ERC i Bildu es reivindiquen com els que «obliguen» el PSOE a pactar a la seva esquerra

La sensació és de «jugar-s’ho tot». La resolució del conflicte polític per la via del diàleg, l’avantatge que en els últims anys han aconseguit davant Junts, els avenços en matèria social i nacional i, també, reconeixen, el mateix Govern de la Generalitat. ERC ha tret tota l’artilleria en el míting central de campanya amb la intenció de desfer-se de complexos i reivindicar el llegat de la seva actuació al Congrés en aquesta legislatura com a partit clau de la majoria que ha sostingut el Govern de Pedro Sánchez i davant una esquerra, la del PSC i els Comuns, que ratlla de «sucursalista» a l’hora de defensar els interessos dels catalans. Un exercici de desinhibició davant els atacs de Junts que ha fet de la mà de Bildu, amb qui s’ha erigit en el paladí que «obliga» el PSOE a pactar la seva esquerra davant les pulsions que atribueixen als socialistes de mirar cap a la dreta.

«Tot el bo que ha passat en aquesta legislatura és perquè l’independentisme d’esquerres català i basc no només ha negociat, sinó que ha obligat el PSOE a fer. No som responsables de les seves decisions, sinó d’algunes de les seves bones rectificacions», s’ha esgargamellat a defensar el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, en un acte davant les portes del Centre Cultural del Born que ha aglutinat, segons els càlculs del partit, unes 1.200 persones. Els republicans han buscat aixecar l’orgull davant el desànim i l’abstenció, i ho han fet junt amb un Arnaldo Otegi que sí que ha sabut rendibilitzar electoralment a Euskadi davant el PNB el seu pactisme a Madrid en aquests últims quatre anys. Mirant d’emular aquest camí, Rufián ha posat èmfasi que no pensa «demanar perdó» per fer política.

«Som les esquerres plurinacionals les que inclinen la balança. Sempre estarem al costat de les esquerres, sense complex i amb determinació», ha defensat el líder de l’esquerra abertzale mirant d’insuflar oxigen a una ERC que després de guanyar el 2019 ara aspira, segons totes les enquestes, a quedar segona per darrere del PSC. De la pujada de les pensions al salari mínim, de la llei de vivenda a la llei del ‘només sí és sí’, la llei trans, la de ciència, la de l’audiovisual o la de memòria democràtica. Més enllà de l’aspirat referèndum, el partit d’Oriol Junqueras ha reivindicat sense embuts la copaternitat d’aquesta obra de govern, que remarquen que, sense ells ni Bildu, no hauria sigut possible.

«Cap por» del PP i Vox

Ni el PSOE ni Sumar són, segons el parer d’ERC i Bildu, autèntica esquerra. S’han erigit, de fet, en els únics capaços de frenar el «bloc reaccionari» en el qual hi ha tant el PP com Vox. De fet, han recordat l’abstenció dels socialistes que va permetre la investidura de Mariano Rajoy el 2016, però també com l’exlehendakari Patxi López, que ha proclamat en aquesta campanya un ‘no’ rotund a permetre que Alberto Núñez Feijóo ser president, va governar al seu dia a Euskadi amb els populars.

A ERC, ha dit Junqueras, no li fa «cap por» un govern del PP i de Vox perquè, ha dit, «ja han governat altres vegades», només que abans anaven en una «mateixa candidatura» que han «derrotat» en dues ocasions: l’any 2004, quan van recolzar la investidura de Zapatero, i el 2018, quan van votar a favor de la moció de censura de Sánchez. Una manera de treure pit que el seu expedient és impol·lut de connivències amb la dreta, cosa que, han vingut a dir mirant als socialistes, però també a Junts com a hereus de Convergència, consideren que no poden dir d’altres.

«L’esquerra espanyola ha dimitit de fer d’esquerres», ha sentenciat la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ha recordat que si ella segueix a Suïssa és per una causa, la del Tsunami, amb la qual «no té res a veure». I el president Pere Aragonès també ha carregat contra els socialistes a compte de la llei de la sequera que el Govern planteja portar al Constitucional si no es fan modificacions. «Entredefensar els interessos de Catalunya i la unitat d’Espanya, sempre escullen la unitat d’Espanya», ha retret el president als socialistes.

Tapar fugues i foragitar l’abstenció

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

«Ni sucursalismes, ni partits que decideixen el seu vot en un despatx a Madrid, ni frivolitats ni eslògans buits», ha rematat Rufián buscant cobrir tots els fronts: trencar la dicotomia del vot útil, blindar les fronteres de vot amb els Comuns i Junts i foragitar l’abstenció.

Tot i que no dona rèdit electoral manifestar-lo davant els micròfons, entre bambolines els republicans admeten que un Govern del PP amb l’extrema dreta obriria una etapa devastadora per als seus interessos. De la sort dels socialistes depèn també la d’ERC. I viceversa, malgrat que s’atiïn en campanya. Però davant el pronòstic de les enquestes, l’esquerra catalana, com la basca, preparen les seves casernes. «Catalunya i Euskadi es pintaran en el mapa d’un color diferent», ha advertit Otegi, que ha defensat que aquesta serà una estampa que serà útil per reivindicar l’autodeterminació a escala internacional. Les oportunitats, ha dit, arribaran, però cal «construir-les» i, ha afegit Rufián, no esperar que arribin «des del sofà».