Catalunya i el procés, ¿l’última bala del 23J?

La qüestió catalana serveix al PSOE i al PP per exhibir models territorials diferents, però també permet a ERC i Junts escenificar la dualitat de les seves estratègies quant al diàleg, la confrontació i la desjudicialització. Fa temps els socialistes que insisteixen que el desglaç entre executius ha «desinflamat» el pols independentista i alerten que si Feijóo arriba a la Moncloa el procés tornarà a implosionar. Els populars, si bé admeten que la Catalunya del 2023 no és la del 2017, eviten entrar en polèmica i critiquen el «xantatge» socialista perquè ho veuen una basta maniobra per enfosquir els pactes de Sánchez amb ERC i Bildu.

El PP calcula que li queden 20 escons per arribar a la majoria i governar en solitari i les expectatives estan posades, en bona part, en territori català, ja que un ‘tracking’ els situa fins i tot per davant de republicans i postconvergents després de la desaparició de Ciutadans. «Si va bé a Catalunya, va bé a tot Espanya», repeteixen els populars. La recepta catalana és moderació, evitar una confrontació a mà dura amb Vox per captar el descontentament amb Sánchez sense caure en la trampa ultra que beneficia al socialisme.

A la caserna del PSC ja detecten que la por de Vox a Catalunya mobilitza al seu favor, també entre electors independentistes, així que Sánchez utilitzarà a Barcelona l’alerta d’un «retrocés» si la ultradreta acaba sent determinant per a Feijóo utilitzant l’ofensiva contra el català de PP i Vox a les Balears i al País Valencià, i defensant les lleis socials del Govern de coalició.

Les apel·lacions de Sánchez al vot útil per frenar l’extrema dreta es convertiran també en una arma de doble tall respecte a Sumar, ja que, encara que els necessiti per governar, a Catalunya ha d’aconseguir els vots morats a les províncies on els comuns no tenen opcions d’aconseguir representació, com Lleida, perquè no caiguin en sac foradat.

A Esquerra són conscients que es veuran apaivagats per un triomf socialista, però la qüestió és minimitzar l’impacte. La seva frontera de vot està en el PSC i els omuns, per això Rufián es desfà en elogis a Irene Montero a la caça del vot ‘podemita’ fins al punt que la ministra s’ha prestat a entrar en campanya per ERC protagonitzant un acte del Govern en què la consellera Tània Verge va criticar dissimuladament Díaz per apostar per un feminisme «integrador», insinuant que el de Montero, a qui va vetar a les llistes de Sumar, és pura trinxera. Creuen, alhora, que el fet que Díaz eviti defensar un referèndum al seu programa, apostant ara per votar un pacte que pot ser tant el traspàs de Rodalies com la independència, els beneficia perquè dilueix les diferències entre la vicepresidenta i Sánchez.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

No obstant, en el segon tram de la campanya, com va passar amb les municipals, els republicans preparen el cos a cos amb Junts. Ja s’han tret els complexos de sobre, la defensa dels indults no cessa i JxCat replica que el PSOE els ha pres el pèl, especialment per l’incompliment en inversions i per la desmobilització als carrers. Malgrat les crides a la unitat, admeten que no compartiran negociació si el 23J hi ha opcions per a Sánchez. Les condicions de Junts –referèndum i amnistia– són inassumibles per al PSOE, tot i que els republicans dubten que la postconvergència aguanti la pressió de tenir a les seves mans evitar un govern PP-Vox i permetre-ho.

Mentrestant, JxCat s’ha quedat amb un poder institucional residual a les portes d’unes noves eleccions. El secretari general, Jordi Turull, surt tocat de les negociacions postelectorals del 28M –el partit només controla la Diputació de Girona en aliança amb ERC i l’Ajuntament de Sant Cugat com a llocs de rellevància– i Laura Borràs ja mou fils –també de Twitter– perquè el fiasco sigui vist com una imatge de purisme independentista. Si bé Xavier Trias es manté protegit al consistori barceloní, lluny dels mítings, Puigdemont surt a evitar que les crides a l’abstenció independentista només afectin Junts. La nit del 23J es veurà si fa efecte i si el sobiranisme continua sent decisiu per a Sánchez o un sector més en l’oposició a Feijóo.