Alberto Núñez Feijóo: «Cal apujar més l’SMI sense qüestionar la viabilitat empresarial»

El popular Alberto Núñez Feijóo, el candidat a les eleccions del 23J amb més possibilitats de ser el guanyador a les urnes, segons totes les enquestes, aborda qüestions clau de l’economia en la seva entrevista amb EL PERIÓDICO DE ESPAÑA i el Grup Prensa Ibérica. La seva visió dista molt del mantra «Espanya va com una moto» que repeteix el seu principal rival, el president i aspirant a la reelecció, Pedro Sánchez. Durant tota la conversa Feijóo insisteix en la seva preocupació pel deute públic acumulat i afirma que és imprescindible auditar els comptes públics en el seu conjunt per poder adoptar mesures, com més aviat millor, que el corregeixin. A més, desgrana els motius que fan que defensi l’actual reforma laboral o que aposti per noves pujades de l’SMI, entre altres qüestions.

Afirma que li serveix la reforma laboral vigent. ¿Per què li serveix i quins retocs pretén fer-li?

Em val aquesta reforma laboral perquè és en essència la que ja va fer el Govern del Partit Popular amb el president Rajoy. Sí, té una sèrie d’ajustos que han sigut pactats pels sindicats i per la patronal, i, per tant, ha de ser respectada. I ara, després dels anys que ha estat en vigor, posarem damunt la taula, si convé, actualitzar-la. I, si és necessari, fer alguns ajustos per beneficiar determinats sectors econòmics que es troben algunes rigideses per crear ocupació en l’àmbit de la reforma.

També hem de clarificar quants milers i milers de fixos discontinus tenim, perquè hi ha vegades que una persona no està a l’atur, però està buscant feina. Això ho hem de clarificar: quina és la comptabilitat de l’ocupació real al nostre país. Però, sí, trucaré als agents socials per veure si hi ha alguna qüestió –que jo crec que sí– que hem d’ajustar. Si hi ha acord, l’ajustarem.

¿Cal apujar més el salari mínim interprofessional?

 Segons la meva opinió, sí. Sí, perquè les famílies espanyoles són de les que més han perdut de les grans economies de l’OCDE, en renda disponible i poder adquisitiu. Per tant, necessitem anar recuperant a poc a poc de dues maneres: abaixant els impostos a les rendes mitjanes i baixes i recuperant nivell salarial a aquestes rendes mitjanes i baixes. Tenim un bon antecedent que és l’acord al qual han arribat empresaris i sindicats d’increment de les retribucions per als pròxims anys.

Per tant, ja tenim un antecedent d’increment del salari mínim, i en aquest context entenc que cal fer un esforç perquè hi ha rendes, sobretot les rendes del salari mínim, que han perdut molt poder adquisitiu en els últims anys per la inflació, de l’increment del deute públic, dels diners que hem de pagar d’interessos del deute públic i com a conseqüència que els impostos no han parat de pujar: han pujat més de 40 impostos en els últims anys a Espanya.

¿Supeditat que hi estigui d’acord la CEOE?

Crec que hi haurà acord amb la CEOE i els sindicats, perquè ja han fet un acord que ha sigut més difícil que és de pujades salarials per al 2024 i al 2025. Entenc que en aquest context un increment del salari mínim serà més fàcil. Un increment que no qüestioni la viabilitat de les empreses.

 La reforma de les pensions, ¿la modificarà?

Hem d’aconseguir entre tots, primer, actualitzar les pensions d’acord amb l’IPC i, segon, que les pensions siguin sostenibles, no només per actualitzar-les d’acord amb l’IPC, sinó per als pensionistes que s’incorporin al sistema de pensions. La gent nascuda en la dècada dels 60 en els pròxims quatre, cinc o sis anys es jubilarà. Hi haurà centenars de milers de persones que es passen directament a la jubilació i hem de tenir una previsió per poder pagar les pensions.

Per tant, equilibrar i quadrar l’increment de les pensions d’acord amb l’IPC. Així que actualització. I, dos, nombre de nous pensionistes que s’incorporin al sistema i la sostenibilitat del sistema públic de pensions a Espanya. Aquest és un objectiu irrenunciable per al meu Govern. I estic convençut que és un objectiu irrenunciable per als agents socials.

Sent vostè president de Galícia, defensava un model asimètric de finançament autonòmic que tingués en compte factors com la demografia, la geografia, l’orografia, en comptes dels «privilegis». ¿Defensarà el mateix des de l’Executiu central si arriba a presidir-lo?

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Jo he defensat un model amb el qual crec que estan d’acord el noranta o el cent per cent dels presidents, basat en el cost efectiu dels serveis. En el que es discrepa és en com es pondera la dispersió poblacional i l’envelliment. Tots els presidents estan d’acord que la població és la base del sistema. És el 90 per cent del sistema, diguem. I en el que hi ha alguna discrepància és en si l’envelliment pondera el 2% o l’1,7%. Si la dispersió pondera l’1,7 o l’1,5%. Però, amb caràcter general, hi havia aproximació a aquest acord.

És també evident que València i Múrcia són les dues comunitats autònomes que tenen un dèficit de finançament objectiu i ens hem d’asseure i veure com pal·liem aquest dèficit. Intentarem reconstruir un sistema de finançament per als pròxims anys. El que tenim, si no ho recordo malament, és de la meva època. Crec que el sistema té ja 14 anys... un sistema, per cert, imposat per la Generalitat de Catalunya i pels socialistes aquí a Madrid. Per tant, és bo recordar que el sistema actual és el sistema del tripartit català del PSC, Esquerra i Iniciativa i el del Govern de Zapatero. Aquest és el sistema que tenim. Quan escolto els meus excol·legues del PSOE queixar-se del model... jo inevitablement hauria de recordar-los que era el seu sistema. Però cal actualitzar-lo. Després de 14 anys és clar que no val i ja està.