Les bases de l’ANC rebutgen promoure l’abstenció el 23J

Finalment l’ANC no promourà l’abstenció independentista en les eleccions del 23J. Així ho han decidit els socis de l’entitat en una consulta interna celebrada aquest cap de setmana, on han participat uns 3.773 socis –dels més de 40.000 amb dret a vot–, i en la qual un 59,71% dels participants ha rebutjat que l’organització faci campanya activa a favor de l’abstenció i del vot nul. La proposta de la direcció passava per utilitzar la papereta del ‘sí’ a la independència de l’1-O.

Concretament, 2.253 socis han votat en contra d’obviar els comicis, davant 1.359 (un 38,67%) més que han defensat la promoció de l’abstenció. 61 socis més (un 1,62%) ha votat en blanc.

El resultat de la consulta dona aire als partits independentistes, que ja van veure llastats els seus resultats en les eleccions municipals del 28M a causa de l’abstenció, i que veien amb temor una campanya de l’ANC a favor de no acudir a les urnes.

Feliu, en el punt de mira

En canvi, la consulta posa en perill l’autoritat de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que era una de les defensores del vot nul. Abans de la votació, Feliu va assegurar que era el moment de dir «prou» a «salvar Espanya» i es va mostrar partidària de no participar en les eleccions generals, al considerar que el Congrés dels Diputats és «un òrgan d’aïllament i de minoració de Catalunya» que «no representa» els catalans independentistes.

Notícies relacionades

Junts promet no «regalar» vots a ningú i avisa que la «pilota és a la teulada de Sánchez»

Rufián titlla Felipe González de «Senyor X» i de ser el «pitjor traïdor a la classe treballadora»

No obstant, algunes entitats territorials, com l’ANC de Girona, ja van avançar la setmana passada que rebutjarien la proposta perquè creuen que només beneficia les «forces espanyolistes». També van demanar a la direcció de l’entitat no «confondre’s d’adversari» i els van emplaçar a dirigir l’«embat contra aquells qui neguen el dret a decidir», no contra els partits independentistes.

Aquesta no és la primera vegada que Feliu veu qüestionats els seus posicionaments. Sense anar més lluny, al febrer van dimitir el llavors vicepresident, Jordi Pesarrodona, i fins a 13 secretaris nacionals arran del debat sobre presentar una candidatura electoral al marge dels partits independentistes. Els crítics van retreure a la presidenta de l’entitat que intentés imposar el seu pla per portar-lo a terme.