgrat que la suma de PP i Vox arriba a la majoria absoluta. «Els ciutadans han votat i el resultat és clar», deien aquesta setmana noms destacats de la cúpula mentre la negociació extremenya entrava en un període de silenci.

La tensió de l’última setmana havia perjudicat molt les relacions dels dos partits de la dreta en aquesta regió i a nivell nacional. La militància del PP no semblava comprendre el cop de porta a Vox i feia dies que dirigents de pes reconeixien un fort malestar per la posició de la seva companya a Extremadura. Aquest embolic, que no parava d’augmentar, es produeix a les portes de la campanya decisiva, la de les eleccions generals, i amb un «desgast» constant «articulat des de l’esquerra», es queixen a Génova pels pactes amb Vox. 

Allargar la negociació extremenya tenint en compte casos municipals com el poble valencià de Nàquera (menys de 7.000 habitants, amb un alcalde de Vox que governa amb el suport del PP i que va vetar la bandera LGTBI) es podia convertir en una agonia. «Cada dia ens despertem amb una campanya diferent. No podem continuar així. Això s’havia de tancar i començar la campanya sense més distracció», assenyalen fonts de la direcció nacional. 

Sobretot, reconeixen ara, perquè el pacte «havia d’arribar sí o sí». A Extremadura, com al País Valencià, el vot afirmatiu dels diputats de Vox era necessari per investir Guardiola. I per això el partit de Santiago Abascal va comunicar al PP que no faria marxa enrere. Que entraria al Govern encara que la candidata popular hagués promès que no. 

En la direcció nacional de Vox van caure molt malament les dures paraules de l’extremenya després de la constitució de l’Assemblea (que va acabar en mans del PSOE), quan va arribar a dir que no podia compartir Govern amb un partit que nega la violència masclista i que deshumanitza els immigrants. «L’única cosa que tinc és la meva paraula», va dir llavors. 

Deu dies després, Guardiola firmava el pacte amb els ultres, a qui va entregar la Conselleria de Gestió Forestal i Món Rural, amb una resignació impossible de dissimular i frases que quedaran gravades al seu historial polític: «La meva paraula no val tant com el futur dels extremenys». Ja fa dies, membres de la cúpula de Vox donaven per fet que Guardiola s’acabaria «desdient». Els més durs afirmaven en privat que s’«humiliaria» si continuava per aquell camí. Perquè Abascal havia donat l’ordre de no cedir, fins a les últimes conseqüències.

A Génova consideren que l’acord extremeny és «bo» i «positiu» en tant que la influència de Vox queda reduïda a una conselleria amb poques competències. Afirmen que «el que sempre van defensar» era que el pes dels ultres a Extremadura (5 diputats i el 8% dels vots) no era comparable al del País Valencià i que per això van recolzar Guardiola. Però la realitat és que el que afirmava la candidata fins a rebre els primers avisos de Génova era que evitaria l’entrada de Vox al Govern autonòmic. 

El PP nacional, que ara també assumeix l’«escalada semàntica» de Guardiola (de la qual es van queixar molts dirigents fa dies) contra els d’Abascal, posant en entredit pactes assolits en altres territoris, continua pensant que sense un discurs bel·ligerant Vox podria haver «aconseguit molt més». I afirmen que el missatge que volen transmetre és que no transigiran amb les exigències d’Abascal. Al País Valencià, recorden, van apartar Carlos Flores. A les Balears s’han quedat fora del Govern. I tant a les Illes com a Extremadura es recull el rebuig als «discursos masclistes», un terme que Vox no havia acceptat fins ara.

La carta de Múrcia

La següent operació serà a la Regió de Múrcia. Fernando López Miras sí que compta amb el suport total de Núñez Feijóo per portar l’envit fins al final. A diferència del cas extremeny, el PP va guanyar les eleccions en aquesta comunitat i es va quedar a nomçes dos diputats de la majoria absoluta, amb el 43% dels vots. 

López Miras preveu anar a una investidura en plena campanya de les generals. «Allà s’ha de retratar Vox. O dona el seu suport gratis i vota amb el PSOE», diuen a Génova, revelant quin serà el següent xoc amb els ultres i una nova maniobra per marcar distàncies. Així compensarà, diuen, la rectificació d’Extremadura. Queda per veure el desenllaç a l’Aragó.

Guardiola, superada pel focus nacional

Els contactes amb la candidata extremenya s’han intensificat molt en aquests últims dies. Guardiola va assegurar que tenia «les mans lliures» per a la seva negociació i per prendre una decisió que ja va avançar en campanya: que no governaria amb Vox. Però amb el que no comptava, com reconeix el seu entorn i també Génova, era la pressió nacional tan intensa dia rere dia.

Notícies relacionades

Les contradiccions de María Guardiola: de rebutjar un govern amb Vox a pactar-hi en 10 dies

El PP i Vox arriben a un acord per governar en coalició a Extremadura

Veure la convocatòria de la seva junta directiva regional a les portades dels diaris nacionals o convertir-se en la protagonista de la presa de possessió d’Isabel Díaz Ayuso fa dies a la Puerta del Sol no entrava als seus plans. Esperanza Aguirre va assegurar en aquell acte que estava perjudicant Feijóo i va demanar que fes un pas enrere en la seva estratègia, encarnant la veu de molts dirigents que han preferit guardar silenci per no interferir en l’estratègia nacional.

«Ella ha estat sobrepassada. No s’imaginava tot això», repeteixen diferents fonts de la cúpula conservadora. Feijóo li va demanar abaixar els decibels, traslladar les converses a un pla més prudent i, després, arribar a un acord. Un camí molt diferent del que ella havia pres. I ahir, el mateix dia en què va dir que «la seva paraula no era tan important com el futur dels extremenys», el dirigent gallec va assegurar que «sense paraula no hi ha política». Una coincidència que alguns càrrecs del PP troben «demolidora».