Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona amb un govern del PSC, els Comuns i díscols de Junts

Nova etapa en la Diputació de Barcelona, que es posa en marxa amb un govern liderat pel PSC junt amb els Comuns i dos alcaldes díscols de Junts. La institució ha investit aquest dijous l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, com a presidenta amb un total de 25 vots en segona volta, els que sumen els tres partits que controlaran l’òrgan més el de Tot per Terrassa (TxT), l’acord del qual no suposa la seva incorporació en un govern que acabarà d’articular-se en els pròxims dies. Els socialistes posen així la guinda al pastís de la seva supremacia municipal a Catalunya, mentre en el grup de l’oposició fa estralls la incapacitat de Junts i ERC d’arribar a una majoria alternativa i la divisió postconvergent.

Lluny de donar per tancat un govern que pretén «ampli, plural i progressista», Moret ha allargat la mà a més formacions polítiques que vulguin formar part de l’aliança, tota una picada d’ullet als republicans, amb qui els Comuns, per boca de Candela López, que serà vicepresidenta, han defensat comptar en el govern de l’òrgan després de les eleccions del 23 de juliol. «Mà estesa, col·laboració i diàleg», ha respost el diputat republicà Dionís Guiteras, deixant la porta oberta a estrènyer llaços amb el nou govern.

Les primeres paraules de la nova presidenta han sigut per defensar un projecte «transversal», un tarannà «constructiu», amb el municipalisme que va més enllà de la lògica metropolitana, la defensa de drets, el feminisme i la lluita contra la LGTBI-fòbia per bandera en un mandat que Vox s’estrena a l’ens amb un representant. «Volem una relació fluida amb tots, excepte amb Vox», ha remarcat.

De «suar la cansalada» a les cares llargues

La litúrgia al paranimf de l’Escola Industrial, on s’ha celebrat el ple, ha sigut la prevista. «Ha costat, hem suat la cansalada, però ho hem aconseguit», reconeixien en les files socialistes. En canvi, cares llargues al grup de Junts, els diputats del qual no amaguen entre bambolines que aquest no era l’escenari que volien, amb una divisió del grup que els ha costat el govern de l’ens. Entre ells hi ha quatre exconsellers que coneixen la importància del poder institucional i que el 17 de juny van veure com desapareixien de cop les seves expectatives de tenir representació al govern de l’Ajuntament de Barcelona: Victòria Alsina, Jordi Puigneró –que van sortir del Govern a l’octubre–, Meritxell Budó i Neus Munté.

El desmarcatge de Junts que han perpetrat l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el de Torrelles de Foix, Sergi Vallès, que s’incorporen al govern de Moret a la Diputació de Barcelona, dona compte del cisma intern al partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull i que, al galop de la pèrdua de pes institucional, amenaça d’esclatar en plena campanya de les eleccions generals. Per ara, la cúpula postconvergent s’ha esforçat per minimitzar una discrepància que emmarquen en la normalitat pròpia de quan un es presenta en coalició amb altres formacions d’àmbit local, en aquest cas, Impulsem Penedès.

Per tant, enrere queden els quatre anys de la coalició ben avinguda entre el PSC i Junts de l’anterior mandat que les dues parts donaven per fet que es reeditaria després de les municipals, però que va saltar pels aires després de la jugada dels socialistes que va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias. Va ser aquest el punt d’inflexió que va acabar decantant la balança dels postconvergents a no repetir una aliança de la qual sempre havia renegat Borràs i els seus afins. Des de la tribuna de convidats, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, acomiadava l’etapa en la qual ha sigut presidenta de la institució.

El triomf del pla b

La intenció de Junts quan va rebutjar pactar amb el PSC era articular una majoria independentista, objectiu que es va enfonsar perquè no va aconseguir lligar un acord clau per decantar la balança amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que requeria assegurar la inhibició dels quatre diputats del PP, i per les reticències d’ERC, que rebutjava qualsevol intent de connivència dels populars i que mai va veure assegurat que els alcaldes díscols postconvergents garantissin la suma. Mentre el partit de Turull removia cel i terra, el PSC el va passar per davant pactant amb els Comuns primer i amb Tot per Terrassa i els independents de Junts un pla b que s’ha acabat imposant.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Hem estat buscant fórmules per a una majoria alternativa, però el PSC sempre té el comodí del PP», ha assegurat la postconvergent Neus Munté deixant entreveure que els populars haurien fet la mateixa jugada que a l’Ajuntament de Barcelona per impedir que aconseguissin la presidència. També ha lamentat «el risc zero» que reclamaven des d’ERC i Tot per Terrassa. Al seu torn, en nom del PP, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha admès que li hauria agradat «arribar a un acord» amb el PSC prioritzant l’«esperit municipalista», cosa que no ha sigut possible, ha lamentat, per «els companys de viatge escollits», és a dir, els Comuns.

Capricis del destí, l’única representant de TxT, Maise Balcells, que s’ha declarat «escèptica» amb la institució abans de trepitjar-la, estava ubicada just al mig de l’hemicicle, la mateixa posició decisiva en la qual s’ha trobat de forma inesperada en la seva estrena en la política.