La justícia europea retira la immunitat a Carles Puigdemont i dona via lliure a noves euroordres

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ja s’ha pronunciat i les seves sentències han suposat un dur revés per a les pretensions de l’expresidentCarles Puigdemont per accelerar la seva tornada a Espanya, a l’avalar l’actuació del Parlament Europeu en la tramitació d’un suplicatori per poder actuar penalment contra ell i, per tant, retirar-li la immunitat parlamentària, que obre la porta a què l’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, torni a cursar noves euroordres per intentar de nou aconseguir la seva entrega.

La resolució del TGUE que Puigdemont ja ha anunciat a Twitter que recorrerà davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), havia de resoldre les demandes presentades per l’excap de la Generalitat contra dues decisions del Parlament Europeu. En primer lloc, la decisió del seu president finat David Sassoli de donar tràmit al suplicatori cursat en contra seu per l’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i després de la seva mateixa concessió per la Cambra, segons la seva defensa, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, en contra de mig centenar de precedents.

Res no s’acaba, ben al contrari. Tot continua. Presentarem recurs al TJUE, i defensarem fins al final els nostres drets fonamentals, que són també els drets fonamentals dels catalans i els europeus. Amb el mateix esperit del primer dia, treballant per guanyar la llibertat.…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) 5 de julio de 2023

En squestes resolucions, el Tribunal General ha rebutjat la demanda interposada contra l’escrit del president del Parlament que en la seva resposta a la sol·licitud d’empara de la immunitat de Puigdemont i l’exconseller que el va acompanyar en la seva fugida Toni Comín, «cridant l’atenció sobre el fet que el Parlament no podia considerar-los membres a falta que les autoritats espanyoles notifiquessin oficialment la seva elecció», cosa que no es va produir per no presentar-se al Congrés per acatar la Constitució.

Va ser després de la sentència del Tribunal de Justícia del 19 de desembre de 2019 que va declarar que el president d’ERC, Oriol Junqueras, va adquirir la condició d’eurodiputat al resultar elegit, quan Puigdemont i Comín també la van aconseguir amb efectes des del 2 de juliol de 2019. El mateix dia que el Parlamento Euoropeu acatava la sentència del TJUE, el Suprem va presentar un suplicatori perquè se’ls suspengués la immunitat parlamentària. El de Clara Ponsatí es va formular el febrer de 2020, una vegada va adquirir la condició d’europarlamentària després del Brexit. El Parlament Europeu va aixecar la immunitat de tots tres el març del 2021.

El Tribunal General considera que, mitjançant la decisió continguda en el seu escrit de 10 de desembre de 2019, el president del Parlament, en essència, va refusar implícitament comunicar al ple la sol·licitud d’empara de la immunitat de Puigdemont i Comín, però considera que, en qualsevol cas, aquesta decisió d’empara no podia produir efectes jurídics obligatoris, de manera que aquesta negativa implícita (igual com hauria passat amb una hipotètica decisió d’emparar la immunitat que s’hagués adoptat) no constitueix un acte recurrible.

El Parlament Europeu, explica la resolució, no pot adoptar decisions d’empara de la immunitat que assorteixin efectes jurídics vinculants per a les autoritats judicials espanyoles, ni sobre la base de la competència exclusiva que té per suspendre aquesta immunitat, ni sobre la base del dret nacional a què remet el Dret de la Unió.

Fets anteriors

En una segona sentència, el Tribunal General rebutja la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra les decisions del Parlament que van conduir a admetre els suplicatoris i, per tant, suspendre la seva immunitat. Rebutja tots els motius formulats pels tres diputats, en particular, les relatives a què el Parlament va incórrer en error al concloure que el referit procés judicial no es va incoar amb la intenció de danyar l’activitat política dels diputats, que es presenten com a víctimes d’una persecució ideològica.

El Parlament es va basar en diversos elements, conjuntament considerats, com que els fets imputats es van cometre el 2017, mentre que els diputats van adquirir la condició de membres del Parlament el 13 de juny de 2019. Van ser processats el 21 de març de 2018, és a dir, en un moment en què l’adquisició de la condició de diputat europeu era hipotètica, i aquest processament afectava també altres persones que no eren membres del Parlament. Però, a més, segons el Tribunal General, a l’examinar un suplicatori de suspensió de la immunitat, no correspon al Parlament analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols, competència exclusiva de les autoritats nacionals.

El Tribunal General nega que el Parlament hagi violat el principi d’imparcialitat en la comissió d’Assumptes Jurídics (Iuri), com al·legaven els eurodiputats catalans. Assenyala que la rotació en igualtat de condicions de la funció de ponent no impedeix que se’n designi només un per examinar diversos expedients d’immunitat connexos quan, com en el present cas, els suplicatoris de suspensió de la immunitat es refereixen al mateix procés penal.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Afegeix que la funció de ponent s’encomana a un diputat, que, per definició, no és políticament neutre, perquè sempre forma part d’un grup polític determinat, tot i que actua en el marc d’una comissió parlamentària, la composició del qual reflecteix l’equilibri dels grups polítics al Parlament.

El Tribunal General indica que el ponent encarregat del suplicatori de suspensió de la immunitat de Puigdemont va ser designat per la comissió d’Afers Jurídics d’acord amb el torn en igualtat de condicions establert entre els grups polítics. I remarca que la pertinença del ponent al grup polític europeu dels conservadors i reformistes europeus és en principi irrellevant per a l’apreciació de la seva imparcialitat, fins i tot encara que en formin part diputats de Vox, que va exercir l’acció penal contra els tres diputats, perquè aquesta situació particular només afecta els diputats membres de l’esmentat partit, però no es pot ampliar al conjunt dels membres del grup polític només perquè comparteixin afinitats polítiques.