L’independentisme intenta frenar les temptacions abstencionistes de cara a les generals

No és la primera vegada, ni és l’únic cas d’abstencionisme independentista. El Sinn Féin irlandès no ocupa els escons a Londres. Però a Catalunya això mai ha passat, més enllà que la CUP ha passat dècades sense presentar-se en unes eleccions generals. Aquesta vegada és l’ANC la que, probablement, decideixi –després de consultar les bases– promoure l’abstenció o el vot nul (ficar una papereta del referèndum de l’1-O al sobre). El que no demanarà en cap cas és el vot en blanc, perquè aquest sí que es pot quantificar per comprovar l’èxit o fracàs de la campanya.

«No creiem que s’hagi de salvar Espanya»

Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, argumenta que els partits independentistes no estan complint l’objectiu de portar Catalunya a la secessió, ni s’uneixen a Madrid per bloquejar les institucions espanyoles. Després de reunir-se amb els partits, sentencia: «Junts i la CUP estan per la confrontació, però la CUP no veu la llista unitària, i ERC no veu el de la confrontació i no investir cap president que no accepti l’autodeterminació». La posició més pròxima a l’Assemblea és la de Junts. Però, al no haver-hi llista unitària, l’entitat optarà per demanar a les bases que avalin –o no– el vot nul o l’abstenció.

L’assemblea d’Òmnium de divendres passat va plantejar una esmena a la totalitat a l’ANC. El líder de l’organització, Xavier Antich, va criticar «l’antipolítica i el populisme», i va venir a dir que la proposta de l’Assemblea es dona la mà amb l’Estat, que vol convertir l’independentisme en «irrellevant». Òmnium insta a superar l’etapa autodestructiva del moviment.

La CUP, en paraules del seu diputat al Congrés Albert Botran, entén el desànim independentista que pot alimentar aquesta proposta, però adverteix que la direcció de l’ANC «treballa per fer néixer un quart partit, perquè, si acaba promovent l’abstenció, és també per fer lloc a aquesta quarta candidatura».

Les conseqüències

¿I si l’abstenció acaba beneficiant, per la llei electoral, partits com Vox, perquè cada escó es podrà aconseguir amb menys vots? Feliu respon: «El que ha passat a l’Ajuntament de Barcelona és una bona lliçó. S’uneixen per negar-te el dret a l’autodeterminació i contra tot el que soni a independentisme. Malgrat l’esperança que potser amb el PSOE estarem millor, ja hem vist que es vanaglorien d’acabar amb l’independentisme i d’haver aplicat el 155».

¿Significa això que és igual el PSOE amb l’actual geometria de pactes del PP amb Vox? «Això ja és entrar en l’anàlisi de la política espanyola, en la qual no entrarem. No creiem que s’hagi de salvar Espanya. Ja ho deia Josep Pla: el que més s’assembla a un espanyol d’esquerres és un espanyol de dretes. Podem posar més dimonis o pintar-los d’un color més fosc o més clar, perquè en realitat l’Estat té dos tipus de pastanagues: la repressió més descarnada i una altra que et dona algunes engrunes».

«Només convé per a la política autonòmica»

Rere la defensa de l’abstencionisme hi ha perfils com el de l’anterior secretari de la Mesa del Parlament per Junts Josep Costa, que creu que aquestes propostes són fruit del descontentament i la desafecció independentista: «Per fer política autonòmica convé estar al Congrés, però, per fer política de ruptura, els vots que tinguis de menys o més no et serviran de res, perquè ningú els ha volgut en períodes anteriors», rasa Costa.

L’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, sota el mandat de la qual es va aprovar una esmena abstencionista, dubta sobre què farà el 23J: «L’experiència ens diu que els partits independentistes no saben posar preus alts al Govern central. ¿Que es podria impedir un Govern del PP i Vox amb un programa obertament contrari a les llibertats? «Sí, amb aquest Govern les coses s’enduriran, i potser llavors a Catalunya es generarà una remobilització i una reacció. No és allò del ‘com pitjor, millor’, però els governs més durs, les majories absolutes d’Aznar, per exemple, han generat una reacció en positiu. El problema de portar feixistes a les institucions és el seu problema, nosaltres en tenim d’altres».

Infantilisime i tret al peu

El nou fitxatge d’ERC en les generals, el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, no pot ser més clar en contra de la idea de deixar vacant la plaça de Madrid per un malestar intern de l’independentisme: «És ingenu intel·lectualment i frívol des del punt de vista cívic. És antipolítica i t’elimina del joc, ets més irrellevant». És més, creu que és contraproduent, perquè pot donar més espai a partits petits a Catalunya com Vox. I nega que al Congrés no s’aconsegueixi res: «Sí que s’aconsegueixen coses, no totes les que es volen ni de cop, ni a la velocitat que es voldrien, però fa riure que els que ho diuen són els que han votat opcions que s’han posat de perfil».

Botran, per la seva banda, recorda que les bases de la CUPhan avalat, amb més vots que fa quatre anys, presentar-se als comicis del 23J. I argumenta que si es pretén activar a l’independentisme amb l’abstenció es pot aconseguir el contrari: «El resultat serà que hi haurà millors resultats de partits de dretes i espanyolistes, no dibuixa un panorama millor per a ningú. Hi ha una cosa pitjor per a l’independentisme que no saber utilitzar la seva força, i és que no tingui cap força. S’ha de donar la batalla a tot arreu».

Junts ha acollit amb malestar que l’ANC aprovi la seva aposta abstencionista, però sí que comparteix la tesi de no investir cap president que no accepti l’autodeterminació, i també veu bé la llista unitària. El candidat de Junts al Senat, Toni Castellà, rebutja l’abstenció també amb fermesa: «Entenc que hi hagi molta gent emprenyada, però l’abstencionisme independentista és el gran somni del nacionalisme espanyol, els grans partits han debatut reformar la llei electoral perquè els bascos i els catalans no existeixin. L’abstencionisme és un tret al peu, absurd».

Portugal, Burundi i els nens

Notícies relacionades

El PP: «Pactarem amb tothom, tret dels que no respecten la Constitució»

¿Quin preu fixarà l’independentisme per investir Pedro Sánchez?

Però Castellà sí que compra part de l’argument de l’ANC sobre la influència a Madrid: «Aquest és un problema d’Espanya, no és un problema de Catalunya, no donarem estabilitat a cap Govern espanyol, perquè no forma part del nostre programa reformar o salvar Espanya». L’opinió de Castellà, que forma part del Consell de la República, coincideix amb la d’aquesta entitat que lidera Carles Puigdemont i que demana votar per «bloquejar» la investidura a Madrid, sigui quin sigui el Govern possible, sempre que no es comprometi amb «una solució política» al conflicte sobiranista.

Al preguntar a Castellà si tampoc afavoriria l’estabilitat per evitar la ultradreta o el feixisme, respon: «Soc internacionalista i també vull que mai governi ni a Grècia ni Portugalni Burundi, la prioritat és acabar amb l’aniquilació, repressió i dependència de Catalunya», argumenta. Álvaro respon amb contudència: «Aquesta actitud infantil d’això no va amb mi recorda els nens petits quan tenen por i diuen que el monstre no està». «Discuteixo que no sigui un imperatiu polític lluitar contra el feixisme», afegeix. Antich també és contundent: «L’extrema dreta és un perill sempre i a tot arreu».