Enquesta eleccions generals Espanya: Feijóo acaricia la majoria absoluta amb Vox en l’esprint final de la campanya

Cinc anys després de perdre el poder per una moció de censura, el PP avança cap a la reconquesta de la Moncloa i està en condicions de posar fi a l’‘era Sánchez’. A una setmana per a les eleccions generals, Alberto Núñez Feijóo toca amb la punta dels dits la majoria absoluta si, com acaba de passar al País Valencià i Extremadura, accepta els vots de l’extrema dreta de Vox per ser investit president. L’última enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica abans del 23J deixa la suma del bloc de dretes en una forquilla de 170-178 escons, sent 176 el llindar de la majoria absoluta, mentre que el PSOE i Sumar continuen molt endarrerits i es quedarien amb 141-148 diputats.

La fotografia que reflecteix el GESOP just abans de l’esprint final de la campanya amb prou feines ha canviat respecte a la que va mostrar a principis de juny, després del tomb polític que van provocar les eleccions autonòmiques i municipals. És a dir, la precampanya i la primera setmana de campanya, marcades per un debat cara a cara que va ser advers per a Pedro Sánchez, han consolidat l’avantatge del PP respecte al PSOE, que ara és de 3,2 punts, una dècima més que al juny. Feijóo guanyaria les eleccions amb el 30,6% dels vots i 126-130 escons (ara en té 89), mentre que Sánchez obtindria el 27,4% dels sufragis i 104-108 diputats (avui en té 120). Des de la convocatòria de les generals, els populars han baixat una dècima i dos escons, i els socialistes han retrocedit dues dècimes i dos diputats.

El treball de camp del sondeig va coincidir amb l’equador de la campanya electoral: es va elaborar del 13 al 15 de juliol a partir d’entre 300 i 400 entrevistes diàries, per la qual cosa la mostra de l’enquesta és de 900 a 1.200 persones. La ressaca del cara a cara Sánchez-Feijóo, el debat a set entre els portaveus parlamentaris i l’estratègia del PP de qüestionar la gestió de vot per correu eren temes candents quan es va efectuar l’estudi, que sí que consigna un lleu creixement dels socis potencials del PSOE i el PP. En el seu particular duel per la medalla de bronze, Vox i Sumar estan separats per només sis dècimes a favor dels ultres, el doble que a principis de juny.

Santiago Abascal aconseguiria el 15% dels vots i 44-48 escons (ara en té 52), mentre que Yolanda Díaz aconseguiria el 14,4% de les paperetes i 37-40 diputats (avui en té 38). Des que es van convocar les generals, l’extrema dreta ha millorat quatre dècimes i tres escons, i la coalició d’esquerres ha sumat dos diputats malgrat retrocedir mig punt en vot estimat. Per la seva banda, l’independentisme català retrocediria en el seu conjunt en un 23J que viurà un nou pols entre ERC i Junts: els republicans se situen amb 8-9 escons (ara en tenen 13) i els postconvergents, amb 7-8 diputats (avui en tenen 8), veient-se tots dos superats, probablement, pel PSC.

Així les coses, ¿de què dependrà la majoria absoluta conservadora? ¿Té marge Sánchez per remuntar en una setmana? Els indecisos solen ser la clau de la balança, però l’enquesta reflecteix un percentatge bastant més baix de l’habitual en anteriors convocatòries. Així, 2 de cada 10 votants no saben encara quina papereta triaran, però en tots els electorats el percentatge d’indefinició ja està per sota del 20%, fins i tot en els partits d’esquerra. Només se supera aquesta marca d’indecisos entre els votants de Junts (39,7%) i els de Ciutadans (30,7%), per la qual cosa són aquests últims els que podrien apuntalar la majoria del PP i Vox o donar oxigen al PSOE.

Tan o més crucial per al desenllaç electoral pot ser la capacitat dels socialistes de frenar la fuga de vot que continuen patint cap al PP. És menor que a principis de juny, però encara avui el 7% dels que van votar Sánchez el 2019 recolzarien ara Feijóo. I prop del 6% de votants del PSOE migrarien a Sumar, una pèrdua que compensa a l’atraure el 13% d’electors de la coalició que integra Podem, el mateix percentatge d’afins al PNB i el 12% de votants d’ERC. Al seu torn, la principal font de vots de Sumar és també Esquerra, i el 15% dels seus votants escollirien la papereta de Díaz, cosa que explica que els republicans hagin redoblat en aquesta campanya els seus atacs a la nova marca.

El vot conservador es mostra molt més compacte dins el seu bloc. Feijóo absorbeix la meitat dels exvotants de Ciutadans i el 16% d’electors de Vox, però 1 de cada 10 votants del PP canviarien ara als ultres. L’únic transvasament rellevant de dreta a esquerra és el 10% de votants de Cs que ara donarien suport al PSOE. En clau catalana, a les esmentades pèrdues d’ERC cap a Díaz i Sánchez s’ha d’afegir que Junts li arrabassaria el 14% dels seus votants, cosa que explica la forta caiguda dels republicans i el bon aguant de JxCat en l’enquesta.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb tot, el sondeig brinda a les esquerres dues dades a què aferrar-se en aquesta última setmana de carrera electoral. La percepció que el PP s’emportà amb la victòria (59%) ha caigut 9,5 punts des de principis de juny, mentre que l’expectativa que guanyi el PSOE (18,7%) ha millorat 4 punts. A més, Sánchez torna a ser el preferit com a president del Govern (29,3%), tres punts per davant de Feijóo (26,4%). El candidat socialista ha guanyat quatre punts en un mes i mig, però el popular també ha pujat, un punt i mig.

L’allau de vot per correu fa preveure que la participació en les urnes serà alta malgrat haver de votar en plena canícula. Segons el GESOP, el 82% dels electors asseguren que votaran el 23J, cinc punts més que quan es van convocar les eleccions. I és que per a dos de cada tres espanyols (64,8%), els comicis de diumenge vinent són molt importants.