Sánchez foragita la «gran coalició» i reivindica les seves aliances: «Jo governaré amb Yolanda Díaz»

Amb Miquel Icetaesgargamellant-se al crit de «Pedro, ¡mantén-te ferm! ¡Salva’ns de Rajoy i del PP! ¡Sisplau!» va començar tot. Era finals de setembre del 2016 i el PSC lligava llavors el seu destí al del secretari general del PSOE que seria defenestrat poc després per negar-se a investir un president del PP. Des d’aleshores, els socialistes catalans es van refermar com el principal aliat de Pedro Sánchez, a les verdes i a les madures. I avui, en aquestes generals, el partit de Salvador Illa és el seu principal viver, el principal feu per garantir-li la Moncloa. Així ho ha explicitat el president del Govern, que des de Catalunya, contraposant-se a la dupla entre PP i Vox, ha enterrat l’escenari de la «gran coalició» i reivindicat l’aliança que li ha permès governar.

Un missatge que porta implícit el reconeixement que, guanyi qui guanyi, caldrà pactar per controlar la Moncloa, de manera que la seva sort depèn també de què passi en aquestes eleccions amb els seus fins ara aliats. «Jo governaré amb Yolanda Díaz», ha certificat de viva veu, sense embuts. Una manera de correspondre a la voluntat que la vicepresidenta i líder de Sumar ha expressat davant els micròfons, però també de foragitar qualsevol indici de connivència amb el PP després del 23 de juliol, com la que que li reclamen els populars si guanyen o com agiten des dels partits independentistes invocant el particular 1-O del PSOE, aquell en el qual fa set anys es va obrir en canal i que va concloure amb la investidura de Mariano Rajoy.

El que ha buscat Sánchez des de Catalunya és deixar clar que el seu «no és no» de llavors és vigent amb el PSC com a principal escuder. I que mentre la seva coalició preferent és mirar cap a la seva esquerra, la d’Alberto Núñez Feijóo és anar de la mà de l’extrema dreta. «Ells s’avergonyeixen perquè només poden governar amb Vox. Acorden per retallar drets i llibertats», ha proclamat amb intenció de burxar en uns pactes que el líder del PP mira de contemporitzar, no exempt de contradiccions.

«Treure vots de sota de les pedres»

De fet, una de les principals cartes de la dreta és intentar erosionar Sánchez a costa no només de la seva coalició amb Sumar, sinó especialment dels seus pactes amb partits com ERC i Bildu. El president del Govern ha eludit els independentistes a l’hora de treure pit de les seves aliances, però sí que ha defensat la seva aposta per «treure vots de sota de les pedres» per aprovar un programa que inclou des de la revalorització de les pensions i la pujada del salari mínim a la llei de l’eutanàsia i la de memòria democràtica.

Illa, que en aquesta campanya ha fet seu el cos a cos amb Feijóo, ha continuat atiant verbalment el líder del PP, a qui ha atribuït la paternitat del «triplet de la vergonya» per haver pactat amb Vox a Extremadura, al País Valencià i a les Balears. «Feijóo és el campi qui pugui, el limitar drets, la mediocritat, embolic, embolic, embolic i ordeno i mano», ha resumit el líder del PSC. Una advertència dirigida especialment a una Catalunya per la qual tant Illa com la candidata catalana, Meritxell Batet, asseguren que se l’ha jugat Sánchez per garantir la «convivència».

Precisament, el president del Govern ha recordat que el 2014, any en què va ser escollit líder del PSOE, li va quedar clar que el que pretenia l’independentisme era «fracturar la cola d’enganxar de la societat catalana, que és el PSC», però que l’actualitat demostra que no només no ho han aconseguit, sinó que els socialistes catalans són avui el primer partit de Catalunya. «Els poderosos de Catalunya i d’Espanya sempre han sabut els que defensen l’interès general», ha deixat caure.

El vot de les dones i dels joves

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Amb un Palau de Congressos de Barcelona que s’ha quedat petit per acollir les 3.000 persones –segons el partit– que han volgut acompanyar el líder del PSOE al míting central a Catalunya, amb els màxims representants d’UGT i de CCOO asseguts a la primera fila, Sánchez s’ha guanyat els seus adeptes buscant la proximitat amb abraçades, ‘selfies’ i estrenyent mans. A tan sols una setmana de la cita electoral, el líder del PSOE ha volgut sacsejar els indecisos i aixecar el vot, especialment de les dones i dels joves. «No us quedeu a casa, us demano que aneu a votar», ha assegurat.

Meritxell Batet i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han arengat els col·lectius que més hi tenen a perdre davant l’onada «reaccionària». «Les dones frenaran la dreta», ha exclamat la presidenta del Congrés. «Que ningú es deixi arrossegar per les mentides», ha etzibat també l’alcalde després de remarcar la xifra «rècord» d’assistència al Pride. A la cúpula socialista conceben aquestes eleccions «com un punt d’inflexió» en termes d’avenç o de retrocés, no com una disputa per l’alternança. Just aquest diumenge es compleixen 45 anys de la fundació del PSC, precisament al mateix Palau de Congressos que avui ha acollit aquest míting. «Jo era allà», ha respost un espontani des de la sala. La partida es juga entre els indecisos, però els irredempts són indispensables.