Dos díscols de Junts governaran amb el PSC i els Comuns la Diputació de Barcelona

El PSC i els Comuns governaran amb dos alcaldes díscols de Junts la Diputació de Barcelona. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el de Torrelles de Foix, Sergi Vallès, que es van presentar en coalició amb Junts a les eleccions municipals, votaran aquest dijous a favor de la investidura de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i s’integraran al govern de l’ens. Així ho ha avançat l’agència ACN a l’espera que tots dos expliquin en el ple els motius que ha fet que apostin per un vot discrepant amb Junts i a canvi de què. Una decisió que, en realitat, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, ja estava presa des de la setmana passada però que s’ha demorat pels esforços del partit de Jordi Turull per intentar retenir-los.

Aquest desmarcatge en l’espai postconvergent fa evident no només la divisió entre Junts i ERC, que no han aconseguit teixir una majoria alternativa per governar la tercera institució del país, sinó el cisma intern entre els posconvergents al galop de la pèrdua de pes institucional que es consuma en plena campanya de les eleccions generals. Van sortir del Govern a l’octubre, van veure com els socialistes els arrabassaven l’alcaldia de Barcelona, com ERC pactava amb el PSC les diputacions de Lleida i Tarragona i, ara, com es queden també sense el poder d’un ens que suposa uns dos milions d’euros en sous.

Castells i Vallès votaran a favor de la presidència de Moret, que sumarà un total de 25 vots, després d’un acord per a «destacades inversions estratègiques» en matèria econòmica, social, turística i d’infraestructures per a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf, les tres comarques d’influència d’Impulsem Penedès. De fet, fins a 17 alcaldes han firmat un document sota el títol ‘Acord de Sant Quintí de Mendiola’ en què donen suport a la decisió presa, que emmarquen en la consideració de la Diputació com una institució al servei dels ajuntaments. Això, asseguren, ha sigut «decisiu» per acabar «prioritzant clarament el territori».

Junts no els considera «díscols»

Amb vocació conciliadora després de la seva decisió, Impulsem Penedès aposta per continuar treballant per «construir un espai polític central» amb partits com Junts, amb el qual celebren haver obtingut uns «grans resultats» en les passades municipals. I també amb voluntat d’allunyar el fantasma de la divisió en plena campanya, la direcció de Junts nega que els dos alcaldes siguin dos «díscols» i emmarquen la seva decisió dins de les «diferències» que hi pot haver amb una «coalició» amb partits locals que tenen els seus propis interessos. Asseguren que han triat anar a «preu fet», perquè no s’ha pogut garantir que el pacte alternatiu amb segell independentista entre Junts i ERC tirés endavant per l’amenaça d’una possible operació del PP com la que es va produir a l’ajuntament de Barcelona. 

Sense alternativa independentista

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’acord entre el PSC i els Comuns amb Tot per Terrassa segellat aquest dimecres no implica l’entrada en el govern de l’ens del partit de l’alcalde Jordi Ballart, a diferència dels dos alcaldes d’Impulsem Penedès. El dirigent ha negociat partint d’un document de 25 pàgines amb mesures concretes per a la seva ciutat en un escenari en el qual tenia la clau i estava situat entre dues aigües, ja que Junts va arribar a oferir-li la presidència per forjar una majoria independentista. Si ha acabat formant part de l’equació amb els socialistes malgrat governar a Terrassa amb ERC i amb Junts a nivell municipal és per la falta d’acord entre els independentistes. «Només hi ha hagut una majoria articulada», argumenten fonts de la formació, que des del principi va estar oberta a negociar amb els uns i amb els altres.

Aquesta és la mateixa constatació que ha acabat empenyent Castells i Vallès a afegir-se a l’aliança liderada pel PSC per no perdre influència i recursos en l’ens. Les diputacions suposen un suculent finançament perquè els partits puguin mantenir la seva estructura territorial, a més d’inversions per als municipis.