Vista a Londres

Joan Carles I demana que no s’arribi a judici i Corinna exigeix 146 milions per danys i perjudicis

 La defensa de l’emèrit utilitza la seva immunitat fins al 2014 perquè el cas sigui desestimat immediatament sense entrar en les proves de l’assetjament

Joan Carles I demana que no s’arribi a judici i Corinna exigeix 146 milions per danys i perjudicis
6
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

El nou bufet que defensa Joan Carles I davant la demanda civil per presumpte assetjament, vigilància il·legal i difamació de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ha afirmat en la primera vista de quatre dies, en curs des de les 10.30 hora d’aquest matí a Londres, en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, que les acusacions han perdut la seva raó de ser pel fet que la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, va limitar la causa als fets posteriors a l’abdicació del monarca el 18 de juny del 2014. Per això ha apressat aquest dimarts, 18 de juliol, a desestimar la demanda sense arribar a judici (’summary judgement and strike out’) per evitar els costos d’un llarg plet. Corinna, segons va revelar l’advocat (‘barrister’) Adam Volanski, contractat per Velitor Law per defensar Joan Carles I, ha posat per primera vegada xifra de danys i perjudicis: 126 milions de lliures esterlines o 146,43 milions d’euros

Els advocats han assenyalat a la jutge a càrrec de l’audiència de quatre dies –dimarts 18-dijous 21 de juliol–, Rowena Collins Rice, que els fets anteriors a aquesta data, és a dir, quan Joan Carles I era rei en exercici «sonen com si poguessin constituir assetjament, si ella tingués raó i la seva casa hagués patit una entrada i registre d’agents de l’Estat espanyol [Centre Nacional d’Intel·ligència]. Això podia provocar ansietat, preocupació i pertorbació com ho provoca rebre comunicacions que penses que són amenaçadores per part de gent que dona noms falsos. Però el problema per a la demandant [Corinna zu Sayn-Wittgenstein] és que no pot basar-se en res del que va passar el 2012. Perquè la Cort d’Apel·lacions ha resolt que aquests són assumptes que estan protegits per la immunitat d’Estat». 

En efecte, la demanda enumera una sèrie d’accions presumptament ordenades pel director del CNI, general Félix Sanz Roldán, com l’entrada a les oficines de Corinna a Montecarlo, Mònaco, el maig del 2012, i una presumpta incursió al seu palauet a la casa de camp Chyknell Hall Estate, situada a Shropshire, a 263 quilòmetres de Londres.  

Contradiccions

L’advocat va llegir parts de la sentència de la Cort d’Apel·lacions i va posar èmfasi en les contradiccions incorregudes per Corinna i la seva defensa en relació amb l’actuació del general Sanz Roldán. En una primera versió la demandant va dir que el general havia actuat en funció oficial, en qualitat de director del CNI –en les ordres de registre de domicilis i seguiment de Corinna–, i més tard va corregir al precisar que Sanz Roldán havia actuat a títol personal. 

Amb tot, alguns juristes anglesos de pes creuen que la Cort d’Apel·lacions es va equivocar ja que les presumptes operacions realitzades pel CNI a Mònaco i al Regne Unit no poden ser considerades actes oficials de Joan Carles I. 

És el punt de vista, expressat en cercles jurídics, segons ha sabut EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, ni més ni menys que per Jonathan Sumption (1948) magistrat del Tribunal Suprem britànic entre el 2012 i el 2018, i autor de bon nombre de llibres de gran repercussió jurídica, històrica i política que l’han convertit en un dels jutges amb més influència en el Regne Unit.  

La defensa de l’emèrit ha sigut molt directa: cal acabar amb aquesta demanda i evitar el judici. És a dir: el tribunal ha de desestimar la demanda i avortar el procediment. Això condueix que no tingui lloc el que es diu un minijudici en el tribunal que teòricament seria presidit pel jutge Mathew Nicklin (que en aquestes audiències ha sigut substituït per la jutge Collins Rice). 

Les possibilitats

Una de les consideracions per aconseguir una desestimació sumaríssima, ‘a limine’, en aquesta fase del procés, és si la demanda té possibilitats reals, en oposició a imaginàries, d’aconseguir èxit, és a dir, de guanyar. Possibilitat real s’estima que té arguments sòlids mentre que perspectives imaginàries impliquen que la demanda té poca base i conté contradiccions flagrants. 

