Anàlisi | ¿Per què hi pot haver repetició electoral?

Segons les dades de Predilect, el 2023 podríem dirigir-nos a un escenari de bloqueig similar a les convocatòries anteriors. Amb els pronòstics més recents sobre la taula, no donaria la suma del PP i Vox. Tots dos arribarien a 170 escons, sis menys dels necessaris per a l’absoluta. Ni tan sols amb algunes forces no estatals com a Coalició Canària, Terol Existeix o UPN arribarien els 176 diputats necessaris. Per a l’esquerra, per la seva banda, es faria pràcticament impossible revalidar el Govern de coalició. El PSOE i Sumar tindrien 140 escons segons les prediccions, 15 menys que el novembre del 2019. Estant les relacions entre l’esquerra estatal i les formacions independentistes i regionalistes molt més enrarides que el 2019, res fa presagiar que sumar els 36 escons que els falten hagi de ser un camí de roses.

Però la campanya electoral acaba d’arrencar. ¿Pot agitar el repartiment de vots i escons? ¿Pot aquesta agitació desenredar el greuge cap a un costat o cap a un altre? Al cap i a la fi, molts electors encara no han pres una decisió sobre quin partit votaran, o ni tan sols si voten. Repassem les dades que proporciona Predilect.

Més participació

Segons les dades més recents, a mesura que ens acostem a la jornada electoral s’està registrant un creixement en la participació electoral. Això és comú en totes les eleccions. La màgia de les precampanyes i campanyes rau en la seva capacitat de cada partit per mobilitzar el seu electorat. Aquest, el de l’activació dels electors, sol ser el factor que millor explica qui guanya unes eleccions. En aquesta ocasió, ens trobem en una situació particular a causa que venim de votar en unes eleccions autonòmiques i municipals prèvies, en què la dreta es va mostrar altament mobilitzada. El resultat ja el sabem: tant PP com Vox van experimentar un augment de vots, mentre que el PSOE va patir una lleugera disminució, i l’esquerra es va veure debilitada per la seva fragmentació.

¿Què podem esperar en aquesta ocasió? Un augment significatiu en comparació amb les eleccions de novembre de 2019 (66,23%). Actualment, estimem una participació del 70,6%. Aquesta xifra s’acosta al 72,28% registrat en les eleccions d’abril de 2019, que van ser les més participatives des del 2008. Això significa que, malgrat celebrar-se a l’estiu, és probable que hi hagi una alta afluència de votants. No obstant, la pregunta fonamental aquí és: ¿existeix una activació asimètrica entre els diferents sectors de la població?

Les dades proporcionades per Predilect indiquen que la resposta afirmativa és clara quan s’observen les prediccions per partits individuals, però no tant quan s’analitza per blocs, ja que es compensen entre si.

Les esquerres

El PSOE està experimentant un creixement notable, probablement impulsat per una precampanya ofensiva i una forta presència mediàtica del seu candidat, Pedro Sánchez. D’altra banda, Sumar, malgrat presentar-se com una coalició unida, està experimentant un descens proporcional al del PSOE. Això suggereix que les transferències de vots de Sumar cap al PSOE estan sent significatives. Fins ara, la caiguda de Sumar s’està compensant amb l’augment del PSOE i, en certa mesura, amb la resistència de partits nacionals i no estatals. En concret, ERC, tot i que de manera lleu, podria superar Junts, que va iniciar la campanya amb un avantatge. Fins ara, i en comparació amb el moment en què vam començar a recollir dades, aquest creixement s’ha traduït en un escó addicional per a ERC.

Les dretes

En l’espectre polític de dreta, la situació és més estable. S’observa un efecte anàleg: el PP experimenta un creixement lleu mentre que Vox pateix un lleuger descens, tot i que la tendència no és tan lineal com a l’esquerra. En qualsevol cas, la dreta parteix amb avantatge en aquestes eleccions i no li convé arriscar massa. Totes les estimacions, incloent Predilect, els situen clarament per sobre del bloc d’esquerres. No obstant, Predilect no els atorga una majoria absoluta. En conseqüència, la campanya serà fonamental per a ells perquè, per assegurar la victòria, necessitarien corregir la tendència actual. A l’activació de la seva pròpia base, que sembla garantida, la dreta necessitaria sumar una bossa de transferències del PP al PSOE que encara no està garantida, a més de tapar la creixent mobilització de l’esquerra. A l’esquerra, la situació és semblant. Canvis marginals podrien facilitar la reedició del Govern de Sánchez. Això dependrà de la resistència de Sumar, i les forces no estatals, així com de la capacitat dels socialistes per tapar les fugues al PP.

El factor clau

Notícies relacionades

Revisió de les enquestes i prediccions d’EL PERIÓDICO: ¿la vam encertar o vam fallar en les eleccions municipals?

L’última enquesta d’EL PERIÓDICO sobre les eleccions generals, al complet

Un aspecte fonamental seran les transferències de vot, tant dins dels blocs com entre ells. Una petita quantitat de vots que es desplacin entre el PP i el PSOE poden ser determinants, sí, però també ho són les transferències entre el PSOE i Sumar, i entre el PP i Vox. Una cosa inqüestionable és que el pes relatiu del PP i el PSOE serà superior al de les eleccions del 2015, 2016 i 2019. Una fenomen provocat pel flux constant de vots que va de Sumar el PSOE i de Vox al PP durant aquesta precampanya. El risc és que Sumar o Vox continuïn caient i, per tant, pateixin a l’hora de traduir els seus vots en escons, cosa que podria perjudicar els interessos del seu bloc d’assolir la majoria necessària.

Actualitzem les nostres prediccions diàriament, fins i tot durant l’última setmana electoral, quan existeix un període de silenci demoscòpic per a les enquestes. Entremig queda una campanya d’infart. Tindran lloc el cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i els respectius debats consegüents. Mantingueu-vos atents als efectes que reculli Predilect.