Els altres cara a cara en la disputa de Catalunya: qui ataca qui i amb quin argument

El primer tram de la campanya deixa clar que els principals dards d’ERC, a més d’anar contra el PSC, al capdavant en els sondejos, van dirigits a Sumar. A tots dos els atribueix que no defensin els interessos de Catalunya ni siguin prou contundents per parar els peus a l’extrema dreta. Gabriel Rufián ha acusat Yolanda Díaz de «restar i deixar tirats a la cuneta» els seus –amb referència a Irene Montero– i de «fer més por» que Santiago Abascal. També de no defensar el referèndum, a més de burxar en la triangulació dels Comuns amb el PP que ha permès que el PSC es quedi amb l’alcaldia de Barcelona. El CEO apunta que, a part dels indecisos, la principal fuga de vots republicans va cap a En Comú Podem –un 12%–, però també cap a Junts –11%–. No obstant, modulen molt més el discurs contra els seus exsocis per evitar donar munició a la desmobilització fruit de la divisió independentista. Se centren més a reivindicar el que han aconseguit amb la taula de diàleg que a carregar contra l’estratègia postconvergent.

El PSC té entre cella i cella aconseguir treure el màxim diferencial respecte al PP a Catalunya per compensar la pèrdua de força del vot socialista en antics feus, com l’andalús. Per Meritxell Batet no només es tracta de guanyar –ho auguren totes les enquestes-, sinó que busca fer-ho per una distància de 10 diputats per contribuir que Pedro Sánchez es quedi a la Moncloa. Per això han decidit entrar al cos a cos contra Alberto Núñez Feijóo, a qui han arribat a acusar de ser ‘trumpista’ de «mentir sistemàticament» i de rendir-se als peus del programa de l’extrema dreta. Els socialistes catalans són els que tenen una fidelitat de vot més alta –un 80%, segons el CEO– i dediquen també bona part dels seus missatges a recordar com els independentistes es van fer més forts que mai amb governs populars, a més de presumir d’haver desactivat el procés amb l’estratègia del diàleg. Apel·len a la concentració del vot útil en la seva candidatura projectant que aquestes eleccions van de PP o de PSOE, obviant l’existència dels Comuns i carregant contra el «bloqueig» que agita part de l’independentisme.

En el seu intent de tornar a quedar per davant d’ERC en aquestes eleccions generals, Junts continua prioritzant el cos a cos contra els republicans, als quals acusa de ser «submisos» al PSOE i d’haver sostingut el Govern de Sánchez sense èxits significatius per a l’independentisme. Ells, en canvi, prometen un «preu més alt» i no donar el seu vot «a canvi de res» perquè, segons Jordi Turull, només facilitaran una investidura socialista si s’accepta el referèndum. Junts té la seva principal frontera de vot –un 10%– amb ERC i amb la CUP –un 7%–. Però el CEO també apunta que podria ser el principal afectat per l’abstenció activa que promulga una part del moviment independentista. Que el nom de Carles Puigdemont estigui en boca tant de la dreta com del PSOE reforça el perfil de confrontació estatal al qual busquen treure punta davant el partit d’Oriol Junqueras.

La frase d’Ada Colau carregant contra els «‘senyoros’ Abascal i Rufián» resumeix els dos flancs pels quals principalment ataquen des d’En Comú Podem. La previsió inicial dels Comuns era una campanya per posar el focus en la dreta tant espanyola com catalana i carregar contra el PP i la seva «mimetització» amb Vox i contra Junts, convençuts que, per reeditar el govern de coalició, necessiten que no es produeixi un daltabaix d’ERC. Però la bel·ligerància dels republicans, la frontera de vot amb ells –un 7%– i la pugna pel segon lloc els ha obligat a una rèplica posant en dubte si els republicans impediran un president de dretes i a posar l’accent en la defensa minvant del referèndum i de reivindicacions com el traspàs de Rodalies. Temen la concentració del vot útil en el PSC, motiu pel qual s’erigeixen en locomotora de les principals mesures socials de l’actual Govern.

Que si «millor puta i ramoneta que procés», que si «ja n’hi ha prou de falses promeses» i de «política infantiloide». Queda clar que el candidat d’Espai CiU, Roger Montañola, que ha heretat els drets electorals del PDECat, busca mossegar Junts dient que «està en descomposició» per garantir la representació del votant catalanista moderat de dretes, aquell que continua envejant el camí del PNB i la capacitat pactista, també amb el PP, per arrencar recursos per a Catalunya. No hi ha cap intervenció pública en què el dirigent procedent de l’extinta Unió oblidi buscar les pessigolles al partit que representa Míriam Nogueras.

Notícies relacionades

Els 5 deures pendents del futur Govern amb Catalunya

Catalunya entra en campanya com a feu decisiu en la disputa entre Sánchez i Feijóo

La CUP s’arremanga per conservar la representació al Congrés, conscient que és en el repartiment del pastís independentista on hi ha la clau d’aquest objectiu. Per això reivindica tornar a l’«esperit de l’1-O» davant la renúncia que atribueix a ERC i Junts i la campanya per l’abstenció d’alguns sectors, teixir una «ofensiva» per defensar el català davant les polítiques de PP i de Vox i carregar contra l’acció del Ministeri d’Interior contra el moviment independentista. Però també és conscient que la seva principal frontera és pel flanc de l’esquerra amb els Comuns, motiu pel qual posen el focus que Sumar i En Comú Podem obviïn que l’«arrel del conflicte» amb Catalunya és l’autodeterminació.

PP i Vox van obtenir a Catalunya dos diputats cada un el 2019. Ara, aprofitant el filó d’Alberto Núñez Feijóo, els populars atien als mítings l’extrema dreta per deixar enrere a la candidatura que encapçala Ignacio Garriga, amb qui tenen fins a un 20% de frontera de vot, segons el CEO. Amb el fitxatge de l’exdirigent de Ciutadans Nacho Martín Blanco com a cap de llista també busquen créixer a costa dels votants que li quedaven al partit taronja i esprémer una faceta moderada acusant a l’extrema dreta de «falta de responsabilitat», al mateix temps que assenyalen la connivència dels socialistes amb l’independentisme i posen en dubte, com Feijóo, el vot per correu i tornen a reivindicar més castellà a les escoles.