Però com més complex és un cas, com el present, menys factible és la desestimació sumaríssima que està demanant, formalment, la sol·licitud primera –‘application’– que la defensa de Joan Carles I ha exposat en el tribunal. Les altres dues objeccions prèvies d’aquesta defensa és la presumpta falta de jurisdicció del Regne Unit en l’assetjament esgrimit i, finalment, la forma, considerada inapropiada, de comunicar la demanda a Joan Carles I el 29 de desembre del 2020: via Whatsapp. 

La petició de Joan Carles I

Aquest dimecres 19, la defensa de Joan Carles, després de demanar la desestimació sumària, s’oposarà a la jurisdicció i demanarà en tot cas una declinatòria de jurisdicció a favor d’Espanya perquè el cas d’assetjament es vegi en els tribunals espanyols, una iniciativa difícil de prosperar perquè gran part dels fets han passat mentre Corinna residia a Londres. 

El judici és un perill per a Joan Carles I i, també, per les revelacions que es coneixerien de passar-se a l’examinació de les proves, i que podrien esquitxar tot i que sigui per raons de prestigi la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI. 

En les seves últimes al·legacions, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, per exemple, hi ha algunes càrregues de profunditat.  

Negociació fallida

El 5 de març del 2019, els advocats de Corinna van enviar una carta a la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI a l’atenció del seu cap, Jaime de Alfonsín en què Corinna posava en relleu la història dels 100 milions de dòlars que li havia donat Joan Carles I i proposava una negociació per acabar amb l’assetjament. Aquesta carta va ser entregada per Felip VI al seu pare. Joan Carles I va viatjar a Londres el 16 de març del 2019. Cap pacte va sortir d’aquesta trobada, on, segons Corinna, l’emèrit va intentar que li demanés diners per presentar-la com a extorsionadora. 

Segons sosté en les seves al·legacions «en una reunió a l’apartament de Corinna zu Sayn Wittgenstein, a Londres, ella sosté que el 16 de març del 2019, negant-se a accedir a les meves sol·licitud de posar fi a l’assetjament, el demandat [Joan Carles I] va indicar que va convidar la seva filla [Nastassia] a pujar a un barco i afirmant que la gent creia que s’havia ficat al llit amb la seva filla el juliol del 2016; i indicant que havia dit falsedats a la Família Reial a l’Aràbia Saudita». 

En les al·legacions, Corinna assenyala que es tracta del iot ‘Azúcar’, propietat de Pepe Fanjul, d’ascendència asturiana nascut a Cuba, amo de l’anomenat imperi del sucre i del complex hoteler Casa de Campo a La Romana (República Dominicana), en el qual Joan Carles I ha sigut convidat en nombroses ocasions. 

Nasstasia (Anastasia) que viu a Nova York, llavors de 24 anys, filla de Corinna i el seu primer marit, l’empresari Philip Adkins, més tard íntim amic de Joan Carles I, va ser convidada al iot de Fanjul el juliol del 2016. 

Els càlculs

Fa tot l’efecte, si se segueix els detalls inclosos en les al·legacions, que l’examant de Joan Carles I té proves concretes dels fets que narra i de les múltiples reunions mantingudes amb l’emèrit i els seus amics. 

En la demanda original, diuen les al·legacions, «s’explicava com Joan Carles I la va assetjar fixant-se com a objectiu les seves relacions comercials que ella o les seves empreses tenien amb els seus clients, amb la idea de fer malbé els contractes existents o prevenint la concreció de negocis en el futur». 

Corinna assenyala que el seu ingrés anual mitjà per als anys 2008-2012 van ser 7.488.006,86 lliures esterlines (8,7 milions d’euros), que el seu ingrés projectat per als anys 2013 i 2022 havia sigut de 61.516.919,76 (71,4 milions d’euros) i que entre el 2013 i aquest any 2023, el seu ingrés va ser de 9.159.919,66 (10,5 milions d’euros). 

En la seva enumeració de danys hi ha les despeses provocades pels procediments a Ginebra per blanqueig de diners, en què va ser declarada innocent, i als Estats Units, on també va ser absolta. 

Notícies relacionades

A això afegeix els danys psicològics, documentats per un metge forense. 

En total: 126 milions de lliures o 146 milions d’euros.