PSC i Comuns es reivindiquen com garants de la reedició del Govern de coalició després del 23J

No es tracta només d’una qüestió quantitativa –Catalunya és, per darrere d’Andalusia, la comunitat on més vots hi ha en disputa, 5,6 milions–, sinó també d’expectatives electorals. El PSC preveu guanyar les generals del 23 de juliol àmpliament –el CEO pronostica entre 16 i 18 diputats davant els 12 actuals– i En Comú Podem aspira a poder arribar al segon lloc o almenys retenir els seus set representants.

A més, és a Catalunya –i al País Basc– on Sánchez i Yolanda Díaz cullen les millors valoracions com a candidats, segons el baròmetre del CIS publicat aquesta setmana. Un 5,39 i un 4,94, respectivament. Però també la comunitat on obtenen el percentatge més alt de preferència per ser presidents: un 38,9% en el cas del líder socialista i un 19,6% en el cas de la líder de Sumar.

Amb Andalusia, València, les Balears, Extremadura i Aragó tenyides de blau el 28M, el PSC va ser en les passades municipals l’únic gran oasi del PSOE. El repte dels socialistes és aixecar el vot als territoris que van ser els seus feus històrics agitant l’espantall del «tiquet» electoral PP-Vox i que aquesta vegada no només Catalunya respongui a favor seu al galop del «vot útil». Però l’únic que tenen clar és que seran els socialistes catalans, que tenen millors perspectives, els encarregats d’estirar el carro del resultat global estatal.

No en va, Salvador Illas’ha fet seu aquest repte bolcant-se personalment en la campanya i remarca que l’objectiu a les generals, a més d’aconseguir una tercera victòria que consolidi el PSC com el partit majoritari a Catalunya, és nodrir de com més diputats millor el PSOE i eixamplar la distància amb el PP perquè Sánchez compensi el descens en altres territoris i continuï sent president. Lluny queden els inigualats 25 diputats que el 2008 va aconseguir Carme Chacón, però el PSC creu que està en condicions d’imposar-se amb comoditat en un tauler català marcat per la divisió independentista.

Tots al mateix barco

Notícies relacionades

El PSC espremerà la figura d’Illa al costat de Batet per guanyar a Catalunya

PSC i Comuns pacten la Diputació de Barcelona a l’espera dels independents de Junts

Al seu torn, els Comuns, malgrat el cop que ha suposat perdre l’alcaldia de Barcelona i poder territorial a les municipals, són el principal puntal de Díaz, de la mateixa manera que ho han sigut per a Podem des del 2015 encara que els seus set representants actuals també queden lluny dels 12 que en la seva irrupció va obtenir Xavier Domènech guanyant a Catalunya. Tres són les preocupacions que afronta la candidatura d’Aina Vidal: aconseguir mobilitzar els propis, remuntar l’abstenció independentista, especialment la que va afectar ERC a les municipals, i que les crides al vot útil per part dels socialistes no acabi enterrant l’aritmètica que els ha permès governar en els últims quatre anys.

La premissa d’En Comú Podem és que van tots al mateix barco i la paradoxa que han d’afrontar tant ells com els socialistes i republicans és que tots volen obtenir un bon resultat, però tots necessiten també que als tres, igual que a formacions com Bildu, els vagin bé les eleccions per poder sumar després. A menys que, és clar, l’objectiu d’algun d’ells vagi per altres camins que no sigui el govern de coalició amb el suport d’independentistes, precisament el flanc pel qual la dreta i l’extrema dreta pretenen erosionar Sánchez. No falten les veus a l’esquerra del PSOE que alerten que existeixen temptacions de tornar al bipartidisme.