Els polítics tenyeixen el Pride de campanya electoral i demanen el vot contra el PP i Vox

«No passaran». Aquesta idea ha protagonitzat l’arribada de la campanya de les eleccions generals aquest dissabte a la celebració del Pride a Barcelona. Representants del PSC, ERC, els Comuns i també de Junts s’han deixat veure en la desfilada de carrosses i han demanat el vot contra «l’extrema dreta» per garantir els drets LGTBIQ+ i per «evitar que acabin amb tot». Davant la possibilitat que el PP i Vox aconsegueixin una majoria absoluta el 23 de juliol i portin a terme algunes de les seves promeses, com la derogació de la llei trans, la celebració de l’Orgull a la capital catalana ha sigut més reivindicativa que mai i ha tingut els partits de dretes com a clars adversaris.

Des de la part institucional a la capçalera de la manifestació, que ha transcorregut per l’avinguda del Paral·lel, s’ha expressat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha defensat que hi ha més motius que mai per aquesta reivindicació i ha assegurat que «la bandera de l’arc de Sant Martí no tornarà mai més a l’armari», després de rebutjar la petició que Vox ha fet arribar al govern municipal per treure l’ensenya del balcó de l’ajuntament. «En aquest país, més que mai, hem de sortir al carrer i hem de participar democràticament per no retrocedir», ha afirmat fent referència al 23J.

Sota la pancarta amb el lema ‘L’orgull de les nostres vides’, Collboni ha coincidit amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que abans de començar la manifestació ha volgut posar en valor la feina del seu departament en matèria LGTBIQ+ i ha assegurat que, davant la possibilitat d’un govern del PP i Vox, la Generalitat continuarà «defensant els drets de tothom». «Som refugi de drets, som l’esperança per als territoris que els veuen eliminats», ha afirmat Verge, amb referència als pactes a què ja han arribat aquestes formacions a diversos ajuntaments i comunitats autonomes.

Llei trans

Aquest és el primer Pride des que va entrar en vigor la llei trans, el març d’aquest any, però la celebració és amarga per la possibilitat que sigui abolida en funció de qui ocupi la Moncloa la pròxima legislatura. Així s’ha encarregat de recordar-ho la cap de llista del PSC, Meritxell Batet, tot i que no ha fet una al·lusió específica a aquesta llei, que va rebre el suport del PSOE, tot i que amb divisió interna. Batet ha celebrat que Espanya sigui «pionera en drets i llibertats», però ha avisat que «ara tot està en risc».

Per aquesta raó, ha demanat un vot per «continuar avançant» i perquè Espanya segueixi sent un «referent en positiu i no en negatiu». Unes declaracions que ha fet al costat de la carrossa dels socialistes, i acompanyada de militants de la formació que portaven una samarreta amb la cara de Jaume Collboni i la bandera LGTBIQ+, traient pit que Barcelona té ara el primer alcalde obertament gai.

En un sentit similar s’ha expressat el número u d’ERC de cara al 23J, Gabriel Rufián, que ha demanat «defensar la llibertat, la democràcia, la justícia social i els drets humans, davant tot el que ve». Rufián ha assegurat que no hi ha «millor causa que l’amor» i ha defensat que tothom ha de poder «estimar com vulgui» i «ser com vulgui ser». També ha dit el mateix la candidata dels Comuns Aina Vidal, que ha assenyalat que votar és una «obligació» davant una dreta que està «disposada a acabar amb tot» i que és un «orgull de felicitat expansiva, però també de reivindicació».

Finalment, la candidata Míriam Nogueras també s’ha deixat veure en la manifestació i a la carrossa de Junts, tot i que no ha fet declaracions a la premsa.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions generals a Espanya 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Feijóo copia l’estratègia d’Ayuso amb Vox per acostar-se a la majoria absoluta

El 2 de març d’aquest any va entrar en vigor la llei trans, que va ser aprovada pel Congrés el desembre de l’any passat. La principal novetat de la norma és que permet fer el tràmit administratiu de canvi de sexe i nom en el DNI i el registre civil sense aval mèdic ni tractament hormonal previ. Una de les polèmiques de la llei ha sigut el tracte que dona als menors d’edat. El redactat final permet fer el canvi de sexe als més grans de 16 anys, mentre que entre els 14 i els 16 s’obliga a tenir l’aval dels pares i entre els 12 i els 14 ha de donar llum verda un jutge.

La norma, que oficialment es diu ‘llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI’, va rebre 188 vots a favor, 150 en contra del PP i Vox i 7 abstencions, entre les quals la de l’exvicepresidenta i diputada del PSOE, Carmen Calvo, que des de l’inici es va mostrar contrària al redactat perquè considerava que podia ser lesiu per als drets de les dones.