Espanya enviarà 950 soldats a Eslovàquia i Romania per reforçar el ‘flanc est’ de l’OTAN

Espanya reforçarà substancialment la presència dels seus soldats al ‘flanc est’ de l’OTAN a Europa. Al batalló de combat de Romania hi enviarà 250 soldats més, i a Eslovàquia desplegarà 700 soldats. Així ho ha anunciat el president del Govern central, Pedro Sánchez, en roda de premsa a Vílnius (Lituània), on acaba de finalitzar la cimera de dos dies de l’Aliança. «Espanya continua contribuint a l’esforç aliat per aconseguir una pau justa i duradora, que hem reclamat des del començament de la guerra», ha dit Sánchez.

L’OTAN ha acordat el reforç del seu DDA (Deterrence and Defense of Atlantic Area, o Dissuasió i Defensa d’Àrea). El nostre Exèrcit liderarà en aquest marc un batalló de combat a Eslovàquia (al qual enviarà 700 soldats). Està previst que l’actual ‘battle group’ (contingent de la mida d’un batalló amb no més de 2.000 efectius) que avui té desplegat l’OTAN a Eslovàquia sota lideratge txec creixerà fins a la mida d’una brigada, amb entre 3.000 i 5.000 militars de diversos països. Espanya és candidata a liderar una brigada de l’OTAN a la regió, segons va avançar en exclusiva a EL PERIÓDICO, del grup Prensa Ibérica. Els aspectes més tècnics de la reforma de l’actual batalló fins a brigada es dissenyen en una posterior Conferència de Generació de Força, trobada dels caps de l’Estat Major de l’OTAN.

El president també ha anunciat que Espanya s’adherirà a l’acord del G-7 (dels països més industrialitzats) pel qual es donaran garanties de seguretat a Ucraïna. «Així donem a Ucraïna certesa en el mitjà i llarg termini. Això és el que significa la frase que ajudarem Ucraïna tot el temps que faci falta i amb tot el que faci falta fins que en surti l’invasor», ha afegit, sense donar detalls sobre el que suposen aquestes garanties per a Espanya. «No es pot estar cada tres mesos veient què s’hi envia, cal donar un horitzó a Ucraïna després de 500 dies de guerra».

Erdogan demana a Sánchez accelerar adhesió

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha traslladat aquest dimecres al president del Govern central, Pedro Sánchez, el seu desig de reactivar l’adhesió de Turquia a la Unió Europea durant el semestre espanyol al capdavant del bloc. Tots dos han mantingut una reunió bilateral a petició d’Ankara en la qual el dirigent turc ha plantejat que es reactivi el procés d’adhesió en un moment en què la UE ha revifat la seva política d’ampliació amb les candidatures d’Ucraïna i Moldàvia.

Fonts governamentals citades per Europa Press expliquen que Sánchez, com a president de torn del Consell de la UE, ha pres nota de la demanda d’Erdogan i ha explicat que la UE es troba en un procés de reflexió sobre les transformacions i reformes que haurà d’afrontar per incorporar més membres. Com a presidència rotatòria pot agilitzar les negociacions i impulsar les converses sobre reformes i capítols pendents per a l’adhesió, tot i que Sánchez ha insistit que la decisió és cosa dels Vint-i-set.

Sense deixar de mirar al sud

En el comunicat final de la cimera de l’Aliança a Vílnius es reconeix que «el veïnat sud de l’OTAN, en especial les regions del Pròxim Orient, el nord de l’Àfrica i el Sahel, s’enfronten a reptes interconnectats de seguretat, demogràfics, econòmics i polítics». Aquesta situació afavoreix la proliferació de grups armats no estatals (com el Grup Wagner), cosa que inclou organitzacions terroristes. «També permet la desestabilització i la interferència coercitiva dels competidors estratègics. Rússia està augmentant la tensió i la inestabilitat en tota la regió. La inestabilitat provoca violència contra els civils, cosa que inclou violència sexual de guerra, tràfic d’éssers humans i immigració irregular», reconeix l’Aliança. Per tot això, s’ha sol·licitat al Consell de l’Atlàntic Nord que llanci una reflexió profunda i omnicomprensiva de les amenaces, reptes i oportunitats per establir relacions amb les nacions sòcies, organitzacions internacionals i altres actors rellevants a la regió. El resultat es presentarà en la cimera del 2024.

Espanya fa anys que insisteix en el fet que no es tinguin en compte les amenaces que provenen del seu veïnat sud (Sahel, el nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient), en particular la inestabilitat de països com Mali. En aquest país, assolat pel gihadisme, el govern colpista –amb suport privat rus– ha decidit expulsar els 17.400 efectius de la missió de pau de les Nacions Unides Minusma i portar a terme la lluita contra el terrorisme de la mà de Rússia i mercenaris de la firma Wagner Madrid tem que això provoqui riscos híbrids, que van des de les onades migratòries a una afectació per narcotràfic i pel gihadisme incontrolats a la regió.

Garanties a Ucraïna del G-7

Després que la cimera de l’OTAN hagi acabat sense garanties explícites de seguretat per a Ucraïna de l’Aliança com a organització, s’espera ara el que bilateralment comprometin els països més avançats. Tots els focus són sobre l’eventual pla de garanties per a la seguretat d’Ucraïna que els membres del G-7 presentaran aquest dimecres en la cimera de Vílnius.

Rússia ja ha advertit en contra d’aquest compromís dels països més industrialitzats en favor d’Ucraïna, i ha advertit que faran que Europa sigui «molt més perillosa durant anys i anys». «Al proposar aquestes garanties de seguretat a Ucraïna, aquests països estan soscavant la seguretat de Rússia», ha dit el portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, als periodistes, segons recull l’agència AFP.-

Notícies relacionades

El Rei denuncia l’"eixordador" clima polític i demana "serenitat" i consens

Albiach exigeix al Govern 800 milions d’euros per a habitatge

El president d’Ucraïna va carregar ahir contra la falta de voluntat de l’Aliança per obrir-li un camí clar d’adhesió. Tot el que ha fet l’organització de seguretat és prometre que hi entrarà quan acabi la guerra. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit aquest dimecres al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que anhela el dia en què sigui «com a aliats».

A més de promeses bilaterals de més armaments, Kíiv ha aconseguit d’aquesta cimera la creació d’un Consell OTAN-Ucraïna, un nou fòrum que se celebra per primera vegada en el context de la cimera aliada de Vílnius.