Cartellisme i xafogor

Cartellisme i xafogor
2
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jo no sé als carrers de vostès, però al meu fins dijous encara hi havia penjats uns cartells electorals d’ERC en què apareixia Ernest Maragall de braços plegats amb americana i corbata sota el lema ‘Una Barcelona per a tothom’. Doncs bé, de la nit al dia, en una ostentació de continuïtat que reforça la sensació paranoica dels que creuen viure en una campanya permanent, l’amable efígie del ‘Tete’ ha sigut substituïda pel rotund cap de Gabriel Rufián coronada amb l’eslògan ‘Defensa Catalunya!’.

El canvi de to és interessant. Entenc que aquesta exhortació a vetllar amb el sentit del vot pels interessos de Catalunya va dirigida a l’elector, però al veure-la superposada sobre la testa de Rufián i rematada amb un dramàtic signe d’exclamació un no pot deixar de pensar que hi ha també un missatge de la cúpula republicana per al candidat. «Gabi, home, fes el favor de defensar Catalunya». Com si no se n’acabessin de refiar i haguessin de recordar-li per a què l’envien a Madrid (i això que aquesta vegada va amb ell Teresa Jordà, que no fa pinta de tolerar segons quines frivolitats).

Aquest signe d’exclamació que al cartell d’Esquerra té un punt de sobreactuació es troba a faltar, en canvi, en el lema de campanya de Junts. ‘Ja n’hi ha prou’, diuen els postconvergents. Un eslògan que, en la seva condició d’interjecció imperativa i un xic desesperada, remet al cèlebre exabrupte de Xavier Trias «que us bombin a tots!», però que, desproveït de l’esmentat signe ortogràfic, sona mancat de convicció. Res a veure amb la claredat i la fermesa d’aquell memorable «Prou!» que va deixar anar Josep Cuní al plató d’‘Els matins’ en els enyorats dies en què als ultradretans se’ls feia callar quan començaven a deixar anar xerrameca feixista per la boca.

El valor de la cursiva

Tampoc els socialistes s’han acabat de lluir amb l’aspecte gràfic del seu material de campanya. ¿Algú pot explicar per què en el lema escollit pel PSOE, ‘La millor Espanya’, la paraula ‘millor’ apareix escrita EN CURSIVA? ¿Potser estan sent irònics i la cursiva és l’equivalent del gest de fer les cometes amb els dits? ¿Ens volen donar a entendre que això de «millor» és una sobrada que no s’ha de prendre gaire seriosament? ¿Quina classe d’expert en màrqueting polític els ho ha aconsellat? ¿Un cosí d’Alberto Núñez Feijóo?

Notícies relacionades

I parlant de Feijóo, el candidat del PP es va plantar a Castelldefels per protagonitzar un acte que es va anunciar com d’«inici de campanya» però que, al tenir lloc a l’hora de berenar, estava fora del termini en què la llei permet demanar el vot i difondre propaganda electoral. Tot i així, vam poder veure el seu cartell, presidit per la locució ‘És el moment’, un eslògan que no només està copiat del que el va portar a aconseguir la seva primera majoria absoluta a Galícia el 2009 (‘Chegou o momento’), sinó que competeix en inanitat amb l’‘És per tu’ de Sumar (¿això no era una cançó de, uh, Còmplices?).

En fi, deu ser que la calor no convida a gaires esforços intel·lectuals. Em temo que tindran ocasió de comprovar-ho si els dies vinents m’acompanyen en aquesta sèrie d’apunts de campanya. Després no diguin que no els vaig avisar.