Tres raons
¿Per què rebaixa ara Feijóo les expectatives del PP per a les eleccions del 23J?
La victòria d’Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez en el cara a cara va regalar al líder del PP una primera setmana de campanya electoral molt còmoda, en la qual la majoria de les enquestes l’han acompanyat. A finals de la setmana passada, després de diverses picades d’ullet al votant de Vox, barons i alts càrrecs del PP van començar a veure a prop la majoria absoluta i fins i tot el mateix Feijóo ho va verbalitzar dissabte, en un míting a Logronyo i també en un grupet informal amb periodistes. El pla, va explicar, és escalar dels 150 fins als 168 escons i després arribar a la majoria absoluta (176) amb el suport del PNB i altres grups petits com Coalició Canària. Un full de ruta per deixar fora de la Moncloa la ultradreta.
Aquest dimarts, no obstant, el líder del PP va voler tornar a tocar terra amb els peus i va rebaixar les expectatives. «Sé que ara és més difícil que a Andalusia aconseguir l’absoluta, ja ho sé. Però si concentrem el vot, anem a buscar el vot útil [...] es pot aconseguir una majoria molt potent. Si aquesta són 176 [escons] o 165 o 159 o 158, no ho sé [...] Si el PP està en l’entorn dels 150 escons, seria resultat extraordinari, tot el que sigui pujar d’allà és un resultat magnífic i jo no em resigno a aconseguir un resultat magnífic», va declarar a Antena 3. A Telecinco, fa dues setmanes, va dir que es plantejaria governar en solitari si arribava als 160.
Analitzem quines tres raons l’han portat a rebaixar l’eufòria
La «inexactitud» de les pensions
Feijóo va ensopegar aquest dilluns amb la primera pedra des que va començar la campanya electoral de manera oficial, el 7 de juliol. El líder del PP es va enredar en les respostes a les repreguntes que li va plantejar una periodista en una entrevista a TVE sobre les pensions després que ell digués, equivocadament, que el PP, quan ha estat en el Govern, sempre les ha pujat «conforme a l’IPC».
La seva actitud al respondre (el polític gallec va arribar a demanar a l’entrevistadora que tornés a mirar l’hemeroteca i rectifiqués en el programa si ella no tenia raó) va mostrar una cara nerviosa del candidat que no s’havia vist aquesta campanya. Dues hores després va ser ell el que a Twitter, amb els peus arrossegant, va aclarir que ella tenia raó. Aquest dimarts, en una altra entrevista, aquesta vegada a Antena 3, va dir que ell no va mentir, sinó que va cometre una «inexactitud».
El risc de la seva absència en el debat a 4
Aquest dimecres, Pedro Sánchez (PSOE), Yolanda Díaz (Sumar) i Santiago Abascal (Vox) estaran debatent a RTVE. Feijóo va declinar la proposta fa setmanes, molt abans que guanyés de forma clara al president en el cara a cara que tots dos van mantenir a Atresmedia dilluns de la setmana passada.
Aquesta absència en el debat a quatre, no obstant, preocupa alguns dirigents del PP que creuen que Abascal pot aprofitar per recuperar vots que Feijóo havia aconseguit repescar al calador de Vox. La síndrome de la «cadira buida» és un risc a què s’enfronta el candidat del PP amb aquesta decisió de no acudir a RTVE, una cosa que en aquests moments no sap si el penalitza.
Fonts de la direcció dels populars es vanten ara que el PSOE, després del cara a cara, ja no diu això que Feijóo «té por» a debatre. No obstant, si el polític gallec se sent tan poderós després del debat amb Sánchez, ¿per què no participa?, es pregunten alguns en el PP. «Només falta que Abascal defensi Feijóo dels atacs del president del Govern i de Díaz per dir que ell sí que dona la cara i és allà per defensar els espanyols de bé», diu un dels dirigents més temorosos de les conseqüències del debat.
La por de la desmobilització
Fa gairebé un mes, quan el portaveu i vicesecretari de Cultura, Borja Sémper, va presentar descalç la campanya «Estiu blau» davant els mitjans de comunicació en una pista de vòlei-platja de Madrid hi va haver diversos dirigents i fontaners del PP que van mostrar en privat les seves objeccions. Creuen que l’espot desprèn massa optimisme, com si tot estigués fet per a Feijóo: gran victòria i un «estiu blau» amb Sánchez fora de la Moncloa a la tornada de vacances.
La desmobilització de l’electorat és un risc per a tothom i el salt que el PP vol donar de 150 a 168 escons només és possible si manté amarrats els votants de centre desencisats amb el PSOE i recupera als ‘ex’ que se’n van anar a Vox. Només així pot volar dels 89 diputats actuals que té en el Congrés a aquestes xifres i somiar amb un Govern en solitari, sense la ultradreta a la Moncloa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.