Catalunya avala el Govern de coalició i Junts lliura un pols a Sánchez

Catalunya tria Govern de coalició i avala el tàndem Pedro Sánchez-Yolanda Díaz. El PSC arrasa en aquestes eleccions generals d’estiu amb 19 diputats, guanya a les quatre províncies i arrossega el triomfador dels dos comicis del 2019, ERC, fins al tercer lloc. El ‘sorpasso’ de Sumar-En Comú Podem els porta a despuntar com a segona força i la formació morada avança l’independentisme, que paga la fractura interna i topa amb el llast del ‘vot útil’ socialista com a front anti Vox i de la campanya per l’abstenció orquestrada per un sobiranisme decaigut. Però, més enllà dels vots, l’altre guanyador de «les eleccions espanyoles més espanyoles», com les va batejar Gabriel Rufián, és Junts, perquè malgrat no haver aconseguit superar ERC, es queda amb tota la seva capacitat d’influència: la continuïtat de Sánchez a la Moncloa depèn del partit de Carles Puigdemont.

La postconvergència empata a 7 diputats amb Esquerra. De fet, el consol republicà és que aconsegueixen guanyar en vots i es mantenen com a primera força independentista, malgrat el tercer lloc al pòdium, però l’aritmètica evidencia que si fins ara qualsevol moviment de Sánchez passava per la caixa d’Esquerra, ara serà Junts qui marcarà el ritme i el preu de la negociació. La candidata Míriam Nogueras va situar en campanya la transferència de competències per a la celebració d’un referèndum d’independència com el ‘preu’ a pagar pel seu suport, una cosa inassumible per al PSOE. I va mantenir el cost en la seva primera intervenció després de l’escrutini.

El dubte està en si JxCat és capaç d’aguantar la pressió de no facilitar un Govern de Sánchez, tenint en compte que amb només una abstenció en segona volta evitaria una repetició electoral: «No em tremolarà el pols a l’hora de mantenir la posició. No farem president Sánchez a canvi res», va aclarir, al minut, Nogueras, assegurant que la seva prioritat és Catalunya, «no la governabilitat d’Espanya» i enviant una salutació des del faristol a Xavier Trias, en una al·lusió velada al PSOE tenint en compte que va ser desbancat de l’Ajuntament de Barcelona a l’aconseguir Jaume Collboni el suport dels Comuns i el PP ‘in extremis’.

L’abstenció

La baixa participació a Catalunya, cau quatre punts respecte al 2019 al situar-se en el 65,4% del cens, explica part del repartiment dels 48 escons en disputa, però el cert és que els resultats exhibeixen un contundent revés a l’estratègia republicana al Congrés, però també al Parlament. I és que el líder de l’oposició, Salvador Illa, guanya el tercer assalt al president Pere Aragonès, a l’encadenar el triomf en les catalanes del 2021, en les recents eleccions municipals i ara en les generals amb una distància de 12 representants. ERC aguanta davant Junts, però surt debilitada.

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya

El cost per a l’independentisme es palpa també a l’esquerra de l’esquerra de Sumar, la CUP, que es queda sense representació (perd uns 150.000 vots), igual com el PDECat, que no sobreviu al divorci amb Junts i perd els quatre diputats, malgrat haver disfrutat del 100% dels drets electorals que els va atorgar la Junta Electoral en va, ja que fins i tot el PACMA els treu 5.000 paperetes d’avantatge.

El mapa català es completa amb una remuntada moderada del PP, que no ha vist complert el seu presagi i es conforma amb un cinquè lloc malgrat multiplicar per tres els seus diputats (de dos a sis). Això sí, les urnes certifiquen la recuperació a Catalunya gràcies a l’efecte del lideratge d’Alberto Núñez Feijóo i el canvi de tendència respecte a la seva pèrdua de representació després de la gestió de Mariano Rajoy del 2017 i l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. L’extrema dreta de Vox recull els últims escons en disputa, i n’obté dos.