Junqueras eleva el to contra Junts a l’afirmar que «els importen poc» els catalans

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha augmentat avui les seves crítiques contra Junts, partit al qual ha retret que li «importin poc» els catalans i que es dediquin a «barallar-se entre ells» i en contra d’Esquerra, en lloc d’«ajudar» els republicans a aconseguir avanços per a Catalunya. Després d’una primera setmana en què ERC havia centrat el seu discurs a alertar de l’ascens de PP i Vox i criticar PSOE, PSC, Sumar i Comuns per la seva «tebiesa» davant la dreta, els republicans han incrementat ara –passat l’equador de campanya i a una setmana dels comicis– les escomeses contra els seus exsocis de coalició.

Especialment per part d’un Junqueras que ja divendres a Badalona va acusar Junts de preferir «barallar»-se amb els republicans que defensar Catalunya, i que avui diumenge, des del municipi ebrenc de l’Ametlla de Mar, ha elevat encara més el to de les seves crítiques contra aquesta formació. Després de defensar els èxits socials i polítics amarrats per ERC al Congrés, Junqueras ha suggerit que «hi ha molta gent que diu que no val per a res, que tot el que hem fet no serveix per a res, que ho hem fet a canvi de res..., ho diuen perquè probablement els importa poc el que els passa als nostres treballadors, botiguers, jubilats o estudiants».

En canvi, ha deixat clar a la militància d’ERC que als republicans els han «d’importar molt» totes aquestes persones, perquè «aquesta gent són el nostre país». Fent memòria en relació amb les protestes de fa anys contra el transvasament de l’Ebre, ha recordat com els ciutadans de l’Ametlla de Mar, de les comarques de l’Ebre i de tot Catalunya «van combatre» el Govern espanyol i el de Catalunya, i «partits d’obediència espanyola i d’obediència catalana que obeïen de fet als interessos de l’Estat i del Govern espanyol de l’època».

«Si vam guanyar aquella batalla va ser perquè vam construir un projecte col·lectiu. Tant de bo aquells que es dediquen a barallar-se entre ells i amb tothom es dediquessin a ajudar-nos a defensar les Terres de l’Ebre i Catalunya», ha remarcat, en una altra crítica velada a JxCat.

Minuts abans, a l’inici de la seva intervenció, el líder d’ERC havia fet una enumeració de les dades econòmiques de Catalunya, amb un «rècord històric d’ocupació, inversió estrangera i exportacions», entre altres punts. «¿Per què hi ha tanta gent que no ho sap? Doncs perquè segurament hi ha gent interessada que no se sàpiga. Són tots aquells que viuen feliços en l’amargor, en queixar-se, pensant que si tot anés malament a ells els aniria millor. Però s’ha de ser molt egoista per preferir que les coses vagin malament per a tothom perquè així a tu et vagi millor. Hem de defensar-nos davant aquest egoisme», ha asseverat.

Notícies relacionades

Sánchez, al pòdcast ‘La Pija y la Quinqui’: «Vaig néixer i créixer a Aluche i a Tetuan, que són barris populars de Madrid»

Com més població, més recursos

Junqueras ha fet un símil amb els que va passar a finals del segle XIX i inicis del XX, quan «els que manaven tenien interès que la democràcia no funcionés», per la qual cosa feien dues coses: d’una banda, l’«encasellat» amb què el ministre de Governació decidia els guanyadors a cada lloc; i de l’altra, «la banda de la porra». Aquesta banda, ha relatat, era «un grup de gent de mala vida que anava a col·legis electorals i rebentava les urnes. I si després d’una, dues, tres eleccions sabies que l’urna acabaria rebentada, desincentivava la participació».

«Ara hi ha una banda de la porra, que utilitza determinats mitjans i xarxes per intentar desincentivar que la gent vagi a votar. I un dels principals arguments és dir que la política no serveix per a res i que tots els polítics som iguals. I no tots els polítics som iguals», ha defensat. Segons Junqueras, qui busca aquest objectiu són «els que tenen molt poder econòmic, control de mitjans de comunicació i eines de poder», a qui els convé que «renunciem a la democràcia»; davant d’ells, el líder d’ERC ha demanat acudir a les urnes, on el vot s’iguala entre tots els ciutadans.