Puigdemont i el duel intern a Junts: ¿Qui decidirà la investidura de Sánchez?

Però, ¿quin és l’equilibri de poders actual a la cúpula de JxCat? Les dues ànimes principals, la partidària de la confrontació activa (i activista) i la moderada, segueixen en disputa.

A diferència dels comicis municipals, on Xavier Trias va encarnar la versió més pragmàtica, el discurs en aquesta cita electoral del 23J l’ha liderat la part més dogmàtica, que tenia per objectiu superar ERC i forçar un canvi de rumb en l’estratègia independentista, aprofitant Madrid per plantar cara a Catalunya, amb l’ull posat en el Govern de Pere Aragonès.

Aquest plantejament que ja es va veure amb la reelecció de la candidatura, Míriam Nogueras, amb un discurs dur contra el Govern de coalició i contra els republicans, a qui ha acusat al llarg de la campanya d’haver-se venut al PSOE «a canvi de res», i amb l’intent de l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, més programàtic i partidari d’arribar a pactes a Madrid, d’ocupar el seu lloc. Una maniobra que va ser frenada directament per petició de Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull.

Ara, amb els resultats a la mà, les dues ànimes de Junts tornen a trobar-se. De fet, ja es va palpar la disputa interna quan diumenge a la nit Trias es va mostrar partidari d’arribar a acords i de demostrar que són «útils», mentre Nogueras assegurava no sentir-se interpel·lat per la governabilitat d’Espanya.

Els ‘lauristes’

El sector més dur de Junts està encapçalat per la presidenta del partit, Laura Borràs, que es va pronunciar en contra de la continuïtat en el Govern i de qualsevol pacte amb el PSC, exhibint així la seva eufòria per la ruptura a la Diputació de Barcelona. Li segueixen el secretari d’Organització, David Torrents, així com membres de l’executiva com Jaume Alonso Cuevillas i Cristina Crisol. També s’ha ubicat sempre en aquest bloc la vicepresidenta Aurora Madaula, malgrat la topada que va viure amb Borràs pel seu posicionament a favor de deixar governar l’extrema dreta independentista de Sílvia Orriols a Ripoll. Qui també està en aquest grup és la seva mà dreta, Francesc de Dalmases, malgrat ja no formar part de l’executiva.

Els ‘turullistes’

El costat pragmàtic del partit és fidel al secretari general, Turull, tot i que hi ha matisos dins d’aquest grup i que parteix danyat pel resultat dels pactes postelectorals del 28M, ja que malgrat haver sigut segona força en vots, tan sols té la meitat del poder a la Diputació de Girona en aliança amb ERC i l’Ajuntament de Sant Cugat. Jaume Giró, Damià Calvet o David Saldoni són els més pactistes, i també els que van viure amb més neguit la gestió d’aquests pactes després de les municipals al veure com aquell segon lloc i la victòria a Barcelona no es traduïa en un poder institucional equiparable.

Notícies relacionades

Sánchez dona per fet que aconseguirà la seva investidura: «La democràcia trobarà la fórmula»

Feijóo s’estavella contra les seves expectatives i aconsegueix una victòria insuficient

També s’ubica entre els ‘turullistes’ la presidenta del Parlament, Anna Erra, així com altres membres de l’executiva com Glòria Freixa, Mònica Sales, Gemma Geis, Violant Cervera o fins i tot la mateixa Nogueras. Malgrat els seus durs discursos a Madrid, és pròxima a Turull i fidel seguidora de Puigdemont.

Un altre fidel escuder de l’expresident és el vicepresident i portaveu del partit, Josep Rius. I és que malgrat que Puigdemont s’ha desvinculat del dia a dia de la formació, continua tenint una forta ascendència dins del partit i la tindrà en aquestes negociacions perquè bona part de les condicions poden passar per la seva situació processal.