Alberto Núñez Feijóo: «S’han de refer ponts i consensos amb un altre PSOE»

El compte enrere està en marxa. Ha arrencat una de les campanyes més vertiginoses dels últims temps. Els espanyols estan cridats a elegir Govern en ple estiu i l’aspirant del PP, Alberto Núñez Feijóo, parteix com el favorit segons les enquestes. Ell es mostra confiat i segur que no surt ja a guanyar, sinó a aglutinar vot per la seva dreta i pel centre per aconseguir una majoria prou gruixuda per no dependre de Vox. En una entrevista amb ‘El Periódico de España’ i el grup Prensa Ibérica, Feijóo explica els seus plans per als seus tres primers mesos de Govern, es compromet a no permetre una involució en drets impulsada pel partit de Santiago Abascal i aposta per reprendre els pactes d’Estat en la següent legislatura amb un PSOE sense Pedro Sánchez. A més, dona compte del seu criteri sobre la taula de diàleg amb Catalunya o la política exterior al Marroc o Ucraïna.

Si arriba a la Moncloa, ¿en què notaran un canvi els espanyols tres mesos després? 

En primer lloc, que tindran un govern molt més reduït, més barat per als impostos dels espanyols, amb menys assessors i alts càrrecs i amb set o vuit ministres menys. En segon lloc, que tindran un govern amb experiència en gestió de les coses públiques. Tercer, que les famílies pagaran menys impostos a la renda, les més modestes, treballadores de fins a 40.000 euros d’ingressos anuals. I en quart lloc, que trucaré als presidents autonòmics i agents socials per establir un full de ruta de legislatura per abordar assumptes que sigui necessari consensuar. Finalment, que hi haurà una dació de comptes, és a dir, un informe de situació econòmica i financera del país, de la situació laboral, en què s’inclogui no només com està la Hisenda i la comptabilitat pública, sinó compromisos en què Espanya pugui haver incorregut. També la situació de les autonomies i la Seguretat Social. Tenir l’estat de la qüestió per abordar la seva millora, la seva reforma en el seu cas, i tornar a ser una de les tres economies que més creixi. L’aconseguir 22 milions d’afiliats és l’única possibilitat de pagar l’immens deute públic acumulat i finançar serveis públics i garantir pensions. 

¿Està en condicions de garantir que depengui el que depengui el seu Govern de Vox no hi haurà a Espanya una involució en drets socials?

Jo pretenc que el meu Govern depengui dels electors. Que surti directament de les urnes sense edulcorants ni colorants. Escolti, de les urnes. Si els espanyols volen que governi el PP, que Sánchez se’n vagi, doncs llavors només hi ha una possibilitat: que esculli una papereta el Partit Popular. Si s’agafa d’altres partits es pot quedar el mateix, perquè en aquest moment el president i candidat Sánchez, lamentablement, està disposat a governar perdent les eleccions. Ja avanço que no. Jo crec en la política en la qual el president del Govern és aquell que ha tret més vots... Per tant, quan es trenca aquest principi que ha sigut vigent a Espanya des de l’any 78 amb la Constitució que governi el que guanyi, és molt perillós. I davant aquest fet els demano als espanyols que no governi el que perdi i que si hi estan d’acord, em facin guanyador d’aquestes eleccions amb prou vots... En tot cas, miri, fa molt temps que em dedico a la política i hi ha qüestions a què no renunciaré perquè hauria de renunciar a mi mateix; a la meva biografia. Hauria de derogar el meu partit i no ho faré. No renunciaré a la meva carrera política dels últims 30 anys, que és molt clara en relació amb la igualtat, amb la violència masclista, amb el canvi climàtic, amb l’Estat de les autonomies. He sigut president d’una comunitat autònoma tant temps que no puc negar una autonomia en relació amb la unitat de la nació espanyola. Jo vinc aquí a complir la Constitució. I a mantenir a Espanya un partit d’Estat que ara, lamentablement, només és el PP. I a esperar que el PSOE, que va ser un partit d’Estat, s’hi reincorpori.

¿Suggereix que es pot tornar a una Espanya sense blocs a esquerra i dreta, amb pactes d’Estat del bipartidisme? 

La meva determinació és inqüestionable. Vull recuperar la possibilitat de parlar amb el PSOE, probablement amb un nou secretari general. ¿Seria possible amb aquest? Amb aquest de moment no ha sigut possible des d’aquell «‘no’ és ‘no’ i quina part del ‘no’ no has entès», que va comportar que el partit que el 2016 va guanyar les eleccions no pogués governar i calgués repetir-les. Després va tornar a obtenir més diputats i el PSOE menys, i va seguir amb el «‘no’ és ‘no’» fins que els companys socialistes el van cessar com a secretari general... D’aquell moment en què es va iniciar una època de confrontació, de blocs i bloquejos, hem de girar full. Ja portem cinc anys amb això. Jo em sento molt tranquil amb mi mateix i amb Espanya dient: miri, si jo no guanyo, no mereixo ser president del Govern. Si tinguéssim al capdavant del PSOE algú així, seria molt més senzill. Lamentablement avui, després de 45 anys de democràcia, tenim un candidat a la presidència del Govern que vol governar perdent les eleccions. Això va en contra dels principis i dels pactes d’Estat. Potser algun dia coincideixin líders del PP i el PSOE que tornin a polítiques més institucionals, com a Alemanya o Portugal en l’anterior legislatura. Polítiques més patriòtiques, pactistes.

Pretén dialogar amb barons del PSOE si requereix l’abstenció socialista, diu. ¿Per què no van parlar després del 28 de maig?

