Junts es queda amb un poder institucional residual malgrat el segon lloc en les eleccions del 28M

La pèrdua més visible va ser la de l’ajuntament de la capital catalana, quan a última hora el PP i els Comuns van cedir els seus vots per donar la vara d’alcalde al socialista Jaume Collboni. Però no ha sigut l’única. Després del fracàs de les negociacions en la Diputació de Barcelona, que es consumarà aquest dijous amb el PSC de nou a la presidència amb els vots dels Comuns i de Tot per Terrassa, i amb un possible desmarcatge de dos de díscols coalitzats amb la postconvergència, Junts queda relegat del poder municipal i supramunicipal. Només governarà en la Diputació de Girona, on van arribar a un pacte amb els republicans.

A les altres dues capitals de província presidirà ERC, després d’arribar a un acord amb el PSC. Es va intentar un pacte independentista, però ERC i Junts no van aconseguir posar-se d’acord i, encara en el dia d’avui –més d’un mes després que se segellés el pacte–, s’acusen mútuament d’aquest fracàs. També ho fan amb la de Barcelona. Junts acusa els republicans de participar de les negociacions «arrossegant els peus», mentre que ERC situa el problema en què els postconvergents no han pogut garantir que dos dels seus diputats provincials no acabarien pactant amb el PSC.

El consol de Sant Cugat

En l’àmbit municipal, més enllà de Barcelona, els pactes postelectorals tampoc han donat fruits. L’alcaldia més important que tindran els postconvergents en els pròxims quatre anys és la de Sant Cugat, la dotzena ciutat més poblada de Catalunya i que congrega uns 90.000 habitants. És una bona notícia per a la direcció del partit, perquè ha aconseguit recuperar un dels feus històrics que fa quatre anys va caure en mans d’ERC quan un pacte amb el PSC i la CUP els va desbancar. Però és un dels pocs consols que els queden.

Notícies relacionades

El pactòmetre de la Diputació de Barcelona: totes les combinacions possibles

¿Qui guanyarà les eleccions generals a Espanya 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

No repetiran alcaldia ni a Reus ni a Girona. En els dos municipis van aconseguir guanyar el 2019, però ara han hagut de conformar-se amb una tercera posició. I només a la capital del gironès formen part del govern, tot i que sota la batuta de Lluc Salellas, de la CUP. També han quedat fora d’executius de pes on eren presents l’última legislatura. És el cas del de Tarragona i Lleida. També de Badalona, on ni tan sols han aconseguit representació, ja que ha perdut el seu únic regidor.

Tot això se suma a la debacle institucional que va representar la sortida de la formació del Govern el mes d’octubre, cosa que va tenir una important factura per al partit: la pèrdua de 250 càrrecs i 23 milions en sous. L’única plaça que han aconseguit recuperar l’últim mes és la presidència del Parlament de Catalunya. Després d’un any en mans d’ERC de manera provisional per la suspensió de Laura Borràs i la seva negativa a abandonar el lloc, finalment l’elecció d’Anna Erra com a presidenta –prèvia retirada d’escó a la líder del partit per part de la JEC– va tornar a Junts la segona institució del país.