Pits fora, banderes arc de Sant Martí i un gos anomenat ‘Sanxe’

L’actriu i cantant Rocío Saiz es va treure els pits en un concert a Múrcia i un agent la va treure a ella de l’escenari per escàndol públic. Per què volem més: mugrons, censura i un senyor de Múrcia, poques vegades es reuneixen millors condiments per cuinar una bona polèmica a les xarxes, i la del ‘pit-gate’ murcià no ha defraudat. Els fets van passar el dissabte 24 en un dels actes celebrats a la capital del pebre vermell amb motiu de l’Orgull, però han portat cua durant tota la setmana a la tertúlia digital. Saiz porta una dècada incloent al seu repertori ‘Como yo te amo’, la cançó que van popularitzar Rocío Jurado i Raphael als anys 70 i que ella aborda a l’estil Afrodita la de Mazinger Z: amb els pits fora. A un policia municipal li van semblar massa aquells bustos airejant-se lliures sota els focus i, quan els va veure, va manar parar. Van haver de cobrir-los amb una bandera arc de Sant Martí.

El que va venir a continuació ho va relatar Saiz en el seu compte de Twitter, on a part d’aixecar acta de les humiliacions que va rebre de l’agent, va recollir els improperis que li van dedicar els justiciers emmascarats de la moral ‘online’, que la van acusar de «porca» cap avall, inclòs un tertulià conservador de la tele que la va acusar de «muntar el circ». També va rebre suports d’usuaris escandalitzats per l’escàndol que avui continua aixecant uns mugrons. 

D’altres van preferir fer ús de la ironia per digerir amb humor aquest inesperat (o potser no tant) cas de censura en ple 2023. «El govern de Múrcia confina la població després de detectar dos pits solts», deia fent broma El Mundo Today. Per la seva banda, @diostuitero s’emportava la controvèrsia a la seva capella i mostrava una verge Maria donant de mamar el nen Jesús mentre ell l’alertava: «Tapa’t, mama, que ve la policia de Múrcia».

La ‘clap’ de ‘Perro’ Sanxe

El comentadíssim pas de Pedro Sánchez per ‘El Hormiguero’ d’aquest dimarts va començar a les xarxes un dia abans en forma de notícia falsa i va acabar diverses hores després que acabés el programa embolicat en un altre. La nit abans de l’entrevista, tuitaires d’ultradreta que solen presumir de conèixer de bona tinta la veritat que la realitat amaga, asseguraven que el president del Govern havia exigit trobar-se amb Pablo Motos en un estudi buit per evitar que el «¡Que et voti Txapote!» que (segons ells) clama Espanya per totes les cantonades podria sonar entre el públic. Però el polític va irrompre al plató brandint la polsera arc de Sant Martí i l’ovació que li va donar la benvinguda va matar de seguida la ‘fake news’. Una més. 

Després va venir l’entrevista i durant una hora i escaig va ser impossible trobar a la xarxa un antisanchista amb la vena inflada, tret que fos per carregar contra el presentador, acusat d’haver permès que l’enemic públic número u d’Espanya s’hagués lluït com Fred Astaire a l’espai més vist de la tele. Curiosament, a aquelles hores era trending topic ‘Perro’ Sanxe, però aquesta vegada eren els fans del president els que portaven a col·lació amb ironia l’etiqueta amb què solen demonitzar-lo els seus contraris a les xarxes. No hi ha res millor que nomenar un fantasma per conjurar-lo, ni que apel·lar al ‘sanchisme’ per punxar-lo.

Va triomfar aquella nit a Twitter una foto d’un gos amb el lema sobreescrit: «Sap més ‘Perro’ Sanxe per ‘Perro’ que per Sanxe», en competició amb un altre que observava: «Doncs al final sí que és veritat que Pedro Sánchez ha anat a divertir-se a ‘El Hormiguero’». Un cop va acabar el programa, els mateixos que el dia abans juraven i perjuraven que l’entrevista se celebraria sense públic, asseguraven que els espectadors que van interrompre vuit vegades el president amb aplaudiments entregats eren tots militants a sou del PSOE. 

Prohibit l’arc de Sant Martí

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En el passat, la de l’Orgull solia ser una setmana acolorida i festiva carregada de gestos de celebració, llibertat i tolerància que transcendien les mostres d’afirmació del col·lectiu LGTBI. Així era al carrer i així es reflectia a les xarxes. Aquest any, en canvi, ha sigut un camp de batalla a propòsit de la guerra de banderes que s’ha lliurat en alguns balcons (oficials i particulars) de tot el país, i que ha tingut el seu conseqüent eco ‘online’. La negativa de molts dels nous governs locals i autonòmics del PP i Vox a penjar la bandera arc de Sant Martí als edificis públics, costum que semblava assentat i lliure de tota revisió, ha funcionat com una prova del cotó fluix per als temps que vivim: reclamar-la als balcons on abans penjava o aplaudir la seva desaparició –de vegades apel·lant creativament a ordenances municipals o a la mateixa Constitució– ha permès saber on és cadascun i què espera dels temps venidors.

Al llarg de la setmana, la xarxa ha anat donant compte dels ajuntaments i centres públics que fa un any es van vestir de color i que ara semblen competir per sortir al No-do. Sovint, en aquests tuits apareixien enfrontades les fotos d’ahir i avui com qui planteja un concurs ‘online’: ‘fav’, arc de Sant Martí; ‘like’, balcó buit. Tants caps, tants barrets. A la picabaralla s’hi han afegit diversos càrrecs públics. Alguns, com el socialista Luis Tudanca, per denunciar la prohibició de l’arc de Sant Martí que li va imposar un guàrdia de seguretat de les Corts de Castella i Lleó. D’altres, com Santiago Abascal, per reclamar amb fanfarroneria que se’n vagin a penjar-la a Istanbul. Per a Zapatero, la senyera LGTBI és sinònim d’«amor infinit», però el regidor de Vox a l’Ajuntament de Mèrida, Francisco Piñol, veu en aquests colors «la bandera de la pederàstia». A veure què veu (i veiem) en l’Orgull del 2024.