Albert Botran (CUP): «No volem enganyar; un referèndum no s’aconsegueix negociant una investidura, sinó mobilitzant-se»

Hi ha independentistes que s’abstindran el 23J com a càstig als partits. ¿No s’entén el que fan a Madrid?

Tot l’independentisme ha de fer autocrítica, però Junts i ERC són més responsables que la CUP d’aquesta desorientació. Cal fer autocrítica i tornar a l’ofensiva, però, no, perdre espais d’incidència. Regalar-los als enemics de l’independentisme no ens deixa en una posició millor.

També hi ha una part de la CUP, un 40%, que va votar en contra de presentar-se a aquests comicis.

Som un partit assembleari. Tampoc tenim com a objectiu gestionar les institucions actuals. Volem unes institucions noves, separades de l’Estat espanyol i que neixin d’un procés constituent. És normal que hi hagi debat.

La CUP demana un referèndum com a condició per a la investidura. Sense data i pregunta, ¿investiran Sánchez?

Els nostres vots no els pot tenir cap candidat que no es comprometi amb aquesta qüestió. No renunciarem a l’autodeterminació.

¿Però amb data i pregunta? ¿No es donarà cert marge?

Es pot donar poc marge, perquè el PSOE no és un bon complidor d’acords. Ja s’ha vist. La taula de diàleg ha sigut molt decebedora. S’ha convocat sempre que el PSOE ho ha volgut. I havia d’acabar amb una consulta i tampoc ha passat.

Però s’han negociat uns indults.

El problema dels indults és que són una solució parcial i que estan sobre de la taula d’un jutge, que els pot revertir. A més, hi ha molta gent amb causes judicials obertes. La solució és l’amnistia, però la proposta no va superar ni el primer tràmit al Congrés, en una Mesa en la qual el PSOE i Podem tenen majoria.

La desjudicialització ha facilitat la tornada de persones com Anna Gabriel. ¿No és contradictori criticar-ho i beneficiar-se’n?

No, perquè nosaltres anem a una solució col·lectiva.

¿Una solució per a Marta Rovira o per a Carles Puigdemont podria facilitar la investidura? ¿Creu que pot ser una via per a ERC o Junts?

Nosaltres volem fer valer l’autodeterminació. Jo no parlaré per ells. Diuen que cal canviar d’estratègia, però no l’han concretat. Nosaltres demanem el referèndum.

¿Estan parlant amb ERC i Junts per pactar el preu de la investidura?

Hem parlat, i no en revelarem per aquí el contingut. A partir del 23 de juliol parlarem d’escenaris.

Però durant la campanya veiem certa hostilitat entre aquestes dues forces. ¿Es podran entendre després?

El que s’ha fet fins ara no ha anat gaire bé. El conjunt de l’independentisme ha de reflexionar sobre com utilitza la seva força. Les eleccions municipals no han anat bé i baixa el suport a la independència en les enquestes. S’ha de reorientar i tornar a l’ofensiva. Tornar a contagiar l’esperit amb el qual es va arribar al 2017. No va estar exempt de dificultats, però hi havia uns objectius.

¿Quin ha sigut l’error?

Desmobilitzar l’independentisme. Fer creure que la taula de diàleg era una via de resolució quan no ha anat acompanyada d’acció internacional i ha deixat que el PSOE sigui el que expliqui què està passant a Catalunya. Ni tampoc de mobilització, que és el que la va fer néixer. Si hi ha taula de diàleg és perquè Catalunya va estar revoltada.

¿Quina és la fórmula de la CUP perquè el PSOE compleixi?

No és una qüestió de fórmules màgiques ni de ser més astut que ningú, és una qüestió de força. Quan ens prenen seriosament és quan l’independentisme té força a les urnes i al carrer. I això vol dir mobilització.

És a dir, si la investidura de Sánchez depèn dels independentistes, ¿aposta per convocar mobilitzacions?

Sí, és del tot necessari, però tampoc volem enganyar ningú dient que un referèndum s’aconsegueix amb una negociació d’investidura. Tots sabem que no és així. Es guanya entaulant batalla a Catalunya, tornant a mobilitzar la gent.

¿L’11 de setembre, coincidint amb la Diada i amb possibles negociacions de la investidura?

