‘Mon’, el contractista del cas Casernes, accepta un any de presó per frau fiscal

L’empresari de Lanzarote Ángel Ramón Tejera, ‘Mon’, el contractista imputat en l’anomenat cas Casernes i el nom del qual també figura en el sumari del cas Mediador, es va asseure ahir dimecres al banc dels acusats per un delicte contra la hisenda pública al considerar que va deduir com despeses certes quantitats que no estaven prou justificades. El contractista va acceptar una condemna per frau fiscal d’un any de presó i 136.234 euros de multa. La Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia de Las Palmas va investigar una sèrie d’obres que ‘Mon’ va portar a terme a casernes de la Guàrdia Civil, tant a la Península com a les Canàries, entre els anys 2013 i 2019.

El ministeri fiscal sol·licita inicialment tres anys de presó per a l’empresari i una multa de 488.000 euros –el triple del que va defraudar–, així com la pèrdua de dret a gaudir d’incentius o beneficis fiscals o de la Seguretat Social durant quatre anys.

Tejera va comparèixer a les 9.30 hores davant el Jutjat Penal número 1 d’Arrecife i el judici va durar només cinc minuts, ja que l’acusat es va declarar culpable, després que la seva defensa acordés una rebaixa de condemna amb el ministeri fiscal. La pena, que ja és en ferma, l’obliga, a més, a indemnitzar l’Estat amb 162.171 euros, la quantitat que va defraudar a Hisenda, i a abonar les costes processals.

Així es confirma que, com a administrador de la firma Angrasurcor SL, l’acusat va eludir part dels pagaments a Hisenda que corresponien a l’empresa en l’impost de societats del 2016 ometent part dels ingressos que havia rebut i deduint despeses que no eren deduïbles perquè eren de naturalesa personal i no estaven relacionades amb l’activitat econòmica de la seva empresa. D’aquesta manera, va aconseguir reduir la base imposable del període declarat i, per tant, la quota que havia d’abonar a Hisenda. 

El contractista té oberta una altra causa, l’anomenat cas Casernes, pel qual haurà d’acudir al Jutjat d’Instrucció número 2 de Madrid, on s’instrueix la causa per presumptes irregularitats en els treballs portats a terme a 13 comandàncies de la Guàrdia Civil. Aquesta trama, paral·lela a la investigació del cas Mediador, es tracta d’un procediment de presumpta corrupció que instrueix el Jutjat número 4 de Santa Cruz de Tenerife i en el qual ‘Mon’ apareix esmentat en algunes de les converses intervingudes per la Policia i la Guàrdia Civil als imputats.

Causes pendents

Ángel Ramón Tejera no està imputat per cap delicte en el cas Mediador, però els informes de la Guàrdia Civil recullen que va mantenir diverses trobades amb tres dels principals implicats en la trama: l’exdirector general de Ramaderia del Govern de les Canàries, Taishet Fuentes; l’intermediari Marco Antonio Navarro Tacoronte, i el general retirat Francisco Espinosa Navas, únic investigat del cas que va entrar a la presó i amb el qual mantenia una estreta amistat. Malgrat que el nom de ‘Mon’ apareix en l’extens sumari d’aquest cas, el contractista no és un dels investigats.

El cas Casernes va detonar quan el Jutjat de Primera Instància número 2 d’Àvila va obrir diligències prèvies el 2019 partint d’una denúncia anònima que va arribar a la Direcció General de la Guàrdia Civil. En el document s’alertava d’una possible actuació il·lícita en una sèrie de contractes per a obres menors a casernes de Castella i Lleó per augmentar-se la facturació i, en alguns casos, sense portar-se a terme. Aspectes que beneficiaven sempre el mateix constructor. 

Pagaments d’obres menors

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquesta informació va ser ratificada pel llavors coronel en cap de la Comandància d’Àvila, Carlos Alonso Rodríguez, que va afirmar que el contractista Tejera havia sigut recomanat directament pel tinent general Pedro Vázquez Jaraba –actualment retirat–. El tinent coronel Alonso Rodríguez va declarar davant el jutge que ell era responsable de la comandància i va defensar l’«estricte compliment» de les seves obligacions i «respecte a la gestió de la despesa». La raó per recórrer a l’empresa canària era que assegurava fer servir un producte nou d’impermeabilització, el suro, que tenia un manteniment més econòmic.

La investigació sobre aquests treballs a les casernes de l’Institut Armat van portar a la intervenció de la tresoreria de la Comandància de Santa Cruz de Tenerife per part de la Direcció General de la Guàrdia Civil, que sospitava d’irregularitats en els pagaments de les obres menors i dels moviments de caixa. Segons la fiscalia, les empreses de ‘Mon’ van portar a terme treballs de pintura i impermeabilització a 13 comandàncies de la Guàrdia Civil –Múrcia, Albacete, Algesires, Alacant, Àvila, Badajoz, Castelló, Huelva, Jaén, la Corunya, Santa Cruz de Tenerife, Toledo i Valladolid–.