¿Carles Puigdemont pot ser indultat sense que torni a Espanya?

Nico Tomás / ACN

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Que els resultats electorals hagin situat en una posició de privilegi els set diputats aconseguits per Junts a les urnes, de cara a les negociacions d’investidura, no suposa que el panorama judicial que té al davant el seu líder, l’expresident Carles Puigdemont, hagi aclarit. Segueix pendent de judici davant el Tribunal Suprem per la seva responsabilitat en el procés, per fets pels quals el seu vicepresident, Oriol Junqueras, va ser condemnat a 13 anys de presó i d’altres d’inhabilitació, que continua complint, perquè només va ser indultat de la pena de presó i els jutges no han considerat que se li pugui aplicar la reforma del delicte de malversació pactada entre el Govern i ERC. També té pendent el procediment obert al Tribunal de Comptes per responsabilitat comptable pels diners públics presumptament malgastats en l’1-O i amb l’acció exterior del Govern.

Fa mesos que el mateix Puigdemont alimenta que des del PSOE se li ha fet arribar que si s’entrega i passa un temps a la presó serà indultat, com els ja condemnats del procés. La condició de posar-se a disposició de la justícia espanyola de la qual fuig des de l’octubre del 2017 és imprescindible per poder optar a una mesura de gràcia, segons estableix l’article 2 de la llei d’indults, de 1870.

Aquesta norma de 1870, estableix al seu primer article que «els reus de tota classe de delictes podran ser indultats, d’acord amb les disposicions d’aquesta llei, de tota o part de la pena en què per aquells haguessin incorregut». El següent article n’exceptua «els processats criminalment que no haguessin sigut encara condemnats per sentència ferma; els que no estiguessin a disposició del tribunal sentenciador per al compliment de la condemna, i els reincidents condemnats per sentència ferma».

Puigdemont compleix els dos primers preceptes de l’article 2 per fer impossible que se li concedeixi un indult: no ha sigut condemnat en sentència ferma i no està a disposició del tribunal, perquè va fugir. En el tercer, el de la reincidència, la norma inclou una excepció per a aquells que «el tribunal sentenciador o el Consell d’Estat» consideri que «hi hagués raons suficients de justícia, equitat o conveniència pública per atorgar-li la gràcia».

Fins a 12 anys

Vetat l’indult per endavant que un dels advocats que ho va sol·licitar per als condemnats del procés diu haver-se ofert a negociar per a l’expresident, les acusacions en contra d’aquest poden suposar-li fins a 12 anys de presó, que és com està penat el delicte de malversació en la seva modalitat més greu pel qual està processat. La desobediència només està castigada amb multa i inhabilitació, així que per aquesta no hi hauria tant problema.

A més, es dona la circumstància que la malversació és un dels delictes dels inclosos en l’àmbit de la corrupció que per alguns governs s’ha exclòs de la mesura de gràcia, pel mateix motiu pel qual se suposa que hi ha entrega pràcticament automàtica per als reclamats per ell, quan es tramita una euroordre com la que ha sol·licitat la fiscalia que es torni a cursar per mirar d’aconseguir la seva entrega a la justícia espanyola.

Notícies relacionades

L’altre procediment que té pendent de l’expresident és el que se segueix al Tribunal de Comptes per l’1-O i l’acció exterior del Govern, el judici del qual s’ha fixat per al 17 de novembre i en el qual els 35 encausats han hagut d’aportar una fiança de més de quatre milions d’euros per cobrir els diners públics presumptament malgastats i que, en cas de condemna, es reintegrarà a les arques de la Generalitat.

Puigdemont ha intentat parar el procediment en contra seu al·legant que se’l persegueix penalment i per responsabilitat comptable pels mateixos fets, cosa que vulneraria el principi que impedeix jutjar algú dues vegades pel mateix. També va intentar paralitzar la tramitació apel·lant a la immunitat que tenia com a europarlamentari, prerrogativa que li va ser retirada pel Tribunal General de la UE (TGUE) el 5 de juliol.