ERC crida a frenar una victòria socialista a Catalunya: «Seria una humiliació nacional»

A cops de colze contra el PSOE i Sumar. Així intenta obrir-se pas ERC en una campanya de les eleccions generals en què té dos grans perills: l’abstenció independentista que la va castigar en les municipals i el vot útil a què apel·la l’esquerra estatal per frenar la dreta. Els republicans han tret tota l’artilleria des del primer minut per defensar que són ells, i no el PSC o els Comuns, els que no tindran cap temptació de pactar amb el PP i Vox, els que s’«arremangaran» perquè els catalans visquin millor i els que defensaran sense embuts el referèndum. El candidat d’ERC, Gabriel Rufián, ha demanat als votants que no es rendeixin als peus de les «mentides pietoses» d’un «Sumar que resta» ni dels socialistes, amb una victòria que seria una «humiliació nacional».

Les enquestes apunten que satisfer aquesta reclamació sembla difícil, ja que fins ara totes auguren un nou triomf del PSC, amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, al capdavant. El propòsit dels republicans és mobilitzar els seus esmolant el seu perfil independentista, però també tapar fugues cap als socialistes i En Comú Podem. «Visca Irene Montero, no es pot sumar restant i deixant els teus a la cuneta», ha assenyalat Rufián. «Les esquerres espanyoles massa sovint renuncien als seus objectius per acomodar-se al règim», ha carregat també el líder del partit, Oriol Junqueras.

En un míting en què han exhibit tots els seus pesos pesants, el fil conductor ha sigut el d’intentar explicar per què serveix votar ERC en les pròximes generals, un paper en què s’ha esforçat especialment el president Pere Aragonèspujant a l’escenari amb Junqueras i la secretària general, Marta Rovira, a la pantalla des de Ginebra. Mirant de treure’s de sobre antics complexos, han tret pit d’haver arrencat els indults, la taula de diàleg, però també lleis com la de la vivenda, la llei trans, la pujada del salari mínim o la revalorització de les pensions.

A més de defensar l’agenda del seu govern, Aragonès també ha llançat dards contra el PSOE, a qui acusa de «deixar tirats els catalans» en temes com Rodalies, i contra Yolanda Díazpel seu rebuig al referèndum. «L’independentisme s’ha de mobilitzar massivament com va fer l’1-O», s’ha esgargamellat des del faristol. I Rovira ha rematat aquesta referència advocant, un cop més, per una unitat dels partits independentistes que tampoc ha sigut possible en l’àmbit programàtic en aquestes eleccions i que amenaça de tornar a ser un dels ‘leitmotiv’ de Junts. Hi ha hagut també un avís a l’expresident Carles Puigdemont, a qui ha retret que «banalitzi la repressió» quan insinua que des de Suïssa ha renunciat a la batalla política.

Ironies del destí, el míting ha estat passat per aigua des del moment que l’exconsellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, número dos de la llista, ha pujat al faristol. Ella mateixa ha fet broma amb la coincidència. Les seves paraules també han agafat forma de ruixat contra els seus adversaris polítics, de qui ha dit que «Sumar s’assembla cada cop més al PSOE, el PSOE cada cop més al PP i el PP cada cop més a Vox». Davant aquest joc de semblances mira de reivindicar-se ERC, a qui el periodista i número tres de la candidatura,Francesc Marc Álvaro, ha definit com «el 3 en 1» –nom d’un famós oli multiusos– en aquests comicis perquè serveix per «frenar la dreta», defensar la «independència no retòrica» i aconseguir «coses concretes» al Congrés.

Junts, a la jugular d’ERC

Notícies relacionades

La batalla europea de Puigdemont i els indults d’ERC: així serà la campanya independentista del 23J

Enquesta CEO: el PSC guanyaria les eleccions generals a Catalunya i Junts empataria amb una ERC a la baixa

Aquest és el factor diferencial que els republicans reivindicaran davant Junts, que aspira a tornar a ser el partit independentista de referència. La cap de llista dels postconvergents, Míriam Nogueras, ha anat des del primer minut a la jugular deixant clar que seran ells, i no ERC, els que posaran un «preu més alt» si són determinants en una eventual negociació. Fins ara, mentre han sigut els republicans els que han hissat la bandera del diàleg, han vilipendiat aquesta opció tenint en compte els pocs èxits que atribueixen a la taula de diàleg. «Si depèn de nosaltres, tot canviarà. A Madrid, i a Catalunya», ha sentenciat.

I és que, si en l’àmbit estatal el marc de la campanya és una disjuntiva entre el PSOE i el PP, en l’independentisme continua operant també la batalla sense treva entre ERC i Junts.