S’hi va negar el PSOE. Ho vaig proposar abans, durant i després de les eleccions i abans de la constitució de les assemblees. S’hi van negar.

Tornant a Vox: ha dit que seran al seu Govern si els necessita en la investidura. ¿Està disposat a donar-los la presidència de les Corts?

El meu objectiu continua sent governar en solitari. Les enquestes són enquestes, no dogmes de fe, però si s’agafa la mitjana el PP està a 25 o 30 escons ara mateix de la majoria absoluta. El meu objectiu és no pactar amb Vox i no faré especulacions sobre incomplir el meu objectiu. Els espanyols el 1982 li van donar a Felipe González el canvi [per majoria absoluta] perquè veníem d’una situació dèbil amb la UCD, d’un intent de cop d’Estat militar l’any 1981. Distingint les situacions entre el 1981 i el 2023, dic que en aquest moment Espanya necessita un govern amb majoria contundent. Hem perdut temps, hem deteriorat les institucions, hem alimentat els bàndols... és bo donar una oportunitat a refer ponts. Als grans consensos en defensa, justícia, exteriors i reformes per a l’economia.

El suposo conscient que en una part important de la societat hi ha temor per les demandes i discursos de Vox aprofitant els pactes amb el PP. Ja ha avançat que si governa, les polítiques d’Igualtat penjaran del president, una cosa que ja va passar a la Xunta. ¿Hi ha altres àrees que cregui que s’han de quedar sota el paraigua de la presidència?

Hi ha una sèrie de línies vermelles que nosaltres no sobrepassarem. Seria derogar el PP. ¿Canvi climàtic? El primer Ministeri de Medi Ambient a Espanya va ser el d’Aznar. El primer comissari europeu va ser Arias Cañete, que era d’Energia i Canvi Climàtic. No derogarem les obvietats. ¿L’Estat de les autonomies? He sigut president de comunitat autònoma. Les polítiques d’Igualtat depenien de mi... no negociaré la Constitució espanyola o l’Estat.  

¿Però es quedarà en custòdia, si és president, més carteres? 

He encarregat a l’equip, una vegada presentat el programa, que elabori les mesures dels cent primers dies. Una serà l’estructura orgànica del Govern i la dels ministeris i, per tant, els departaments que hagin de dependre de presidència. Així que no tinc ara aquest detall. El que li asseguro és que sis o set ministeris es refondran en d’altres. 

La negociació a Múrcia continua oberta. ¿L’abstenció és el límit per al PP o pot acabar Vox al Govern?

Li estem demanant a Vox que no voti amb el PSOE i Podem. Que deixi governar el que guanya. Ens queden dos escons per a la majoria absoluta. Tenim més percentatge de vot que a Andalusia, però allà tenim majoria absoluta perquè hi ha vuit circumscripcions. Tenim la raó que hem guanyat amb més vots que tota l’esquerra. El que és lògic és que un partit que diu que vol derogar el sanchisme no voti amb el PSOE de Sánchez.  

¿Li sembla raonable que demanin derogar la llei de mar Menor?

No disminuirem la nostra protecció mediambiental. Sé que hi ha una gran preocupació sobre la seva situació i m’he compromès amb el president de Múrcia a invertir i cofinançar entre la regió i el Govern el sanejament del mar Menor. I ho farem. 

Conversem sobre Catalunya. ¿Cal mantenir la taula de diàleg o no?

No tinc interès a anar contra cap taula si està constituïda i té per objectiu fonamental tractar assumptes que no afectin els altres. En una taula no puc tractar assumptes que afectin els altres sense donar-ne compte als altres. Sí que li demanaré a la Generalitat de Catalunya, a més de mantenir un diàleg fluid amb les seves autoritats, que s’incorpori a la taula multilateral que és la Conferència de Presidents i el Consell de Política Fiscal i Financera.

¿Quin és el primer viatge que pretén fer si governa?

Suposo que Brussel·les, al tenir la presidència de la UE, és inevitable. Però capital crec que és Rabat. És una bona destinació. Per la meva banda no quedarà.

Doncs si va a Rabat haurà d’explicar quina és la postura sobre el Sàhara...

A Rabat potser hi he d’anar a assabentar-me de quina és la postura que té el meu predecessor, tret que me la vulgui explicar en cas que fem un traspàs de poders. La ignoro com a cap de l’oposició. Però la ignora tot Espanya. Probablement la ignora fins i tot el seu partit.

Però tindrà una idea d’on vol ser respecte al Marroc i Algèria, ¿no?

El Marroc és amic, és veí, és aliat i hem d’entendre’ns. I Algèria és un país amb el qual tenim molt intercanvi, era el nostre primer subministrador de gas i tenim moltes empreses del Mediterrani que hi exporten i m’agradaria recobrar l’equilibri. Algèria no va conèixer el que va fer Espanya. Tampoc Portugal. Cap país del Mediterrani. Si no el vam conèixer els espanyols... en política exterior el sanchisme és opacitat.

Finalment, la guerra a Ucraïna. ¿Comparteix la posició mantinguda per Espanya?

Estic d’acord amb la posició mantinguda per la UE. I em fa bastanta vergonya que una decisió encertada del president Sánchez, que és acudir a Kíiv per arrencar la presidència espanyola de la UE, s’enteli perquè un partit de la seva coalició es manifestés en contra de l’OTAN, de facilitar ajuda militar a Ucraïna... no van desautoritzar només el president: és un desprestigi de país. Cal mantenir postura unionista i atlantista perquè ens juguem el nostre sistema de llibertats. Tenim una guerra a les portes de la Unió Europea.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Anirà a veure Zelenski?

Sí, per descomptat.