¿Què passarà amb Carles Puigdemont? La justícia europea decideix el futur de l’expresident

La justícia europea s’ha fet esperar. L’entorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont comptava amb tenir una resposta sobre si el Parlament Europeu va concedir correctament el suplicatori cursat en contra seu pel jutge Pablo Llarena per al març, però el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) finalment donarà a conèixer el seu dictamen aquest dimecres. Amb el dictamen a la mà, tant l’instructor del procés al Suprem com l’expresident podran decidir el seu següent pas a seguir: el primer en relació amb si cursa o no una nova euroordre per intentar aconseguir la seva entrega a Espanya i l’altre, sobre si avança o retarda la seva tornada a Catalunya.

El Tribunal General de la Unió Europea donarà a conèixer aquest dimecres dues sentències. Una es dirigeix contra la decisió del que era president del Parlament Europeu David Sassoli –ja finat–, de tramitar el suplicatori cursat per Llarena contra els eurodiputats processats pel Tribunal Suprem per la seva responsabilitat en el procés. L’altra és la veritablement important, perquè es dirigeix contra la mateixa autorització de la Cambra per poder investigar judicialment els seus membres i amb què es determinarà l’abast de la immunitat parlamentària de què gaudeixen l’expresident català, però també l’exconseller que el va acompanyar en la fugida, Toni Comín, i Clara Ponsatí, tot i que ella només està processada per desobediència, així que en cap cas s’arrisca a ingressar en presó preventiva, com es va comprovar quan va viatjar al març a Catalunya. L’exconseller de Cultura Lluís Puig és l’únic en rebel·lia que no és eurodiputat, així que aquestes resolucions no l’afecten.

De les dues sentències que es coneixeran aquest dimecres, la que de veritat té transcendència és la que permetrà saber si el jutge Llarena ha de cursar un nou suplicatori al Parlament Europeu per aconseguir la seva autorització per poder tornar a cursar una nova euroordre per mirar d’aconseguir l’entrega dels pròfugs. Segons va argumentar en les vistes que es van celebrar a Luxemburg el mes de novembre passat, la defensa de Puigdemont, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, l’actual només és vàlid davant la reclamació d’entrega que es va dirigir a Bèlgica i que va quedar en suspens quan el jutge Llarena va adaptar el processament de l’expresident a la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació pactada entre el Govern de Pedro Sánchez i ERC.

Notícies relacionades

¿Què pot passar amb Puigdemont? ¿Qui guanya i qui perd amb la sentència sobre l’euroordre?

Carles Puigdemont afronta el seu possible retorn a Espanya després d’una odissea judicial per Europa

Des de finals de l’any passat des de l’entorn de Puigdemont s’ha transmès la idea que l’expresident té ganes de tornar a Catalunya. El problema és que el seu processament per malversació en la seva modalitat més greu, a diferència del que passa amb Ponsatí (només processada per desobediència, fet que impedeix el seu empresonament, tot i que pugui ser detinguda i conduïda al jutjat per regularitzar la seva situació), li pot suposar l’arrest i el seu ingrés a presó provisional a l’espera de la celebració del judici. Per això confia que el TGUE aclareixi l’abast de la seva immunitat i l’estengui a Espanya. Durant la vista de novembre, la seva defensa va argumentar que aquesta prerrogativa també l’havia de protegir a Catalunya i no només en els seus desplaçaments per Europa, dels quals disfruta després que la justícia europea li tornés cautelarment la immunitat, després d’haver sigut arrestat a Sardenya.

Les sentències del Tribunal General de la UE es poden recórrer davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Si no són favorables als interessos de Puigdemont, la seva defensa té previst impugnar-les davant el tribunal superior, però compta que el Parlament Europeu no ho faci en cas contrari. Per això, si la sentència recolza la immunitat de què gaudeix com a europarlamentari, Puigdemont adoptarà una decisió definitiva sobre la seva tornada a Espanya, una cosa que es produiria ben aviat, si la justícia europea declara d’alguna manera que també a Catalunya està protegit i el jutge Llarena no pot ordenar el seu arrest amb caràcter nacional, una cosa que el magistrat sempre ha defensat a l’entendre que la prerrogativa europea no l’afectaria, perquè el processament va ser molt anterior a l’adquisició de l’escó.