El jutge Calama arxiva la infecció amb Pegasus del mòbil de Pedro Sánchez per la falta de col·laboració d’Israel

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha acordat el sobreseïment provisional de la causa que va obrir arran d’una denúncia de l’Advocacia de l’Estat per la infecció amb el programa informàtic Pegasus dels dispositius mòbils del president de Govern, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Interior i Agricultura, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas, respectivament. El magistrat acorda l’arxivament davant l’«absoluta» falta de cooperació jurídica d’Israel, que no ha contestat la comissió rogatòria enviada per l’Audiència Nacional i ha frustrat la continuació de la investigació. 

En la interlocutòria de sobreseïment provisional, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Quatre repassa totes les diligències practicades al llarg de la causa, que s’ha seguit per un delicte de descobriment i revelació de secrets que, diu, ha «posat en perill la mateixa seguretat de l’Estat».

D’acord amb els indicis obtinguts al llarg de la investigació, indica la resolució, la infecció del mòbil del president del Govern es va produir en cinc ocasions, entre l’octubre del 2020 i el desembre del 2021. El primer dels processos que s’han detectat com a nocius es va produir entre el 19 i el 21 de maig del 2021 i la quantitat d’informació «exfiltrada» entre les dues dates va ser d’almenys 2,57 GB. La segona es va detectar el 31 de maig i la informació «exfiltrada» va ser de 130 MB. 

Quant al mòbil de la ministra de Defensa, segons la interlocutòria, presenta indicis d’haver sigut infectat per Pegasus en quatre ocasions, entre el maig i l’octubre de, 2021, i el del ministre de l’Interior ho va ser en dues ocasions, el 2 i el 7 de juny del mateix any. Per la seva banda, el mòbil del ministre d’Agricultura, explica el text, va ser objecte d’una infecció el 25 de juny del 2021, si bé la quantitat d’informació «exfiltrada» (inferior a 1 KB) suggereix un intent d’infecció no exitós per l’existència d’una de les aplicacions «vacuna». 

Impossible determinar-ne l’autoria

L’anàlisi efectuada en aquests quatre dispositius amb les eines i tècniques disponibles per als especialistes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), segons ha manifestat aquest organisme al jutjat, no permet determinar l’autoria de cap d’aquestes infeccions. 

A fi de determinar la identitat de les persones que van cometre els fets, explica el magistrat, es va dirigir una comissió rogatòria a Israel amb una sol·licitud d’informació a l’empresa propietària de Pegasus, NSO Group, i la petició de declaració com a testimoni del seu CEO.

«Lamentablement, en aquest moment processal, transcorregut més d’un any des de l’emissió d’aquesta comissió rogatòria, no s’ha rebut cap resposta, malgrat haver sigut objecte d’ampliació una vegada i haver-ne reiterat el compliment en un parell d’ocasions. Aquest silenci evidencia clarament una absoluta falta de cooperació jurídica per part del Govern d’Israel. I això permet presumir que la comissió rogatòria en qüestió, quatre vegades remesa, no serà acomplida mai», adverteix el magistrat.

Calama entén que, si bé els termes de l’article 2 del Conveni Europeu d’Assistència Judicial en Matèria Penal proporcionen una considerable discrecionalitat d’execució a l’Estat al qual es fa una sol·licitud de cooperació jurídica, l’exercici d’aquesta discrecionalitat està subjecte a l’expressada obligació de bona fe codificada en l’article 26 de la Convenció de Viena del 1969. Això, segons el seu parer, hauria d’obligar l’Estat d’Israel a exterioritzar les raons de la negativa a executar la comissió rogatòria, així com justificar que aquestes tenen cabuda dins de les permeses per la referida estipulació convencional. 

Notícies relacionades

El jutge Calama rebutja de nou investigar l’espionatge a Pere Aragonès amb Pegasus

Els jutges veten que la policia accedeixi al mòbil de l’advocat de Junqueras pel cas Pegasus

«Arribats a aquest punt, aquest òrgan jurisdiccional poc o gens pot fer per al compliment de la comissió rogatòria de referència i, per tant, perquè la present investigació avanci. Només resta una eventual via diplomàtica que sigui capaç d’impulsar el compliment de les obligacions derivades dels tractats internacionals, i el seu exercici correspon al Govern, en aquest cas, a més, víctima del delicte objecte d’investigació. Sens dubte, l’Advocacia de l’Estat, personada en les presents actuacions, com a representant processal de l’Administració General de l’Estat, impulsarà l’exercici d’aquesta via a través dels mecanismes de què disposa el Govern d’Espanya per a aquesta finalitat», assenyala.

Segons Calama, la situació processal descrita situa el procediment en el que el Tribunal Suprem qualifica d’«impotència investigadora», que impedeix conèixer la realitat de l’ocorregut, i que, en aquest cas, comporta que «el procés es mantingui pausat o en latència, fins que la informació obtinguda a través d’un puntual i poc probable compliment de la comissió rogatòria que Israel té obstruïda o bé noves fonts de prova permetin la continuació del procediment».