L’11 de setembre és un exemple que no és veritat que Catalunya s’estigui pacificant ni que hagi baixat el suflé. Malgrat la pandèmia, per la Diada continuen sortint centenars de milers de persones al carrer. I això recorda que no ens hem rendit. Aquest dia ha de servir per recordar que l’autodeterminació és un objectiu del poble català, governi qui governi a la Moncloa o hi hagi l’escenari que hi hagi el 24J.

Hi ha qui creu que un Govern del PP pot reactivar l’independentisme.

Nosaltres mai hem pensat que com pitjor, millor. No és un escenari que ens ajudi a avançar. Intensifica la resistència, però no hem d’esperar que guanyin el PP i Vox per actuar políticament. Les dades d’usos lingüístics del català són preocupants, la monarquia continua intacta, els interessos de l’Ibex continuen intactes, hi ha un raper a la presó i un cantant a l’exili.

¿Però és equiparable un Govern PP-Vox i un de PSOE-Sumar? ¿No hi ha matisos?

En algunes qüestions són equiparables. El ministre [Fernando Grande] Marlaska podria haver sigut del PP perfectament, per com va actuar amb la mort de 37 persones a Melilla, per com es va infiltrar en moviments socials o polítics. Són mètodes propis de l’autoritarisme. La ministra Margarita Robles, si fa no fa, el mateix. Amb Pegasus, qui ens ha espiat és el PSOE, no el PP.

Per tant, ¿demanaran el referèndum tot i que l’alternativa sigui el PP i Vox?

Això no és tan automàtic.

Però hi podria haver repetició electoral.

La responsabilitat és del PSOE. Són ells els que haurien d’entendre que el que demanem és una reivindicació majoritària de la nostra societat, que és democràtica i que serviria per donar veu als del ‘sí’ i als del ‘no’. I si ells, davant això, opten per facilitar la investidura del PP o repetir eleccions, és el PSOE el que té un problema. Un problema entre més drets o més extrema dreta.

El PSOE ha dit que no hi haurà referèndum i Sumar no el porta en el programa electoral.

És una rebaixa respecte al Podem de fa 10 anys, que volia impugnar el règim del 78, obrir un procés constituent i acceptava el dret a decidir de les nacions. Això s’ha anat rebaixant.

¿A què ho atribueix?

És una moderació del discurs per captar l’electorat més centrista, però és un error. També penso que quan l’independentisme és fort, l’esquerra espanyola es veu obligada a posicionar-se. Preferirien que no hi hagués debat nacional. I nosaltres el lliguem a una qüestió social. Bona part del programa de Sumar no és realitzable sense trencar amb el règim del 78.

Si governen el PP i Vox, ¿quin ha de ser el paper del Govern? ¿Entraria la CUP al Consell Executiu?

L’acord o les aliances sempre depenen dels objectius. No ens trobaran per continuar fent el que fa la Generalitat ara: Quart Cinturó, Jocs Olímpics, ampliació de l’aeroport... Quan el país es torni a orientar cap a l’autodeterminació, i ho faci amb una agenda social a part –com la prova pilot de la renda bàsica o un augment del pressupost–, ens podrem entendre.

¿Entendre?

Entendre significa entendre.

¿No ho pot concretar?

Per ara no.

¿Demanaran eleccions per fer tabula rasa?

No estem demanant eleccions ara mateix. El Govern és dèbil i no té rumb, però, abans de convocar eleccions, estaria bé pensar què es vol fer.

Notícies relacionades

Junts fia el 23J a l’«efecte Puigdemont» i entra en el cos a cos amb ERC i el PSC

Junqueras dispara contra Junts: «Alguns prefereixen barallar-se amb nosaltres que defensar Catalunya»

¿Per què es presenta com a candidat de la CUP si ja ha dit que no acabarà la legislatura?

Estic content amb el treball fet i em veig amb forces de continuar un temps més. Però no ens volem allargar amb la nostra activitat institucional. Tenim un límit de dos mandats i jo, personalment, penso que no esgotaria ni tan sols aquests dos mandats. És una qüestió molt personal. Tenim un grup relativament petit i això vol dir molta càrrega de treball, molta intensitat i molta exposició pública. És una reflexió personal, però em dec a una organització.