Puigdemont admet el revés de la justícia europea, però recorrerà al TJUE per la pèrdua d’immunitat

Estava assenyalat al calendari des de feia mesos com una data clau. I, coincidint amb el tret de sortida de la campanya, Junts hi havia posat totes les energies perquè fos el primer gran acte electoral. Una àmplia representació de la direcció postconvergent va agafar aquest dimecres un avió cap a Brussel·les per recolzar l’expresident Carles Puigdemont, un dia que també havia de simbolitzar una certa recuperació de la unitat de l’independentisme, amb la presència de la consellera Meritxell Serret i dirigents d’ERC, de la CUP i de les entitats independentistes. Però la duresa del revés de la justícia europea ha desbaratat la posada en escena.

«No és el que estàvem esperant», ha reconegut el mateix Puigdemont, després de saber-se que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li retirava la immunitat parlamentària i donava via lliure a noves euroordres contra ell iels també europarlamentaris Toni Comín i Clara Ponsatí. Les cares a la sala de premsa de l’Eurocambra eren llargues, però l’expresident ha volgut deixar clar que no tira la tovallola. Davant aquest escenari, que assegura que també tenien preparat, Puigdemont ha anunciat que presentaran un recurs –tenen dos mesos i 10 dies per fer-ho– i ha informat que dilluns assistirà al ple a Estrasburg, malgrat que no ha volgut aclarir quan demanaran la immunitat cautelar.

Les «escletxes» de l’apel·lació

Segons l’eurodiputat, hi ha «escletxes per a l’apel·lació», com la falta d’imparcialitat del comitè del Parlament Europeu que gestiona les euroordres, presidit per Adrián Vázquez, de Ciutadans, que aquest mateix dimecres ha titllat els eurodiputats de Junts de «pallassos». «¿Quina broma és aquesta?», s’ha preguntat indignat l’expresident. A més, Puigdemont creu que ha quedat «acreditat» que se’ls «persegueix per raons estrictament polítiques» i espera que la instància superior –el TJUE– els doni la raó. «No ens dediquem a traficar amb drogues ni armes, trafiquem amb referèndums», ha arribat a dir des de la sala de premsa del Parlament Europeu a Brussel·les.

Sobre la seva possible tornada, l’expresident ha defensat que està «igual de lluny o igual de prop» que abans de la sentència. Una interpretació que també ha fet Toni Comín, que ha assegurat que «guanyar avui no volia dir poder tornar lliures de manera immediata, ni perdre vol dir ser extradits a una presó espanyola de manera immediata». Així, s’ha mostrat convençut que la partida judicial segueix i, en aquest punt, s’ha assegurat que el Tribunal Suprem hauria de demanar un altre suplicatori al Parlament Europeu abans de cursar una nova euroordre. «Si no ho fa, els jutges europeus poden dir que l’euroordre no és vàlida», ha avisat en aquest sentit.

Els retrets de Ponsatí

Unes especulacions que no convencen l’altra eurodiputada afectada per la resolució de la justícia europea, Clara Ponsatí, que ha sigut la nota discordant de la roda de premsa. Al costat de Puigdemont i Comín, ha demanat deixar les «ficcions» i que no es prometi a la gent que les «tàctiques judicials» portaran Catalunya «a la llibertat». «Això d’avui és un final d’etapa que ens hauria de fer reflexionar», ha sentenciat Ponsatí. A més, a les portes d’unes noves eleccions espanyoles i de possibles pactes postelectorals, ha volgut avisar que «ni el Govern autonomista de la Generalitat» ni els pactes amb els socialistes «poden oferir res que no sigui la rendició».

La Moncloa treu pit

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Justament, al mig d’aquest ambient electoral, la portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, ha optat per treure pit de la decisió europea, assegurant que ratifica la posició de la Moncloa que «sempre ha reclamat que han de comparèixer davant la justícia espanyola». A més, Rodríguez s’ha encarregat de recordar que els fets que es volen jutjar –l’organització de l’1 d’Octubre– van tenir lloc quan governava el PP i que des d’aleshores «les coses han canviat molt». Així, la portaveu de l’Executiu central ha defensat que Pedro Sánchez es va fixar «com a prioritat recuperar la convivència a Catalunya», on assegura que ara «es compleix la llei». També s’ha pronunciat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha garantit que «amb aquest Govern Puigdemont és més a prop de retre comptes amb la justícia».

En canvi, el president Pere Aragonès ha asseverat que encara «queda camí a Europa» i ha avisat que continuaran defensant que «organitzar un referèndum no és delicte, sinó un dret democràtic per a tots els pobles». També la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, des de Brussel·les, s’ha mostrat convençuda que la justícia europea acabarà donant resposta a «les vulneracions de drets» dels tribunals espanyols i ha cridat a «reforçar» el «front democràtic» que va demanar Aragonès després del 28M, davant un possible Govern del PP i Vox. Finalment, Junts, en un comunicat, ha demanat omplir massivament les urnes el 23J «per demostrar el suport de l’independentisme a l’exili».