ERC i Junts fracassen en l’enèsim intent d’unir l’independentisme

I és que aquesta va ser, de fet, la lectura immediata que, almenys ERC va fer de la patacada soferta en les eleccions municipals. Del 2019 al 2023, els republicans van perdre 300.000 vots, i van passar de 819.000 paperetes a 519.000. A Junts les coses li van anar molt millor, fins i tot aconseguint el ‘sorpasso’ sobre els republicans, gràcies als seus 552.000 vots, 15.000 més que el 2019.

Però aquesta no degué ser la lectura que van fer a la cúpula de Junts, per tal com Jordi Turull no va trigar a abonar-se a la teoria que calia recompondre la unitat. I és que si en la comparació entre eleccions es treu el municipi de Barcelona, on una candidatura amb l’estelada oculta al calaix, la de Trias, va sumar 80.000 vots més que els, també, 80.000 aconseguits pel partit el 2019, el balanç no és tan afalagador. És més, demostra que, en el rerepaís, on la bronca contínua entre partits sembla que passa factura, els postconvergents van perdre vot.

El ‘no’ a la llista única

El primer punt de fricció en la recerca d’aquesta unitat va ser per determinar què implicava. ERC, rabent i veloç, es va desmarcar de tota opció que això signifiqués presentar-se en una llista única. I sempre a la mateixa velocitat, va presentar l’acord amb EH Bildu, és a dir, un nou gir a l’esquerra per conjugar tot dubte d’agermanament amb Junts.

Però ERC volia la unitat. O més exactament, i com Junts, volia que semblés que hi ha unitat perquè l’electorat no els passi factura. I com a exemple, un botó. No hi ha a ERC persona més renuent que Gabriel Rufián a anar de la mà de Junts i, no obstant, en els primers dies de campanya, el líder republicà a Madrid, que sap de la importància d’equilibrar les proclames d’esquerra amb les més típicament independentistes, va asseverar que l’eventual preu que ERC havia de posar a una investidura de Pedro Sánchez havia de ser consensuat amb les tres forces independentistes amb representació al Congrés.

Aragonès entra en escena

Tot això, la recerca de la unitat perduda, se’n va anar en orris aquesta setmana. En un moviment en tres parts que va iniciar Míriam Nogueras en el debat de TV-3, en el qual va proposar a Rufián pactar que només s’investiria Sánchez si aquest accedia a traspassar les competències per a l’organització d’un referèndum a la Generalitat.

Els republicans, que pateixen al veure com totes les enquestes detecten que el PSC s’està emportant el gat a l’aigua del vot útil a Catalunya, van veure com, si es deixava ‘amb vida’ la proposta de Nogueras, podia créixer entre l’electorat el dubte de si ERC investirà, de totes totes, el socialista, si es donen les xifres, va reaccionar al cap de poques hores deixant clar que sí, que si d’ells depèn, Sánchez serà president o, el que és el mateix, que el PP no ho serà tret que sumi amb Vox.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per rebatre a fons Nogueras, ERC va posar en escena el mateix president Pere Aragonès per fixar el preu de la investidura per als republicans. Acabar amb el dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i la reanimació de la taula de diàleg. I minuts després va arribar la resposta de Turull a Aragonès, els dos que havien plantejat la unitat: «No he passat tres anys a la presó per fer un front per Rodalies». La del PSC tampoc es va fer esperar: «Està en joc la convivència i el progrés, això no té preu», va etzibar Salvador Illa.

I el fermall, de moment, el va posar Oriol Junqueras. Via Twitter, el president d’ERC, i exempresonat, com Turull, va rebatre el secretari general de Junts: «Vam anar a la presó per organitzar el referèndum de l’1-O. Evidentment. I tornaria a fer-ho. ¡Per això exigirem mantenir la negociació per abordar un referèndum! I la gent a Catalunya necessita uns trens que funcionin i acabar amb el dèficit fiscal, perquè necessitem més metges, mestres i progrés social», va sentenciar. Els dos partits arriben, de nou, a les urnes, sense entesa.