Així va mirar Junts de no perdre la Diputació de Barcelona: dels contactes amb el PP a la disputa per Ballart

La jugada de Junts, plantejada per primera vegada en una reunió divendres de la setmana passada, era situar al capdavant de la diputació la candidata de Tot per Terrassa, Maria Mercè Balcells, i així evitar que el PP tingués arguments per facilitar un govern socialista al·legant que no permetria que fos president un postulant d’ERC o de Junts. Però ni Esquerra va comprar la fórmula, ni Ballart va voler ser còmplice d’«un joc pel poder a qualsevol preu» i la connivència dels populars era imprescindible perquè la proposta dels postconvergents prosperés.

Diverses fonts, de diferent signe polític i immerses en les negociacions, confirmen que la postconvergència va mantenir contactes al més alt nivell amb els populars. No obstant, públicament, la candidata de Junts de cara al 23J, Míriam Nogueras, i el secretari general del partit, Jordi Turull, han negat en plena campanya que miressin de pactar amb el PP, malgrat que han admès els contactes. Segons el seu parer, les converses van ser entre «terceres persones» que «es coneixen perquè el país és petit» i buscaven saber quina posició tindrien i intentar minimitzar els riscos d’una operació a la contra que frustrés un pacte. Fins i tot fonts d’ERC i de Tot per Terrassa reconeixen que Junts els va comunicar la seva intenció respecte als populars, buscant la seva inhibició.

Crida al màxim nivell

El primer contacte entre les dues formacions va tenir lloc a finals de juny, just després que els postconvergents dinamitessin la possibilitat d’arribar a un acord amb el PSC, després de quedar-se sense l’alcaldia de Barcelona. Va ser amb una crida al màxim nivell entre dirigents de Junts i el PP. En aquell moment, només va servir per temptejar el terreny.

L’equip negociador dels populars, liderat per Xavier García Albiol, va deixar clar des del primer minut que no es repetiria una operació Sirera com la de l’Ajuntament de Barcelona –donant els vots sense obtenir res a canvi– i es va mostrar disposat a negociar a dues bandes –amb el PSC i amb Junts– a canvi de contrapartides. «Allò de l’Ajuntament era una decisió política, la Diputació és 100% gestió», deixaven clar en aquell moment fonts populars, tot i que ara –i enmig de la campanya electoral– els mateixos actors miren de curtcircuitar qualsevol plantejament de negociació amb els independentistes.

Una vicepresidència per al PP

El que el PP buscava era inversions per als municipis on governen i visibilitat a través d’una vicepresidència institucional, sense entrar a formar part del govern, com la que va ostentar la socialista Núria Parlon entre el 2015 i el 2019 sota el mandat de Junts. Volien que se’ls reconegués el «paper» que consideren que els toca per vots, i així els ho van plantejar tant a JxCat com al PSC. Fonts de tres partits diferents, fins i tot membres de la direcció de Junts –tot i que les oficials sempre ho neguen–, afirmen que es va arribar a plantejar oferir una vicepresidència d’aquest tipus a «tots» els partits, «incloent-hi» el PP, per acontentar els d’Albiol i garantir que es votessin a ells mateixos i facilitessin, així, el govern sobiranista liderat per Tot per Terrassa.

També així ho confirmen fonts de la direcció d’ERC, que defensen haver-s’hi negat en rotund. Els republicans asseguren que van oferir a Junts partir-se la presidència dos anys cadascú, però que els «números no sortien» perquè JxCat mai li va poder garantir que els seus dos independents, els alcaldes d’Igualada, Marc Castells, i el de Torrelles de Foix, Sergi Vallès, no acabarien sumant amb el PSC i els Comuns.

«Era un acord basat en algunes incerteses», lamenten membres de la direcció de Junts, que atribueixen el fracàs final a les «pors, debilitats i retrets» dels implicats. Debilitats també del seu propi partit. «Els nostres 12 diputats no eren compactes, teníem la possible fuga de dos membres permanentment sobre la taula», recorden amb referència als dos independents agrupats sota el paraigua d’Impulsem.

La direcció de Junts nega que es tracti de dos de «díscols» i l’emmarca dins de les «diferències» que hi pot haver amb una «coalició» amb partits locals que tenen els seus propis interessos. Asseguren que han triat anar a «assegurar el tret», perquè no s’ha pogut garantir que el pacte alternatiu tirés endavant, per l’amenaça d’una possible operació d’Estat del PP.

La reunió de dimarts a Sabadell

Notícies relacionades

Dos díscols de Junts governaran amb el PSC i els Comuns la Diputació de Barcelona

Gabriel Rufián: «El preu a Sánchez ha de ser consensuat amb Junts i la CUP»

Tot i que tampoc hi han ajudat els «retrets» permanents entre les dues principals forces independentistes. «Ens mirem de reüll i això ho acaba contaminant tot», es queixen des de Junts. L’entesa entre Xavier Trias i Ernest Maragall, que va semblar obrir una nova etapa en les relacions entre els dos partits, va acabar sent un simple miratge. Una vegada trencats els ponts, la direcció postconvergent acusa els republicans d’haver «arrossegat els peus» i deixen entreveure que podrien tenir lligat arribar a entrar al govern de l’ens supramunicipal amb el PSC i els Comuns després del 23J.

Cap al final va arribar el que des de Tot per Terrassa defineixen com a «altres opcions inviables» que passaven per què la seva diputada, que s’acaba d’estrenar en la política i que no tenia interès en la presidència, fos investida, que després renunciés, i que Ballart agafés l’acta per afrontar la investidura definitiva. Junts ha mantingut fins al final aquesta opció i així ho va reiterar en una reunió a Sabadell dimarts entre les cúpules de Junts i d’ERC amb representants de TxT. Però llavors, el PSC, de manera silenciosa, ja tenia amarrats els seus suports.